Goretti Martínez
,
06/07/2017
Entorn

Mar de sons i vins: Pau Casals en emocions

El Museu Pau Casals multiplica el seu atractiu natural amb una proposta que marida la música en directe i el tast de vins del territori

Foto: 

GM
El Museu Pau Casals va estrenar el passat mes d'abril una nova activitat dins la seva programació per conèixer la història i la música del més gran violoncel·lista de tots els temps. Una activitat que aquest estiu tornarà els propers dies 21 de juliol i 25 d'agost. Es diu ‘Mar de sons i vins’ i multiplica l’encant natural de la Vil·la Casals, el seu interior ple d’històries i el seu entorn de platja i aroma a suquet de peix, amb una combinació de música de violoncel en directe i el tast de vins del Penedès. Us deixem un tastet del que va donar de si la seva estrena...

En un diumenge d’abril, amb sol radiant i ganes de platja, els sons del passeig de Sant Salvador ja han mutat cap als de la vida que s’hi respira durant els estius. La calma es torna en ebullició tranquil·la i la gent que hi passeja, sempre mirant el mar, se sent cada cop més temptada per l’aigua, ni que sigui per mullar-hi els peus i després dir que “està massa freda”.

En aquest context, més d’una vintena de persones de totes les edats ens hem trobat als jardins de la Vil·la Casals, la casa d’estiueig de Pau Casals, a pocs metres del mar. Estrenem la visita ‘Mar de sons i vins’. L’explicació inicial de la guia, a les portes de la casa, augura un viatge breu i intens i una culminació màgica.

La inevitable recança a abandonar l’aire lliure desapareix amb la narració de la infantesa del petit Pablito. Se’ns encongeix el cor quan pensem en la seva mare, sempre de dol per la pèrdua de vuit dels seus onze fills, i entenem la protecció que professava als seus nens. Veiem la “carabasseta”, el primer instrument que li va fer el seu pare, organista i professor de música, amb l’ajut del barber del Vendrell. Veiem també les primeres partitures i ja definim la figura d’un home honest i de profundes conviccions.

El recorregut per l’interior de la casa ens descobreix, a més, una persona senzilla, poc amant del luxe però entusiasta de les relacions humanes, dels amics, la platja i la música. Els objectes el delaten: les figures de pessebre, la pedra de la casa on va morir Beethoven, una màscara del seu amic Enric Granados, mort durant la I Guerra Mundial quan l’armada alemanya va torpedinar la nau Sussex en la qual viatjava. La consciència sobre la guerra...

Tant les explicacions com la casa ens parlen d’un músic metòdic que creia en l’esforç i la dedicació. L’estada a la galeria on assajava ens el fa imaginar un diumenge de fa molts anys, encara que no va poder gaudir gaire de la casa en esclatar la guerra civil. Ens l’imaginem al piano, l’instrument que el mestre considerava imprescindible per a una persona que es volgués dedicar a la música. Algun jove pianista entre els visitants rep la informació amb un bon somriure.

Després de passar a la sala on el veiem interpretar una de les suites de Bach, un enregistrament que per moltes vegades que el vegis et continua deixant amb la boca oberta, ens trobem de ple amb el Pau Casals defensor de la pau i la llibertat.

Les seves frases acompanyen la museïtzació com el van acompanyar al llarg de la vida. “A qui li escau més que a l’artista la defensa de la llibertat tan essencial per a la seva tasca creadora?”; “Deploro haver viscut en un temps on la llei dels homes és matar”; “Les úniques armes de què disposo són la batuta i el violoncel”; “La música mai no és la mateixa cosa per a mi. Cada dia hi ha quelcom de nou, fantàstic i extraordinari. Bach, com la naturalesa, és un miracle!” ; “La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre els homes”. I tantes altres.

La visita acaba amb el seu discurs a les Nacions Unides l’any 1971, quan el secretari general de les Nacions Unides U-Thant li va lliurar la Medalla de la Pau.

Ha estat veritablement emocionant conèixer el músic, el director d’orquestra, el defensor de la pau, l’home, a la casa dels seus somnis. Ara, la tornada a l’exterior ens depara una culminació màgica. Una de les suites de Bach, interpretada en directe per una jove violoncel·lista a la galeria exterior, ens dóna la benvinguda als jardins de nou mentre els vins dels cellers vendrellencs Jané Ventura i Avgvstvs Fòrvm ens esperen per ser tastats.

Entre peça i peça, els responsables dels cellers ens expliquen per què són com són els vins que ens han portat. És fàcil badar en un entorn com aquest, amb un acompanyament com aquest. Escoltem la música, escoltem les notes de tast, tastem els vins…

Passegem pels jardins, pugem les escales i contemplem el passeig de Sant Salvador, el mar… Tornem a tastar i a escoltar la música del violoncel… Fins que ‘El Cant dels Ocells’ ens deixa absorts a tots, grans i petits, i els aplaudiments finals ens anuncien que la vida continua.

Si us hem fet salivar, apunteu aquestes dates: 21 de juliol i 25 d'agost. Són els propers dies que podreu gaudir d'aquesta formidable visita a Vil·la Casals. 

També et pot interessar