,
08/06/2017
Cinema
Kristen Stewart a 'Personal shopper'

Soledat, mort i principis

Venim amb una programació marcada, com és habitual, per la seva varietat. Comencem amb 'Personal shopper', un thriller francès protagonitzat per Kristen Stewart que parla del pacte post-mortem entre dos germans bessons, tot i que també ens parla -i ho fa molt bé- de la soledat. A 'No sé decir adiós', el realitzadors Lino Escalera proposa una bonica aproximació a les reaccions que suscita la pèrdua d'un ésser estimat. Els actors estan magnífics en la seva mesura i en l'ús de l'humor de la vida quotidiana. Per la setmana que ve, tindrem a la Sala Zazie 'Doña Clara', una pel·lícula sobre la pressió immobiliària amb un personatge captivador i un edifici d'apartaments davant del mar com a protagonistes.

Personal shopper
El pacte ‘post mortem’ entre dos germans bessons

Dijous 8 de juny, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 9 de juny, 21:15h (V.O.S.)

Direcció i guió: Olivier Assayas.
Intèrprets: Kristen Stewart, Lars Eidinger, Nora von Waldstätten, Anders Danielsen Lie.
Thriller. FRANÇA, 2016. 105'. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

Maureen és una jove nord-americana que treballa a París com a assessora d’imatge d’una celebritat. Aquesta feina li permet pagar-se l’estança a la ciutat mentre espera el seu veritable objectiu: la manifestació de l’esperit del germà bessó desaparegut recentment. L’aprenent del mèdium comença a rebre estranys missatges anònims al telèfon mòbil, el que fa pensar que s’ha establert aquest anhelat contacte. Amb aquesta pel·lícula, Assayas va resultar premiat Millor director ex aequo al Festival de Cannes de 2016, reinventant el cinema de fantasmes i convocant a una ouija moderna on el veritable terror prové de la soledat.

No sé decir adiós
Un emocionant i mesurat drama familiar

Divendres 9 de juny, 19h
Dissabte 10 de juny, 20h
Diumenge 11 de juny, 19h
Dimecres 14 de juny, 20:15h

Direcció: Lino Escalera.
Guió: Pablo Remón.
Intèrprets: Juan Diego, Nathalie Poza, Lola Dueñas, Pau Durà, Miki Esparbé, Greta Fernández, Oriol Pla.
Drama. Espanya, 2017. 96’. Projecció en V.O (castellà).

Òpera prima del realitzador Lino Escalera, que explica la història de les germanes Carla (qui fa anys que està distanciada del seu progenitor) i Blanca, que s’enfronten a l’agonia del seu pare, consumit pel càncer. Un film que tracta sobre les diferents formes de reaccionar davant la mort d’un ésser estimat. Tot i i el dramatisme de la història, aquesta conté un humor proper fruit de la quotidianitat. El film va rebre el Premi a la Millor actriu (Nathalie Poza), Millor actor secundari (Juan Diego), Millor guió i Premi Especial del Jurat al Festival de Màlaga d’aquest 2017.

Doña Clara
Tenir principis ens fa lliures

Dijous 15 de juny, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 16 de juny, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: Aquarius
Direcció i guió: Kleber Mendonça Filho.
Intèrprets: Sonia Braga, Jeff Rosick, Irandhir Santos, Maeve Jinkings
Drama. BRASIL, 2016. 140’. Projecció en V.O (portuguès) subtitulada. No recomanada a menors de 16 anys

Clara, una melòmana crítica musical retirada, viu a Recife davant l’oceà Atlàntic i en apartament d’un particular edifici, l’Aquarius. A les parets i als objectes que l’envolten hi ha dipositat fragments de vida: allà hi va fer de mare, hi va practicar la revolució sexual, on els seus vinils l’hi han fet de banda sonora, etc. Ancorada als seus principis com l’edifici als seus fonaments, Clara, emprèn una guerra freda contra l’assetjament que rep per part de la promotora que vol comprar el darrer apartament ocupat de l’Aquarius. Malauradament, aquest no està en venda...

Ens veiem a la Zazie!
Més informació a: www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.