,
22/02/2017
Cinema
Imatge de 'Hotel Europa'

El cinema com a eina de millora social

No totes les setmanes tenim entre mans una programació tan social com la que plantegem pels propers dies. De l 'Hotel Europa ' de Sarajevo a la primera pel·lícula completament benèfica 'Lo que de verdad importa', passant pel meravellós humanisme en conflicte amb el capitalisme salvatge de 'Toni Erdmann' i el western social 'Comanchería'.

Aquí teniu tots els detalls:

Hotel Europa
Cinema activista que aprèn del passat per millorar el futur

Divendres 24 de febrer, 21:15h

Direcció i guió: Danis Tanovic.
Intèrprets: Snezana Markovic, Izudin Bajrovic, Vedrana Seksan.
Thriller / Drama. BÒSNIA-HERZEGOVINA. 2016. 85’. Projecció en V.O. (bosnià) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys

L’Hotel Europa, un dels més grans de Sarajevo, es prepara a rebre una delegació de diplomàtics europeus per commemorar el centenari de l’atemptat que va provocar l’inici de la Primera Guerra Mundial: l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa. Els treballadors de l’hotel fa dos mesos que no cobren el sou i s’estan organitzant per boicotejar l’esdeveniment fent vaga. Mentrestant, al terrat del mateix hotel, una periodista filma un programa per a la televisió entrevistant historiadors, teòrics i un descendent del terrorista o heroi, segons el bàndol, que va perpetrar l’atemptat. I un home, el més desitjat, assaja un discurs dins de la seva habitació. Pel·lícula guardonada en la darrera edició de la Berlinale amb l’Ós de Plata / Gran Premi del Jurat.

Toni Erdmann
Col·lisió entre l’absurd i la realitat

Divendres 24 de febrer, 18:30h (V.O.S.)
Dissabte 25 de febrer, 20h
Diumenge 26 de febrer, 19h
Dimecres 1 de març, 20:15h

Direcció i guió: Maren Ade.
Intèrprets: Peter Simonischek, Sandra Hüller, Michael Wittenborn, Lucy Russell, Ingrid Bisu.
Comèdia dramàtica. ALEMANYA-ÀUSTRIA-ROMANIA, 2016, 162’. Projecció en V.O. (alemany) subtitulada i en versió doblada.

La vida perfectament organitzada de la Inès, que treballa com a consultora d’una multinacional, es veurà alterada per la visita inesperada del seu pare. Un conflicte de dimensió política esclatarà entre el pare, amb uns consistents valors humanistes, d’un món sense barreres, ple de llibertat, i la seva filla, executiva agressiva, esclava del capital, que l’allunya d’aquell ideal llibertari. L’humor exerceix un paper clau en aquesta història imprevisible, on la part més còmica sorgeix de la serietat amb la qual els personatges es prenen les situacions més absurdes. Multipremiada i nominada als Oscars i als Globus d’Or com a millor pel·lícula de parla no anglesa.

Comanchería
Una mostra de ‘western’ social

Dijous 2 de març, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 3 de març, 21:15h (V.O.S.)

Direcció: David Mackenzie
Guió: Taylor Sheridan
Intèrprets: Jeff Bridges, Chris Pine, Ben Foster, Gil Birmingham
Thriller, western. EUA, 2016, 102’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

David Mackenzie presenta un film, situat a Texas en l’actualitat, on l’espectador veu en acció uns germans que es dediquen a assaltar bancs i un sheriff que els persegueix per arrestar-los. És, doncs, un thriller amb l’estructura clàssica del western. Però la pel·lícula no és tan sols això, sinó que té també una vessant de tipus social, ja que els robatoris que duen a terme els dos germans tenen per objecte aconseguir diners per tal de salvar la granja de la seva família. Per insistir en aquest aspecte, el director fa que un personatge reconegui: "He viscut pobre tota la meva vida, igual que els meus pares i els pares dels meus pares. La pobresa és una malaltia que passa de pares a fills sense remei ni curació". Amb quatre nominacions als Oscars, entre ells el de la millor pel·lícula. Abans de la projecció del dia 2 es lliurarà el premi de la Travessa dels Oscars.

Lo que de verdad importa
Celebrant la vida amb les petites coses

Divendres 03 de març, 19h (V.O.S)
Dissabte 04 de març, 20h
Diumenge 05 de març, 19h
Dimecres 08 de març, 20:15h
Apta per tots els públics.

Títol original: Lo que la verdad importa
Direcció i guió: Paco Arango
Intèrprets: Oliver Jackson-Cohen, Camilla Luddington, Jonathan Pryce, Jorge Garcia, Richard Donat Comèdia.
Espanya. 2017. 113’. Projecció doblada al castellà excepte el divendres 03/02 que serà projectada en V.O.S (anglès)

Alec, enginyer mecànic, és incapaç de posar ordre en la seva vida. A punt d'haver de tancar el negoci de reparació d’aparells electrònics, un familiar desconegut li ofereix traslladar-se al Canadà, origen dels seus avantpassats, a canvi de solucionar-li els problemes. Allà començaran a succeir esdeveniments incompressibles que provocaran l’enfrontament amb el seu passat, el control de la seva vida i la coneixença del do que sembla tenir i que tant necessita una nova amiga. Lo que la Verdad Importa és la primera pel·lícula del cinema espanyol totalment benèfica. Els guanys es destinaran, a traves de la Fundació Aladina a Serious Fun, una altre fundació de la qual en Paco Arango (director) és membre invitat pel mateix fundador, en Paul Newman. Serious Fun té com a finalitat que nens malats de càncer gaudeixin dels campaments que l’organització té als cinc continents.

Ens veiem a la Zazie!

!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.