“El teatre és una eina per créixer com a persona”

L'escola Tracart presenta els seus projectes de final de curs
Surtdecasa Penedès
,
11/02/2014
Espectacles

Amb 10 anys de trajectòria, l'escola de teatre Tracart és tot un referent a Vilanova i la Geltrú. Ho és pel volum de persones que assisteixen a les classes i els actors i grups de teatre que n'han sortit, però també pel model que apliquen. Un model que té clar que les arts escèniques poden ser d'una gran ajuda per a la vida quotidiana. Parlem amb Salvador Cuéllar, codirector de l'escola de teatre Tracart i una de les dues persones que va fundar l'escola ara fa deu anys.

-Què és Tracart?
-És una escola de teatre. Els alumnes que vénen aquí vénen a fer teatre i intentem que els projectes de final de curs tinguin el màxim de qualitat teatral i escènica possible. Però tenim una filosofia molt concreta: que el teatre sigui una eina per poder créixer a nivell personal. Contribuir a que la gent utilitzi al màxim el seu potencial expressiu. Les nostres aules esdevenen un espai intermig entre la vida real i la ficció. Un espai d'assaig i error on poder provar totes les capacitats expressives teves, sobretot, en relació amb els altres. Diem intermig perquè, naturalment, provar això a la vida real té un preu. Portaria unes conseqüències. A la vida real, tots ens posem una màscara social per poder defensar-nos del nostre entorn i no fer-nos mal.

  • imatge de control 1per1

-Fer teatre és alliberador?
-Amb l'espai de teatre s'ha d'intentar treure aquesta màscara i ser, en essència, tu mateix. A partir d'aquí, anar buscant i trobar. I trobar aquí no porta mai conseqüències negatives, al contrari. Equivocar-se és una manera d'aprendre. Aquí, quan algú s'equivoca és el moment de gaudir-ne i tornar a començar.

-A quin perfil de gent us adreceu?
-Tenim un ventall de cursos extens com la vida mateixa, per a totes les edats. Disposem de cursos amb persones des dels 6 als 60 anys. Primer teníem el grup de petits, mitjans i grans. Ara ho hem organitzat en cursos. Trac 1, 2, 3, 4, 5 i 6: un per a cada curs de primària. Per a joves tenim Formació teatral I, II i III (per a 1r, 2n i 3r d'ESO, respectivament); i també per a joves continuem amb Formació avançada I, II i II). Després tenim els cursos per a adults. El que estan amb nosaltres des de petits, als 18 anys els convidem a veure món i canviar d'aires... Oferim un tipus de cursos més concrets: s'acaba la formació regular i fem una formació més específica segons els interessos de cadascú.

-Els cursos coincideixen amb el calendari escolar?
-Sí. Perquè per al públic en general és més fàcil estructurar-se d'aquesta manera. D'altra banda, de cara a l'any vinent possiblement el desordenarem una miqueta perquè, si no, tot es concentra massa en un mes. Les classes són entre setmana a la tarda i els dissabtes al matí. Com escola, no fem un final de curs on tots els alumnes hi participen... No criem que sigui una bona forma de posar en pràctica tot el que han treballat.

-Com ho feu doncs?
-Intentem fer un petit projecte per a cada grup. O per a cada edat que comparteix un seguit d'objectius. Això aquest any ens porta a fer onze tallers de final de curs. D'aquí que estigui com estic de cansat (riu). Entenem que per als alumnes és un valor afegit que cada grup tingui el seu projecte.

-Quan dieu projecte voleu dir obra?
-Sí, tot i que s'adequa millor al que volem fer la paraula projecte. Són obres, més o menys acabades. Però li diem projecte per lluitar contra la tendència a centrar l'atenció en el resultat. Aquí és important que la gent gaudeixi del procés, no del resultat. Si no, tens un grup de gent pensant en l'obra i et perds tot el camí. Li diem projecte de final de curs en comptes d'espectacle o obra per lluitar contra això. Perquè és una paraula més bonica i, sobretot, resumeix molt millor el que pretenem.

-Quan veurà la llum tot això?
-Comencem a representar els projectes el dissabte 1 de juny i acabem el 29. Entremig hi haurà un cap de setmana que no fem res, però als altres sempre hi haurà activitat. En total, 11 projectes. Començarem al Teatre Principal amb els joves de 14 a 18 anys; la setmana següent serem al Círcol Catòlic amb dos grups una mica més joves, després descansem, tornem l'altra setmana al Catòlic i l'últim dia acabem amb els projectes dels adults al Foment Vilanoví. Hi haurà una classe oberta per a pares, fem també el maig d'improvisació, treball de clàssics... Cada grup té un objectiu concret.

  • imatge de control 1per1

-Quants anys fa que funciona Tracart?
-Aquest és el desè curs. Podríem dir que estem celebrant el desè aniversari, però no ho hem fet perquè no hem tingut temps Vam començar al curs 2002-2003; ja han passat 10 anys i gairebé no ens n'hem adonat.

-Venies del món del teatre?
-No. Aquesta és una dada important. Jo sóc llicenciat en psicologia i ara porto deu anys que, a banda de l'autodidactisme i compartir en aquesta escola un munt de feines i cursos, ja he traspassat una mica el camp de la psicologia. Però de fet, està molt unit tot plegat. Sempre ubiquem l'origen de l'escola en el moment en què la Montse Obrador i jo ens vam trobar fent un curs amb un grup de persones amb discapacitat intel·lectual i persones que no en tenien; un grup integrat. Em va servir per descobrir totes les possibilitats del teatre i la Montse també va veure les possibilitats d'alicar-ho en un àmbit que no era pròpiament el professional. Vam pensar a col·laborar més sovint fins que vam sentit la necessitat d'ubicar-ho a un espai concret. Vam buscar un primer local i, deu anys després, ens trobem a un espai més gran, uns grups molt més ben organitzats i 170 alumnes repartits en diferents projectes. Seguim treballant també en el teatre social. Estem al Tegar portant dos grups i aquest és un camp que no el deixarem mai.

-Per aquí ja hi ha passat molta gent. M'imagino que ja hi ha alguns grups que volen sols...
-Divendres passat al Teatre Principal en vam tenir una prova, amb l'obra A porta tancada de la Companyia En Blanc. Són la Marina Prados, l'Octavi... Fa un any eren a aquesta escola i estem molt contents i orgullosos que això estigui passant. També tenim la Companyia peus Grossos, amb el Bernat Soler i companyia. L'Alba, la Clara... És un projecte que ve de lluny, que ells van començar abans de venir a l'escola. També tenim una alumna a la Companyia Nacional de Teatro de Madrid, la Júlia... I et podria dir fins a quinze persones que estan professionalitzades o amb projectes en marxa. És molt important també. Però a moltíssims altres el teatre els ha servit per aplicar-lo a l'educació social. El que ensenyem aquí es pot aplicar a moltes altres àrees humanistes. Està molt bé, perquè no podríem suportar la responsabilitat que sortissin d'aquí 170 actors cada any! El món no en necessita tants d'actors (riu)... Hi ha casos com el de la Marina, que la tenim aquí gairebé des que vam obrir l'escola... L'hem vist créixer i fan tot el procés fins als 18 anys.

-I alguns premis...
-Sí. Ha passat recentment amb Silencis, que ha guanyat el Premio Buero de Teatro Joven en la categoria autonòmica. És un espectacle que parla de la Guerra Civil, creat conjuntament amb els alumnes, a través de cartes dels seus avis, preguntar a moltes persones... I vam fer un espectacle de teatre musical però en aquest context de memòria històrica molt emotiu, amb la participació de 27 nois que pugen dalt de l'escenari i acaben cantant Què volen aquesta gent... A nivell estatal s'hi presentaven 300 espectacles... Dilluns 3 anem a recollir el primer premi autonòmic al MACBA. Guanyar amb un clàssic ens hauria fet il·lusió, però guanyar amb un espectacle creat juntament amb els alumnes de Tracart encara és molt millor.

-Els deu anys, acabareu trobant un forat a l'agenda per celebrar-los?
-Sí. Ho farem. Ara anem molt saturats de feina, però abans d'acabar el 2013, de cara al setembre o octubre, farem un acte per commemorar-ho.

Enllaços d'interès:
Web de l'escola Tracart.
Pàgina de Facebook.

A

També et pot interessar