,
18/01/2018
Cinema
Joaquin Phoenix protagonitza 'En realidad nunca estuviste aquí'

Tres experiències cinematogràfiques

Us proposem per aquests dies tres pel·lícules molt diferents que podrien tenir com a fil d'unió que són tota una experiència. Arrenquem amb la pel·li del Cineclub, 'En realidad nunca estuviste aquí', una història demolidora protagonitzada pel gran Joaquin Phoenix. Seguim amb 'Una bolsa de canicas', que projectarem el cap de setmana. Era un dels títols que havíem de portar a Vilafranca sí o sí. I continuarem la setmana vinent amb la pel·lícula basca 'Handia'.

Aquí van tots els detalls:

En realidad nunca estuviste aquí
L’antiheroi a punt de ser engolit per l’abisme

Dijous 18 de gener, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 19 de gener, a les 21:45h (V.O.S)

Títol original: You were never really here
Direcció i guió: Lynne Ramsay.
Intèrprets: Joachim Phoenix, Alessandro Nivola, John Doman, Judith Anna Roberts, Alex Manette, Ekaterina Samsonov.
Thriller. REGNE UNIT, 2017. 95’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.
No recomanada per a menors de 18 anys.

Subtilesa a l’estil, concreció i dosificació de la violència en una història demolidora basada en la novel·la del mateix nom de Jonathan Ames. La directora escocesa Lynne Ramsay (Tenemos que hablar de Kevin, Ratcatcher), duu a terme aquest relat sense cap concessió, tal com és habitual a les seves obres, de manera explícita i creant mons inquietants on els personatges arrosseguen passats torbadors.

L’actor de culte Joachim Phoenix (Premi al millor actor al Festival de Cannes 2017 per aquest paper), esdevé perfecte pel turmentat personatge d’en Joe, el solitari veterà de guerra i ex-marine, que dedica la seva vida a redimir dones caigudes en les xarxes de la prostitució. Tot això canviarà radicalment quan rep l’encàrrec de trobar la filla segrestrada d’un conegut polític.

Pel·lícula-experiència a ritme a cops frenètics que esdevé un estudi psicològic que indaga en ferides molt profundes, tant, que arriben al fons de l’ànima.

Una bolsa de canicas
La tendresa dins la tragèdia

Divendres 19 de gener, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 20 de gener, a les 20h
Diumenge 21 de gener, a les 19h
Dimecres 24 de gener, a les 20:15h

Títol original: Un sac de billes
Direcció i guió: Christian Duguay.
Intèrprets:
Dorian Le Clech, Batyste Fleurial, Patrick Bruel, Elsa Zylberstein. Drama. FRANÇA, 2017. 110’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada i en versió doblada.
No recomanada per a menors de 12 anys.

Dos joves germans jueus han d’obeir l’ordre del seu pare: creuar la línia que separa la França ocupada pels nazis i passar a la part anomenada “lliure”. Per aconseguir-ho hauran de fer servir tota l’astúcia, el coratge i l’enginy del que en són capaços.

La història es l’adaptació de la novel·la del mateix títol, de gran ressò a França i escrita per Joseph Joffo, un dels germans protagonistes de la pel·lícula. És una versió diferent del conflicte bèl·lic més explicat en el cinema, ja que no posa el focus en les revoltes, en l’exèrcit ni en els camps de concentració. Tot s’explica a través dels ulls de dos infants que, si cal, renegaran de les seves arrels per sobreviure a la barbàrie.

 

Handia
El gegant exhibit

Dijous 25 de gener, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 26 de gener, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Aundiya
Direcció: Jon Garaño, Aitor Arregui.
Intèrprets: Ramon Aguirre, Eneko Sagadoy.
Drama. EUSKADI, 2017. 114’. Projecció en V.O. (euskera) subtitulada.
No recomanada per a menors de 12 anys.

Film inspirat en un fet real de mitjan s.XIX i, fins i tot, en la seva llegenda, l’anomenat Gegant de l’Altzo, que forma part del folklore basc. És un esforç de producció del col·lectiu Moriarti, en línia amb altres pel·lícules basques de fa dues o tres dècades.

Un món vell que es resisteix a desaparèixer mentre costa que en surti un de nou. Assistim al naixement de la insaciable societat de l’espectacle. Velles imatges concebudes amb sensibilitat pictòrica.

Premi Especial del Jurat al Festival de San Sebastián 2017. Tretze nominacions en els propers premis Goya com a Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió, entre d’altres.

Ens veiem a la Sala Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.