Surtdecasa Penedès
,
18/05/2017
Entorn

5 racons desconeguts del Penedès

Parem atenció sobre cinc indrets especials de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

Foto: 

Cedida
Indrets bells, dinàmics i carregats d'història que potser no coneixem
Del barri ferroviari de Sant Vicenç de Calders a l’imponent Mas de Pontons, fem un recorregut molt singular per les comarques penedesenques a la recerca de cinc racons desconeguts. Sabem que no són desconeguts per a tothom i que n’hi ha molts més però, en aquesta ocasió, hem buscat, amb l’ajut d’amics i coneguts, cinc indrets que ens impressionen per molts motius diferents: el seu dinamisme social, la seva petjada urbanística, la seva bellesa, la seva història… Us animeu a visitar-los?

Abans de res us demanem que, si voleu descobrir algun d’aquests espais ho feu amb el màxim respecte per l’entorn i la gent que hi viu. Gaudir d’espais com aquests vol dir també comprendre el que són. 
 

Colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell)

A tocar de l’estació de Sant Vicenç de Calders, fa més d’un segle que treballadors de Renfe viuen als pavellons construïts, la majoria, entre el 1905 i el 1920. Als anys seixanta eren més de 300 persones, i avui dia n’hi continuen vivint un centenar. Onze blocs, entre vinyes, figueres i grans eucaliptus, sense el manteniment que mereix l’espai (propietat d’Adif) però amb una gran història per explicar. Històries de treballadors, d’un barri obrer de ferroviaris a tocar de les vies (i de la platja!) que ha resistit a la pressió immobiliària, a plans d’enderroc i a l’oblit. 

Els mateixos veïns tenen la sensació de ser un indret desconegut. L’Eduard Martínez ens explica que fins els anys 70 “els serveis de Coma-ruga eren dins la colònia; l’escola, el metge,... i la gent del Vendrell venia a la Festa Major del barri. A partir dels 80 - afegeix - Adif no necessita tants treballadors, el barri perd població i el Vendrell perd el lligam amb la colònia i la colònia amb el Vendrell”. L’Associació per la preservació de la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders està treballant per donar a conèixer el patrimoni del barri amb dos objectius: que la colònia sigui declarada bé cultural d’interès local, i que l'antic local social-teatre es converteixi en un centre d’interpretació sobre la vida a les colònies ferroviàries.

 

Platja de la República (Vilanova i la Geltrú)

Als peus del turó de Sant Gervasi, l'últim tram de la platja d'Adarró, rep el nom de la platja de la República, com el col·lectiu que des de fa uns anys es cuida de l’espai i el dinamitza. Aquest indret recollit, de sorra fina, entre la roca i el mar, i als peus del senyorial xalet del Nin (on abans un fortí defensava la costa), és especial per com n’és d’acollidor però, sobretot, per com la gent se l'ha fet seu. El col·lectiu Platja de la República n’ha fet el seu lloc de trobada amb matins de QiGong, vespres compartits amb la sortida de la lluna plena, cançons, reivindicació i poesia (búnker poètic inclòs!) De fet, és en aquest mateix racó on sovint es troben amants de la percussió africana per compartir jornades de sol, música i intercanvi cultural amb la proposta, a més, de dur menjar per compartir. Altres col·lectius hi fan ioga, o hi ha qui, simplement s’hi apropa a llegir al capvespre i fer una capbussada al mar. Un espai per compartir, créixer i, en definitiva, gaudir d’estar vius!

 

Les Sorres-Haug (Cunit)

La urbanització Les Sorres-Haug està formada per cases de planta baixa construïdes als anys ‘60, amb l’inici de l’arribada de turistes a la nostra costa. Si els francesos se solien allotjar en càmpings i els anglesos en cases prop del nucli, l’alemany Gerhard Haug va comprar sorrals a tocar del mar, allunyats del nucli històric. Eren terres de famílies humils, les pitjors per treballar perquè s’inundaven fàcilment amb les tempestes d’hivern. S’hi van construir 52 bungalows, als inicis sense aigua ni llum, però en plena natura, a tocar de platges verges i solitàries, que van comprar famílies alemanyes (impensable, per una família d’aquí pagar les 280.000 pessetes de l’època!). Moltes d’aquestes cases baixetes han anat canviant de mans, i el seu entorn ha canviat radicalment. Passejar-hi, sent conscient de com era aquell indret quan es van construir, encara sense grans edificis al voltant, ens pot fer entendre una mica més els orígens del turisme a les platges del Penedès. 

 

Rentadors de Sant Joan de Mediona (Mediona)


Foto: Àngels Busquet

Citant les paraules de Maria Ventura al web El Camí del riu, “les dones de Sant Joan havien d’anar a rentar la roba a la riera, a Can Ternet o, pagant 10 o 15 cèntims, als rentadors del Marquès”. Van demanar uns rentadors a l’Ajuntament però la demanda pública no va ser resposta. Finalment, però, “aprofitant un viatge de l’alcalde, la resta de membres del consistori van acordar fer-los a l’actual ubicació”. Era l’any 1927.

Tot i que als anys 60 els rentadors van començar a caure en desús, anys més tard una iniciativa popular i la unió de molts esforços, “van tornar als rentadors un aspecte endreçat i net”. Més endavant, es van adequar els espais del voltant i els camins que hi porten i ara continuen sent un lloc de trobada per la gent del poble i un espai molt agradable per passar-hi una estona.

 

Mas de Pontons (Pontons)


Foto: Àngela Llop

El Mas de Pontons és un edifici de grans dimensions, situat sota la serra d'Ancosa, al costat d'una petita plana de conreu, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La seva imatge quan hi arribes caminant és veritablement espectacular. Es troba situat prop del límit nord-oriental del terme i representa un exemplar magnífic de mas fortificat dels segles XVII-XVIII. Sobre el portal hi ha un matacà de totxo. A la part superior de cada una de les quatre arestes de la casa hi ha una garita sobresortida i en diferents punts dels murs presenta epitlleres, algunes d'elles en forma de forat de pany, destinades a peces d'artilleria. Es creu, i així figura al catàleg de Patrimoni de la Generalitat, que aquest mas va ser edificat sobre les restes del Castell Vell de Pontons, esmentat documentalment des de les darreries del segle X (996-999). Hi ha diverses rutes que us permetran veure el mas: la ruta de les ermites de Pontons, la ruta per la Serra d’Ancosa de Pontons al Puig del Castellar o el camí del Samsó des de Torrelles de Foix, per exemple.

 

També et pot interessar