Foto: 

Goretti Martínez

Sant Cugat Sesgarrigues: racons i rutes per descobrir

Us proposem una passejada per l’interior i l’entorn d’un poble amb ADN 100% penedesenc
Goretti Martínez
,
26/04/2017
Entorn
A uns minuts en cotxe de Vilafranca, en plena depressió del Penedès central i amb una extensió de poc més de sis quilòmetres quadrats, trobem el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues. El seu caràcter 100% penedesenc, la seva història vinculada al cooperativisme i els racons i rutes que presenta fan que sigui un lloc per descobrir i per tornar-hi. Us proposem una passejada pel poble i els seus voltants ara que la primavera ens regala dies de sol i més ganes encara de sortir de casa.

Un poble poble
La història del nucli de població té els seus orígens l’any 998. Avui dia, passejar pels carrers de Sant Cugat Sesgarrigues és una bona manera de respirar Penedès. Les cases mantenen l’essència del poble i no cal mirar gaire enllà per contemplar un entorn dominat per la vinya. Els edificis històrics com l’església parroquial de Sant Cugat, la Rectoria, Cal Sense, Cal Pau Vidal, Cal Peretes o la Casa de la Vila noucentista són testimoni de la llarga història de l’indret. La seva posició geogràfica, amb la N-340 en un extrem (origen de les Cases Roges), la Carrerada i altres vies comarcals que el travessen, ha fet que el lloc suscités des de sempre interès per la seva ubicació. De fet, amb la recreació d’un tram de la Via Augusta promoguda per Mossèn Antoni Margarit, just a les portes de l’església, es vol mostrar que, suposadament, la via romana passava per davant del temple i pel traçat de l’actual carrer al voltant del qual va créixer el poble.


FOTO: GM

Racons peculiars
Al costat de l’església trobem l’edifici de Cal Pau Vidal, propietat de l’ajuntament des del 2008, i la Fresquera. Es tracta d’una cavitat que fa 2,95 metres d’alçada per 3,12 metres d’amplada. Sembla que estava connectada a dos túnels de manera que es creu que donava servei a diverses cases, cadascuna de les quals hi tenia el seu accés. No es coneix la data de construcció d’aquesta fresquera, però sí que se sap que a Sant Cugat se’n van fer del s.XV fins al XVIII. Les fresqueres servien per emmagatzemar i conservar els aliments. Vaja, que eren les antigues neveres. La fresquera de la plaça de l’Església ha estat restaurada i actualment és visitable amb reserva prèvia.


FOTO: Ricard Colomer Prat

Un altre racó peculiar és l’edifici del Forn. Va ser magatzem del Sindicat Agrícola Cooperatiu. Construït entre el 1915 i el 1920, es va convertir en forn de pa cooperatiu durant la Guerra Civil. El forn de pa i les pales que servien per moure’l són enormes: dignes de parar-hi una mica d’atenció.


FOTO: GM

Ara l’edifici acull una col·lecció local, “Forn Exposició Rural”, amb una pila de curiositats antigues, sobretot relacionades amb la vida rural, que els veïns hi han anat portant. També es pot visitar amb reserva prèvia. Aviat l’equipament s’haurà de convertir en un espai museístic centrat en la història del Sindicat Agrícola.


FOTO: GM

El llegat del cooperativisme
El Forn no és pas l’únic llegat del cooperativisme. Hi ha molt més. Al llibre ‘Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cugat Sesgarrigues’ de Daniel Sancho París (Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, 2007) s’explica el pes que ha tingut al llarg de la història el Sindicat al poble. Creat el maig de 1922, va néixer per millorar les condicions econòmiques i socials dels associats: es fomentava l’ús col·lectiu d’eines i maquinàries i també de la propietat de la terra, s’adquirien en comú animals, adobs, llavors i plantes, es feien vendes conjuntes… Tot l’entramat, cada cop més complex, va generar “diverses seccions i activitats socials i culturals per al lleure dels treballadors del camp”. Van construir la Sala i el Cafè i van impulsar seccions com la d’excursionisme fins que, instaurat el franquisme, l’anomenada Hermandad de Labradores va substituir l’antic sindicat. A finals dels anys 60, però, veïns i Ajuntament van recuperar la Sala i aquesta actuació va anar seguida de la recuperació d’altres edificis del sindicat sempre com a espais d’ús públic. La Sala i el Cafè, just davant de l’Ajuntament, són el centre neuràlgic del poble.


FOTO: Cedida

Al costat hi ha un pati obert i cobert per una parra, anomenat precisament La Parra, que és l’espai d’unió entre els diferents locals de l’antic Sindicat. Aquest pati s’ha convertit en un espai emblemàtic que acull diverses activitats socials, entre les quals destaca la Festa del Most.


FOTO: GM

La Gruta també forma part del conjunt patrimonial del Sindicat. L’edifici va ser adquirit l’any 1926 per destinar-lo a economat. Actualment acull l’Agrobotiga, on podeu fer un bon àpat per agafar forces i continuar amb la passejada.

L’entorn: dues rutes imprescindibles
El paisatge de Sant Cugat Sesgarrigues és fonamentalment pla i només s’aixeca al sud amb la muntanya de la font del Cuscó. Amb aquesta morfologia, un entramat de rieres i torrents drenen i creuen el municipi,  tot estructurant el paisatge del municipi. Hi ha moltes possibilitats de trepitjar el terme tot fent una passejada però us en proposem dues que són imprescindibles.
El Camí del Pont. L’any 2006, l’Ajuntament va impulsar un projecte d’adequació del camí que discorre entorn del Torrent del Pont. És un espai on s’afavoreixen els processos ecològics i, per tant, un bon lloc on observar la flora i la fauna penedesenques. És un passeig fàcil, curt i tranquil en el transcurs del qual podrem observar àlbers, figueres, heures i ginestes, però també dragons, abellerols, salamandres o eriçons.


FOTO: Cedida

La Font del Cuscó. És un dels elements de patrimoni natural i històric més estimats pels habitants de Sant Cugat Sesgarrigues. És a la Font del Cuscó on es documenten els primers assentaments humans del terme. Contemplareu una font amb forma de cova que s’obre directament a la pedra en una cinglera natural entre enormes plataners.


FOTO: Joan Mestres

I des d’allà podreu gaudir d’un mirador excepcional de bona part de la plana del Penedès. Avui dia, la Font del Cuscó continua sent un lloc de trobada per Nadal, quan s’hi munta el pessebre, i l’Onze de setembre.


FOTO: GM

Ara que ja sabeu una mica més sobre Sant Cugat Sesgarrigues, només cal fixar una data i posar-se calçat còmode. I si us decidiu més enllà de la primavera, recordeu que la festa major se celebra a finals de juliol, l’Eco Sant Cugat el darrer cap de setmana de setembre i la Festa del Most a la segona quinzena d’octubre.

  • imatge de control 1per1

 

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar