,
02/02/2017
Cinema
Imatge de 'Le fils de Joseph'

El sentit de la vida

Una setmana més ens plantem a la Sala Zazie amb propostes cinematogràfiques que creiem que us poden interessar molt. La setmana passada ja us parlàvem del "pessebre modern" que planteja la pel·lícula francesa 'El hijo de Joseph'. A aquest film, li sumem l'esperada 'Proyecto Lázaro', de Mateo Gil, una reflexió sobre el sentit de la vida. Per la setmana vinent, estem molt contents de portar al Penedès la pel·lícula d'animació 'La tortuga roja', una coproducció japonesa i europea que s’ha estat elaborant al llarg de nou anys.

El hijo de Joseph
Un pessebre modern

Dijous 2 de febrer, 20:15h
Divendres 3 de febrer, 21:15h

Títol original: Le Fils de Joseph
Direcció i guió: Eugène Green.
Intèrprets: Victor Ezenfis, Natacha Régnier, Fabrizio Rongione, Mathieu Amalric, María de Medeiros.
Drama / Comèdia. FRANÇA. 2016. 115’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Vincent ha crescut sense saber qui és el seu pare pel desig de la seva amorosa mare. L’adolescència l’ha tornat curiós i quan descobreix qui és el seu progenitor, un editor cínic i egoista, es vol venjar per tot i de tots. Joseph, un tiet marginat per la família, donarà una lliçó que trastocarà els plans del noi i ensenyarà a tot el seu voltant una altra manera de veure la vida. En un marc absolutament contemporani, el director reviu la paràbola bíblica del sacrifici d’Isaac, potser canviant de víctima i de botxí, i fa una relectura de la Nativitat adaptada als nostres temps.

Proyecto Lázaro
Una història sobre el sentit de la vida

Divendres 3 de febrer, 19h
Dissabte 4 de febrer, 20h
Diumenge 5 de febrer, 19h
Dimecres 8 de febrer, 20:15h

Direcció i guió: Mateo Gil.
Intèrprets: Tom Hughes, Oona Chaplin, Charlotte Le Bon, Julio Perillán, Barry Ward, Melina Matthews.
Ciència-ficció. ESPANYA/FRANÇA. 2016, 102’. Projecció en versió doblada.

En Marc, un malalt terminal incapaç d’acceptar el seu final, decideix ser congelat amb l’objectiu de ressuscitar en el futur. El que no sap és que el gran amor de la seva vida, la Naomí, l’acompanyarà en tot aquest temps d’una forma que ell no s’espera. Provocadora d’idees i sentiments sobre la vida eterna, on sols la mort acaba oferint valor a la vida, el director s’endinsa per primera vegada en el món de la ciència-ficció i ho fa d’una manera desprejudiciada. Proyecto Lázaro es va presentar al Festival de Sitges 2016 en la Secció Oficial de Llargmetratges.

La tortuga roja
Una petita joia d’animació
Dijous 9 de febrer, 20:15h
Divendres 10 de febrer, 21:15h

Direcció: Michael Dudok de Wit.
Guió: Michael Dudok de Wit i Pascale Ferran.
Música: Laurent Pérez del Mar. Animació. FRANÇA-JAPÓ, 2016. 80’.

Aquesta pel·lícula és una coproducció japonesa i europea que s’ha estat elaborant al llarg de nou anys. Molt senzilla, és una fàbula que narra la història d’un nàufrag en una illa tropical deserta, on hi ha tortugues, crancs i ocells. Es mostra la seva relació amb una tortuga, de l’esperit de la qual s’enamora i en qui es produeix una mutació, que l’espectador haurà de decidir si és real o un somni de l’home. Basat en la força de la imatge i de la banda sonora, perquè no té diàlegs, el film tracta de la superació, la creença, l’amor, la família i la unió estreta de l’ésser humà amb la natura. És el primer llargmetratge del director, encara que té una experiència de dècades com a animador i l’any 2000 va guanyar l’Oscar al millor curtmetratge per Father and daughter. La tortuga roja va obtenir el Premi especial del Jurat a Cannes 2016.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.