Foto: 

Goretti Martínez

Pablo Sancho París: “Els cineclubs són una part molt activa de la indústria del cinema i així és com ho ha de veure la gent”

El nou president de la Federació Catalana de Cineclubs busca posar en valor la feina del “germà petit de l’exhibició cinematogràfica”
Goretti Martínez
,
08/01/2016
Arts
El vilafranquí Pablo Sancho París és, des del passat mes d’octubre, president de la Federació Catalana de Cineclubs. Només han transcorregut dos mesos i mig des que va assumir el càrrec. Temps suficient per conèixer de primera mà tota la feina que fa la “fede” malgrat els pocs recursos de què disposa. Entre els reptes del nou president i la junta que té al costat hi ha el d’obtenir el suport institucional que la Federació mereix i que s’hauria de traduir en més recursos. Però també fer veure, més enllà dels espectadors habituals, a tothom, que els cineclubs són una part molt activa i indispensable de la indústria del cinema.
Tenim projectes que ens il·lusionen però que no es podran tirar endavant si no tenim recursos

- Què necessita la Federació Catalana de Cineclubs en aquests moments?
La principal lluita, que ja hi era i que continuarà, és que ha de tenir un reconeixement institucional. La FCC es una institució única a Catalunya i les altres institucions publiques ho han de veure així. Representem 3.000 socis i 70.000 espectadors anuals. Tenim el reconeixement de paraula però la realitat és que en els últims anys el suport econòmic ha minvat moltíssim. Paradoxalment, els cineclubs creixem. A vegades hem crescut molt, com el cas de Vilafranca. Mentrestant, la FCC s'ha anat fent petita. Això és incongruent. Si els cineclubs creixen, la “fede” també ha de créixer.

- Per què no té el reconeixement que es mereix?
En termes generals, els cineclubs a nivell industrial estan considerats el germà petit de l'exhibició. En part és veritat, però la situació ha canviat molt darrerament. Fa uns anys, els cineclubs érem petites agrupacions de cinèfils que fèiem un cinema diferent. El paper dels cineclubs no era el mateix quan actuaven en ciutats amb diverses sales comercials que ara que, a moltes ciutats, conviuen amb un únic cinema o són els únics exhibidors. Al Penedès, Vilafranca i Sitges han optat per ser exhibidors comercials. A Igualada, l’única pantalla que programa regularment és un cineclub. El negoci del cinema ha canviat, per culpa o gràcies a la digitalització. Els cineclubs han patit la digitalització però també l’han reconegut i l’han sabut acceptar.

- Com és aquesta convivència entre les sales comercials i els cineclubs?
Depèn de cada cas. Hi ha grans multisales comercials i també hi ha sales familiars amb una pantalla. Cada cineclub es troba amb avantatges i problemes segons la oferta que hi hagi a la seva ciutat. Sovint, cineclubs i cinemes convencionals col·laboren i treballen plegats per tenir una bona programació cinematogràfica a la ciutat en qüestió. I també hi ha casos en els que no hi ha entesa.

- Com respon el públic? Es va renovant?
La FCC té moltes tasques i, a banda de donar una estructura administrativa general a tots els cineclubs federats, també imparteix cursos d’educació i formació. L’objectiu principal és generar nous públics i, per això, moltes vegades van adreçats a nens i joves. Però la veritat és que el públic respon bé i cada cop millor per dos motius: per la bona feina que fan els cineclubs en general i perquè hi ha una certa recuperació de públic en general.

- Què fa la FCC en matèria de programació de pel·lícules?
Cada cineclub fa la seva programació en funció dels seus gustos i els seus públics. El que fa la “fede” és exercir d’intermediari entre els cineclubs i les distribuïdores de les pel·lícules. També proposa periòdicament la “pel·lícula dels cineclubs”, que solen ser propostes per les quals han arribat a un acord amb la distribuïdora de torn. Aquestes empreses són generalment petites i ofereixen preus més assequibles per un determinat número de passis.

- És difícil conduir una entitat com la FCC? Com us Organitzeu?
La “fede” dóna suport a una cinquantena de cineclubs que estan majoritàriament a Catalunya, però també a Andorra i a la Comunitat Valenciana. La seu física és a Barcelona però pot transportar les activitats que ofereix, com els cursos que dèiem abans, arreu del territori. La junta actual està formada per 13 persones i cadascuna d’elles representa un cineclub diferent. És una junta diversa, molt representativa del territori i de cineclubs de diferents dimensions. Hi ha cineclubs grans com el de Vic o el de Vilafranca, cineclubs molt joves i amb molta empenta com el de Castellar del Vallès, petits i amb molt de pes com el de La Garriga o altres amb poca activitat però amb una visió diferent com el de Bigues i Riells. La junta ens reunim periòdicament i decidim les línies a seguir. Tenim projectes que ens il·lusionen però que no es podran tirar endavant si no tenim recursos.

- Quins són aquests projectes?
La prioritat ara mateix és tenir una oficina amb total funcionament per donar més serveis als cineclubs, que cada cop demanen més. Cal anar més enllà amb els projectes de formació i educació: consolidar el que es fa i fer més. A nivell intern, hem de renovar estatuts i articular un reglament de règim intern que s’adapti a la situació actual dels cineclubs: hem de seguir sent entitats i no perdre la nostra essència. La comunicació ens funciona bé a nivell intern però necessita una millora, començant per la web. I també necessitem millorar la comunicació externa. Hem d’informar bé als cineclubistes però també a la gent que no és públic habitual. Tothom ha de saber la feina que fan els cineclubs i la feina que fa la “fede”. Hem de traslladar aquest ideari col·lectiu que tenim tan clar tota la gent de la FCC. Ja fa temps que ronda la idea de fer un pla de màrqueting que ens ajudi en totes aquestes qüestions, que ens ajudi a vendre’ns i a tenir reconeixement popular. La gent ens ha de veure com una part molt activa de la indústria del cinema i no com a quatre freakies que projecten pel·lis estranyes. Som una part molt important del cinema català.

Teniu bona matèria primera? Continua havent-hi bon cinema?
Hi ha gent que diu que no es fa bon cinema com el clàssic i això és mentida. Es continuen fent grans pelis. El pas del temps ha contribuït a generar bon cinema. El cinema continua sent un art molt jove: fa no gaire es va celebrar el 120è aniversari de la primera projecció cinematogràfica comercial. Innovar en llenguatge, narrativa i temàtica és ara més difícil, però es pot fer i es fa. Potser no hem de buscar les avantguardes al cinema nord-americà i posar la mirada en altres cinematografies. Cada dècada ha tingut la seva: el neorealisme italià dels 40, la nouvelle vague dels 50, els Spielberg, Lucas, Scorsese i Coppola dels 70... Crec que hi ha dos títols que van transformar la manera de veure i de vendre el cinema: 'Tiburón' i 'Star Wars'. Són dos pel·lícules molt importants però sembla que encara vivim una perversió del que van significar. Tot i així s’ha continuat i es continua fent bon cinema: als 90 a Iran, als 2000 a Corea... El cinema és un art que no morirà mai però que s’anirà transformat, com qualsevol art. Para lo bueno y para lo malo.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar