,
17/11/2016
Cinema
La banda de 'Sing street'

La banda sonora de les nostres vides

Després de deu dies magnífics de Most Festival, comencem a recuperar la normalitat amb la programació estable de Cineclub Vilafranca. Les dues propostes d'aquesta setmana són d'aquelles que et fan passar una bona estona sense deixar de fer-te reflexionar. Comencem per 'Sing Street', una divertida passejada musical pels anys vuitanta de la mà de Depeche Mode, The Cure, Joy Division... Pel cap de setmana hem preparat '100 metros', una història real de superació portada al terreny de la comèdia amb el tàndem d'èxit Dani Rovira - Karra Elejalde.

Sing Street
Divertit i emotiu homenatge a la banda sonora de les nostres vides

Dijous 17 de novembre, 20:15h
Divendres 18 de novembre, 21:15h

Direcció i guió: John Carney
Intèrprets: Ferdia Walsh-Peelo, Lucy Boynton, Jack Reynor, Aidan Gillen, Maria Doyle Kennedy
Comèdia / Drama / Músical. IRLANDA, 2016, 105’. Projecció en V. O. (anglès).

Precedida pels èxits Once i Begin Again, del mateix director, Sing Street ens passeja musicalment i estèticament pels anys vuitanta. Uns adolescents simpàtics que viuen a Dublín en plena recessió econòmica, fan servir la música per fugir dels abusos, el bulling, l’alcoholisme i la pobresa. Influïts pels grups anomenats “nous romàntics” com Depeche Mode, The Cure, Joy Division, etcètera; troben en la fórmula “anem a fer un grup musical” la millor escapatòria. Tot comença per l’estrena a la televisió d’un dels videoclips de Duran Duran i la notícia que en Conor ha de canviar d’un col·legi privat a un altre públic; aquí coneix una noia i el desamor li dictarà les millors lletres.

100 metros
Quan rendir-se no és una opció

Dimecres 16 de novembre, 20:15h
Dissabte 19 de novembre, 20h
Diumenge 20 de novembre, 19h

Direcció i guió: Marcel Barrena.
Intèrprets: Dani Rovira, Karra Elejalde, Alexandra Jiménez, Maria de Medeiros, David Verdaguer, Andrés Velencoso, Clara Segura.
Comèdia / Drama / Biopic. ESPANYA, 2016, 108’. Projecció en V. O. (castellà). No recomanada per a menors de 12 anys.

Repartiment d'excepció per portar a la pantalla gran la història real, en forma de comèdia, d’en Ramon Arroyo, interpretat per Dani Rovira. Al Ramon, pare de família i entregat al treball, li diagnostiquen esclerosi múltiple. El pronòstic apunta que en un any no podrà caminar ni 100 metres. Amb l’ajuda de la seva dona (Alexandra Jiménez) i el rondinaire del sogre (Karra Elejalde), inicia un peculiar entrenament contra les seves limitacions per participar en la prova esportiva més dura del planeta: el triatló Ironman El Ramon no fictici, actualment, està fent una tasca divulgativa, empentada per aquesta pel·lícula, per sensibilitzar la societat sobre aquesta malaltia crònica i degenerativa, alhora que vol conscienciar els afectats a practicar esport, una vegada demostrats els beneficis que els aporta.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.