Goretti Martínez
,
22/08/2017
Entorn

Tres rutes de llegenda als parcs naturals del Penedès

Recuperem la memòria llegendària de tres racons del Penedès que formen part dels parcs naturals

Foto: 

Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
La Falconera
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona ha editat recentment una guia de rutes basades en llegendes i rondalles. La guia explica 22 itineraris pels 12 espais de la Xarxa de Parcs Naturals i, segons la publicació, “cadascun d’aquests itineraris acosta a racons, paisatges, elements de patrimoni, experiències i llegendes que, a través dels seus personatges, fan viatjar el lector per indrets insòlits, singulars i plens d’història dels diferents espais protegits”. Al Penedès tenim tres parcs naturals, Garraf, Olèrdola i Foix, i la guia inclou una llegenda relacionada amb cadascun d’aquests tres espais. Les voleu conèixer?

Els textos de les llegendes estan reproduïts tal i com apareixen a la guia ‘Rutes de Llegendes i Rondalles’ i són obra de Jordi Bastart.

La sirena de la Falconera
“Diu la llegenda que temps era temps, quan els ocells tenien dents, en una de les coves a la vora del mar d’un penya-segat anomenat Falconera, hi havia amagat un magnífic tresor que era custodiat per un bellíssima sirena i un drac molt ferotge. Un bon dia, un jove pescador de Vilanova i la Geltrú que passava molt a prop de la roca, va veure la sirena pentinant-se els llargs cabells mentre entonava una bonica cançó. En veure-la i sentir la seva veu dolça, va quedar-ne profundament enamorat. El tresor no li importava, només volia trobar l’amor. En veure que era un bon noi i de sentiments nobles, la sirena el va correspondre. El drac, encès per la ràbia de l’enveja, va donar-li al jove un beuratge mortalment verinós. Però, per fortuna, el pescador era llest i va intuir les intencions de la bèstia, així que va buidar el líquid al mar. D’aleshores ençà, l’aigua que emana de la cova és sempre ben dolça, a excepció de la Nit de Sant Joan, quan es diu que torna a brollar salada en record de l’amor que va unir la sirena i el pescador”.

El Parc del Garraf abasta municipis del Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt Penedès amb un paisatge exòtic d’avencs, dolines i rasclers marcat per la presència del mar i esquitxat de margallons, barraques i murs de pedra seca. Al costat del nucli urbà del Garraf, s’hi aixequen uns grans penya-segats marins coneguts com la Falconera. Probablement, el nom ve de la presència de falcons pelegrins a la zona. És un paratge singular de gran interès paisatgístic dins el parc natural. S’hi poden veure diverses espècies d’ocells com el corb marí emplomallat, el gavià argentat, el còlit negre o el roquerol... Les cingleres rocoses contenen racons misteriosos que han donat peu a llegendes com la de la sirena que apareix a la guia o com la del Pas de la mala dona, sobre una dona que va enganyar el seu marit cec perquè fes un pas més enllà del penya-segat i morís després de caure pel precipici. Diuen que la dona va ser jutjada i condemnada: li van tallar el cap i el van penjar on havia mort el seu marit. L’avenc de la Falconera és un d’aquests indrets misteriosos. Es tracta d’una gruta impressionant amb un riu subterrani que aboca les seves aigües al mar. Després de moltes immersions, la gruta ha anat descobrint-nos nous paratges i cavitats, però segueix sense estar del tot explorada.

Guisla, la remeiera
“Diuen que un matí de l’any 1003, en una petita casa encastada a la muralla d’Olèrdola, va néixer la Guisla, un cul inquiet que no parava mai de córrer amunt i avall. La seva mare era la remeiera de la vila i casa seva era plena de gent constantment: soldats ferits, nens que queien jugant, dones embarassades i molts d’altres amb els mals més estranys. La Guisla, que era una nena molt curiosa, sempre era pel mig; l’admirava veure com cada un d’ells arribava planyent-se i, després, se n’anava dibuixant un somriure. Pensava que la seva mare tenia poders sobrenaturals i feia màgia. Estava tan embadalida que va començar a acompanyar-la al bosc per recollir plantes, arrels, fruits, fulles i herbes aromàtiques de tot tipus i colors. Així va aprendre que les nous eren bones per al mal de cap, que les arrels de plantatge alleugerien el dolor provocat per les caigudes, que les llavors de codony guarien les nafres, que el creixen dels rierols calmava el mal de panxa i que la cendra de faig curava la sarna. Quan va ser gran, va decidir que seria com la seva mare i va començar a preparar receptes i ungüents propis. Veure la gent somriure la feia feliç”.


Treballs arqueològics al barri fora muralles (2016) | FOTO: GM

El Parc d’Olèrdola és també un cau d’històries. Amb un itinerari circular de poc més de sis quilòmetres hi podem descobrir la seva vegetació (amb un alzinar i margallons inclosos), les seves fonts, construccions com un forn de calç o les tradicionals barraques de pedra seca, el fondo de la Seguera i els penya-segats que l’envolten, les terrasses abandonades que recorden el mal causat per la fil·loxera a la vinya, la muralla romana i la valuosa informació sobre el passat del Penedès que guarda el Conjunt Monumental d’Olèrdola i el seu entorn més proper. El paisatge del parc ens parla de la relació entre la humanitat i el medi, ja que guarda vestigis de la prehistòria i dels períodes ibèric, romà i medieval. L’empresa de serveis culturals Via Penedès ofereix visites guiades per la Guisla, en les quals la remeiera us ensenyarà els secrets de les plantes que hi ha al voltant del Conjunt Monumental d’Olèrdola.

La cova d’or
“Temps enrere es creia que, a mig camí, entre el Foix i Clariana, hi havia un tresor amagat en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava però, com que era tan profund que no se’n distingia el fons, ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia, un cavaller va arribar a Clariana i va demanar a un vailet del poble que el guiés fins a la famosa cova. Quan va ser-hi a prop, el cavaller va fullejar un misteriós llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al forat. El xicotet, que esperava fora, al cap de llarga estona va veure que començaven a sortir moltíssims cargols de l’interior. De seguida, també va aparèixer el cavaller, amb dos sarrons farcits de ves a saber què, i va ordenar al nen que s’omplís les butxaques d’aquells animalons i se n’anés de pressa. El marrec va córrer cap a casa i, quan va arribar-hi, es va endur una grata sorpresa: els cargols s’havien convertit en monedes d’or! Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova, però mai més ningú no ha trobat ni cargols ni monedes d’or.”


El Pantà de Foix | FOTO: GM

L’interès del Parc del Foix se centra tant en la gran varietat d'ambients ecològics que s'han generat a l'entorn del pantà de Foix, una de les poques zones humides del Penedès, com en un ric patrimoni arquitectònic i històric vertebrat al voltant dels castells de Penyafort i de Castellet, que van tenir una gran importància estratègica durant l'edat mitjana. L’excursió de la Font d’Horta és fàcil i agradable i us permetrà conèixer el paisatge del parc. En uns quatre quilòmetres a través de camins i corriols amb pendents suaus (menys l’últim tram, que puja més) podreu visitar la construcció de Can Guineu, veure el pantà i el castell de Castellet des de la millor perspectiva i fer una visita a la malauradament seca Font d’Horta.

La guia ‘Rutes de Llegendes i Rondalles’ es pot adquirir en els centres i punts d’informació de la Xarxa de Parcs Naturals o a través del web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona. La publicació s’emmarca dins la col·lecció de guies de la Xarxa de Parcs Naturals en la que hi ha les rutes fotogràfiques, les rutes de patrimoni arquitectònic, les rutes de flora i fauna i les rutes literàries.

També et pot interessar