,
12/01/2017
Cinema
'La comuna', de Thomas Vinterberg

Les relacions personals al punt de mira

Us proposem un viatge cinematogràfic a través de les relacions personals. Les d'homes, dones i nens en una comuna hippie de 'La comuna', la nova pel·lícula del danès Thomas Vinterberg; la relació d'una mare i el seu fill, amb un trastorn autista, a 'El faro de las orcas', de Gerardo Olivares; i la relació d'una parella que s'estima de forma natural a 'Paterson', de Jim Jarmusch.

Estem molt contents de portar a Vilafranca aquestes tres pel·lícules i també estem seguríssims que no sortireu del cine indiferents.

La comuna
Triangle amorós en una comuna ‘hippie’

Dijous 12, 20:15h
Divendres 13, 21:15h Sala Zazie

Direcció: Thomas Vinterberg.
Guió: T. Vinterberg i Tobias Lindholm.
Intèrprets: Trine Dyrholm, Ulrich Thomsen, Helene Reingaard Neumann, Lars Ranthe, Fares Fares.
Drama. DINAMARCA-SUÈCIA-HOLANDA. 2016. 111’. Projecció en V.O. (danès) subtitulada.

Melodrama d’autor interpretat pels excel·lents Ulrich Thomsen i Trine Dyrholm, que ja participaren en l’emblemàtica Celebración (1998). L’Erik i l’Anna decideixen convidar els seus amics a viure amb ells. Tots junts construiran una comuna regida per un sistema radicalment democràtic. Els problemes sorgiran quan l’Erik s’enamora de l’Emma. El director també de Submarino i La caza es basa en els seus propis records d’infantesa, ja que visqué amb els seus pares en una comuna, un model de llar alternativa que va tenir cert impacte en els anys de la moguda hippie. Ós de Plata al Festival de Berlin 2016 a la millor actriu per a Trine Dyrholm i Premi del Cinema Europeu al millor muntatge.

El faro de las orcas
Les orques poden ser les millors aliades dels més petits

Dissabte 14, 20h
Diumenge 15, 19h
Dimecres 18, 20:15h Sala Zazie

Direcció: Gerardo Olivares.
Guió: Gerardo Olivares, Lucía Puenzo, Shallua Sehk.
Intèrprets. Maribel Verdú, Joaquín Furriel, Joaquín Rapalini Olivella, Ana Celentano, Osvaldo Santoro.
Drama. ESPANYA-ARGENTINA. 2016. 110’ Projecció en V.O. (castellà).

Gerardo Olivares té predilecció per mostrar-nos, amb mirada de documentalista, la naturalesa ì els éssers vius que l’habiten. El seu cinema retrata convincentment la bellesa i crua realitat de territoris on la vida salvatge i les conductes humanes hi conviuen encara amb un cert equilibri. La Lola i el seu fill, Tristán, viatgen als confins de la Patagònia argentina per trobar-se amb Beto, un guardià de la fauna que té una relació molt especial amb les orques que hi habiten. L’estranya empatia que Tristán mostra per aquests fascinants animals, pot ajudar a curar-lo del problema d’autisme que pateix.

Paterson
El sentit profund de les accions quotidianes

Dijous 19 de gener, 20:15h
Divendres 20 de gener, 21:15h

Direcció i guió: Jim Jarmusch
Intèrprets: Adam Driver, Golshifteh Farahani, Kara Hayward, Sterling Jeris
Drama. EUA, 2016. 113’. Projecció en V.O.S. (anglès).

Jarmusch mostra a Paterson la poètica dels fets habituals, la vida plàcida d’una parella que s’estima d’una manera natural, sense estridències de cap mena. Reconstrueix la bellesa del que és únic: l’ésser humà cada dia fa el mateix, però amb lleugeres variants: cada dia és igual i diferent als anteriors. El film presenta Paterson, un conductor d’autobús de la ciutat de Paterson (Nova Jersey) que escriu poesia sobre les coses senzilles que va observant. Paterson admira el poeta modernista i pediatra William Carlos Williams, que va escriure el poema titulat Paterson. Els poemes que en la ficció estan escrits pel conductor d’autobús són en realitat del poeta Ron Padgett. La pel·lícula, dividida en capítols, un per a cada dia de la setmana, va narrant la vida habitual del xofer-poeta durant aquest període.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.