Goretti Martínez
,
10/10/2017
Arts

Sílvia Isach 'Sínoca': “L’art ha de poder ser interpretat”

La videoartista de Sant Pere de Riudebitlles construeix un “futur millor” amb el seu vídeo mapping sobre la catedral de Berlín

Foto: 

Laia Martí
Del 6 al 15 d’octubre té lloc el 13è Berlin Festival of Lights 2017, en el transcurs del qual les nits de la capital alemanya es transformen en tot un espectacle brillant de llum i art. Façanes d’edificis històrics i reconeguts llocs d’interès són l’escenari per projeccions espectaculars, video mappings 3D i fascinants instal·lacions de llum que fan d’aquest esdeveniment un dels Festivals de la Llum més coneguts a nivell mundial. Un jurat internacional ha seleccionat el mapping de la videoartista de Sant Pere de Riudebitlles Silvia Isach ‘Sínoca’ per ser un dels finalistes que es mostren aquests dies a la Catedral de Berlín. Sota el lema ‘Creating Tomorrow’, l’artista ha creat l’obra titulada “Harmonie”, un dels seus projectes de vídeo mapping més personals.
"No vull que prevalgui l’estètica per sobre del missatge que hi ha al darrere"

El vídeo mapping està inclòs als premis que atorgarà el Festival on tothom pot participar-hi votant online l’obra que més li agradi a partir d’aquest divendres al web fol-awards.de

- Parla’m del vídeo mapping que s’està projectant aquests dies sobre la Catedral de Berlín.
Vaig partir de la base que ells proposaven, Creating tomorrow, la creació del futur. A partir d’aquí, tenint en compte la forma de la façana, vaig començar a idear la temàtica. La vaig pensar sobre conceptes provinents de la filosofia i de fenòmens naturals, tot combinant-los amb la tecnologia. Vaig crear un futur desitjat partint d’una reflexió sobre el present. A l’inici predomina molt la robòtica entesa com a poder opressor. Un present que canvia en un futur més humà a partir de l’aparició d’una màquina del temps: és llavors quan comença el futur. La part central es basa en els avenços científics, en la cura de les malalties. Últimament he sentit molts càncers al meu voltant, en diuen la malaltia del segle XXI. També tracto la importància de la natura en tots els camps. El vídeo mapping parla en realitat del retorn a allò essencial. Com amb els nens, que ja des de ben petits estan jugant amb màquines i es perd l’essència de jugar al carrer d’una forma més natural. I també parla de la tecnologia per millorar el món, sobretot de les energies renovables. La cultura hi és molt present, d’altra banda. Gaudir de la música, l’art...

- És el que a tu t’agradaria per fer un món millor?
Sí, exacte. És el meu ideal. Poder anar introduint aquests petits canvis o millores. És una visió molt personal i simbòlica, representada en imatges del que jo crec que podríem fer per millorar el futur.

- Com es traslladen tots aquests conceptes a imatges perquè s’entengui el missatge?
En veure la façana de la catedral, a la cúpula hi veia una cara. Llavors l’he anat transformant en un personatge que va mutant per etapes. Representa que, a cada fenomen del que parlo, adopta una fisonomia diferent. D’entrada hi tenim el robot, després la màquina del temps, tot seguit ve la part dedicada al llenguatge i el coneixement... I, per exemple, quan es parla dels avenços científics quant a salut, hi ha una part que jo veia clarament que eren els ulls i en alguns moments són unes lupes a mode de microscopi. En altres moments del vídeo mapping són una mena d’arbre amb les fulles com a pestanyes... Per cada escena, vaig basar-me a nivell d’imatge en la iconografia que es pot identificar més amb cada tema. Per exemple, en el tema salut hi ha cèl·lules, un cervell que va bombejant, una cadena d’ADN... En la natura, la cúpula es converteix en un cap ple de branques i flors, combinat amb circuits tecnològics. A la part del llenguatge i el coneixement van baixant tot de lletres... En cada cas he intentat buscar elements identificadors perquè s’entengui.

- Ha de ser difícil transmetre un missatge com aquest només amb imatges, sense textos explicatius.
També és la gràcia. Que cadascú s’imagini el que vulgui. Aquest mapping encara no l’he pogut veure en directe i estic seguint les reaccions per les xarxes socials. He trobat algun comentari com “Hi surt l’R2-D2 d’Star Wars!” I això està bé, cadascú el veu a la seva manera segons el que ha viscut. L’art ha de poder ser interpretat de la forma que a un li agradi o suggereixi.

- No és la teva primera vegada al Festival of Lights, oi?
Hi vaig participar l’any 2015 i aquest any em van escriure convidant-me a presentar una proposta per a la catedral. Els hi vaig fer, amb una mica de sinopsi, i em van dir que havia estat seleccionada així que vaig engegar el projecte.

- Ha de fer il·lusió, això.
Sí, molta. Reconforta que tornin a comptar amb tu.

2n premi del Jurat al Berlin Festival of Lights 2015

- Quan et vas començar a dedicar al mapping?
Al 2010 vaig començar a investigar i anar-me formant. El primer que vaig fer va ser al 2011, al festival Videt de Vilafranca. Després en vaig fer un altre pel ball de foc del Ball de Diables de Vilafranca. Aquell any havia estat a Suïssa, a un festival de mapping on em vaig formar i vaig fer les meves primeres pràctiques. Llavors ja em van començar a sortir projectes i em vaig especialitzar.

- Com va ser aquesta primera etapa?
De fet era un camp que estava molt verge. Quan començava a proposar-ho, per exemple, a ajuntaments, no ho coneixien. Va costar una mica. Jo venia de Belles Arts i vaig fer l’especialitat d’imatge i vídeo. Va sortir una assignatura de lliure elecció que era de vídeo i àudio en directe, videojockey. Això devia ser al 2006. A mi sempre m’havien agradat molt la música i els videoclips i, en apuntar-m’hi, vaig descobrir un món que veritablement m’agrada molt. El fet de jugar amb imatges i música... M’encantava! En aquell moment vaig començar a actuar en sales musicals i em vaig endinsar en aquest camp. Cap al 2010 més o menys, als fòrums de vj’s es començava a parlar d’aquesta nova tècnica, el vídeo mapping. A Europa es feien algunes coses però aquí no gaire. Llavors vaig fer un curs aquí però on realment vaig aprendre va ser al Mapping Festival de Suïssa. De fet, tota l’experiència ha estat construïda a base de la pròpia pràctica perquè no hi havia formació. Era anar descobrint i anar provant.

- Com definiries el teu estil? Fas coses molts diferents entre elles?
Clar, a vegades depèn de l’encàrrec, potser has de posar moltes il·lustracions. Però jo crec que tinc un estil definit per l’ús del color que faig i perquè treballo amb imatges bastant definides. No són mappings abstractes o efectistes. M’agrada que tant la idea com l’estètica estiguin compensades. És a dir, que no vull que prevalgui l’estètica per sobre del missatge que hi ha al darrere. Per a algun projecte concret, sí que he experimentat més i he buscat un major impacte, per exemple amb imatges en 3D. Però m’agrada que el missatge tingui pes.

- Com diries que ha evolucionat el vídeo mapping?
Ha canviat molt. Ja es coneix, ja hi ha formació. Però el que segueixo veient molt és que hi ha mappings que no m’acaben de transmetre res. És el que dèiem ara. A vegades es busca l’efectisme molt per sobre del missatge. A mi, particularment, m’avorreix una mica veure efectes que sí, que queden bé, però no sé què m’estan explicant. Crec que s’hauria de tenir més en compte el contingut.

- Què t’aporten els festivals, aquest de Berlín, el Lumen Sitges...?
Va molt bé per promocionar-te. Arran de la meva participació al Festival of Lights de Berlín l’any 2015, em van sortir feines per a empreses alemanyes, per a congressos aquí... I poder tenir al portfoli un projecte així, amb edificis emblemàtics i ciutats conegudes, és molt interessant.

'El Temple del Modernisme', Premi al millor Mapping del Lumen Sitges 2017

- Les empreses busquen aquest tipus de creacions?
Sí, perquè el mapping, a part de fer-se sobre façanes es pot fer en interiors. He fet projectes d’instal·lacions per interior perquè pots projectar sobre qualsevol suport. Transformes els espais a través de la imatge.

- Tècnicament, com funciona? Perquè les imatges les crees tu, oi?
Sí, ho faig tot jo. Combinant elements 2D amb 3D, que és més complex. Tot s’ha de construir de zero.

- Tela!
Sí! I quan ho veus passa molt ràpid! En el cas de la catedral és poc més d’un minut. Però si ho fas tot mil·limetrat porta molta feina. Hi he dedicat dues setmanes, si comptem jornada completa.

- No hem parlat de la música. Tornes a col·laborar amb el Roger Subirana.
És especial perquè ell estava fent una nova versió d’un dels seus temes més descarregats i, aprofitant l’ocasió, va fer-ne un mix per al mapping, afegint efectes expressament. Quan el vaig escoltar vaig pensar que hi encaixava perfecte. I vam anar polint-lo: jo li passava imatges, ell em passava música... Darrerament col·laborem junts. La seva música, per a espectacles, té molta potència i aconsegueix que el mapping tingui més sentiment, més força. A més, ens entenem molt bé a l’hora de treballar plegats.

- Com veus la resposta del públic respecte propostes com les teves?
La gent ho va coneixent. El concepte de mapping en sí, potser no tant, però la gent sap que es fan “projeccions sobre façanes”. Crec que, com que es bastant nou, ho veuen com a colors sobre edificis per poder fer la foto i no tant com a contingut artístic. Potser en aquest sentit igual encara hem d’avançar. També estaria bé que es valorés la feina que hi ha al darrere, sobretot quan presentes pressupostos. Hi ha molta feina: des de desenvolupar un guió a crear els elements, animar-los... I després hi ha el cost de la maquinària. Sí, estaria bé que es valorés millor.

 

Més informació: 

També et pot interessar