Laura Guiteras: “El meu ofici és explicar històries”

L’actriu i cantant presenta Mrs. Brownie, un espectacle que combina musical, teatre i titelles, al TÀG del Vendrell

Gemma Urgell

28/04/2016

Espectacles

Ens trobem a la plaça Nova del Vendrell. Ens veiem de lluny i em regala un somriure. La Laura Guiteras és alegria, optimisme, tossuderia i geni. Tot això ho transpira i qui té a la vora fàcilment se n’adona. Porta una maleta enorme, dins hi reposa Mrs. Brownie, la protagonista de l’obra (teatral i/o musical) que divendres vinent, 6 de maig, es podrà veure i/o escoltar al Teatre Àngel Guimerà. Encara no me l’ensenya, abans dinem (sense gluten) i conversem. Enèrgica, vital, propera, seductora i comunicadora; en pocs minuts té el cambrer a la butxaca que ens premia amb un pa especial per a nosaltres, celíaques com som.

- Versàtil i polifacètica, dos adjectius que et descriuen prou bé, a tu, però també a l’espectacle Mrs. Brownie. D’on neix la idea de combinar la interpretació, la música i els titelles?
Neix de la necessitat de posar una màscara davant meu per fer un registre que no seria propi dels meus orígens. Amb les ganes de fer titelles com a disciplina, que sempre he admirat, i amb la música negra, que he mamat.

- No és freqüent que un actor o actriu desenvolupi de zero un espectacle com el teu, on tu t’has creat el personatge, has fet maquetes dels titelles, has compost les cançons; en definitiva, l’has parit. És ben bé una mostra del Do it Yourself en el camp de l’espectacle.
- Crec que si no tens una cosa, te la inventes. A més ara, amb internet i You Tube, només cal temps; ja no és valent ser autodidacta. Tenia una idea i la vaig anar treballant sola en un espai de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Allà vaig començar a pensar en el personatge, a fer la maqueta, a pensar algunes cançons. Però l’espectacle en si no el vaig fer sola. Em van presentar el pianista vilanoví Abel Boquera i junts vam compondre les cançons. Però necessitava suport per la part de dramatúrgia, la meva idea no era musical, volia explicar una història. Llavors l’actor Ivan Benet, amb qui havia treballat al Lliure, em va connectar amb el Víctor Borràs de la companyia anoienca Teatre Nu. Li va agradar molt, va veure que podia créixer i que, a més, podia ser molt interessant per a la seva companyia. Així doncs, plegats vam acabar creant la Mrs. Brownie. La clau és també envoltar-te de persones que saben fer coses.

- Musicalment, has format part de Taima Tesao amb Toni Xuclà, has begut del flamenc formant part de Cargole. Per què la protagonista de Mrs. Brownie és una diva de la música negra? Un nou repte, musicalment parlant?
Quan preparàvem el 2n disc de Taima Teaso, que a més del Toni Xuclà i jo, hi incorporàvem una intèrpret de signes de llengua catalana; vam fer una residència de creació a la Univesitat Autònoma de Barcelona el 2012 i vam estar treballant la teatralització de les cançons. Estava animada en posar més elements teatrals a Taima Tesao i li vaig dir al Toni Xuclà que tindríem de convidada una cantant negra i que vindria a cantar. Això va ser l’embrió de la Mrs. Brownie; una espècie de màscara-titella d’una cantant negra que em posava davant la cara. Amb el Toni vam deixar aparcat Taima Tesao per desenvolupar altres projectes propis i va ser quan vaig començar a treballar la idea de Mrs Brownie.

- En un any, quasi 40 representacions i fins i tot heu actuat a Alemanya, anireu a Portugal i teniu previst més funcions a altres llocs d’Europa. Per què creus que agrada també a fora?
La música és universal i el personatge és reconeixible, fet que fa que la història també sigui universal. La veritat és que estem molt contents, estem tenint una bona rebuda també a fora. Es valora l’originalitat, la música en directe i tot l’univers d’un personatge inventat però que podria ser real.

- Compagines els bolos de Mrs Brownie, posant veu en anuncis i col·laborant també en altres projectes musicals. La veu és el teu instrument. Se’n té consciència?
Molt. Hi ha una part de formació que és important tenir en compte i que cal treballar perquè et pots fer mal. Cal aprendre quins són els teus límits i com sortir de la zona de confort. M’he trobat fent coses que no sabia fer, més líriques, com “Les cançons dels brigadistes” on, per exemple, cantava “Galopant” amb Paco Ibañez. Són registres diferents i és important poder-ho tenir integrat i amb certa elasticitat, no només muscular sinó també mental.

- Pel que fa el teatre, has actuat al Lliure, al Teatre Nacional, al Teatre Borràs. Ho enyores?
Si, sempre és bo tornar-hi. Però amb Mrs Brownie estic descobrint teatres de les Catalunyes que són preciosos i m’encanta. Pujar a l’escenari té una adrenalina que no té la tele. En cada lloc hi ha el seu ofici, la seva manera de fer, pros i contres. El que et permet tenir una temporada fixa en un teatre és més estabilitat, més regularitat. Però en aquest món, cal ser molt adaptable.

- Vas ser la K al ‘Cor de la Ciutat’ de TV3 que et va fer coneguda i et va obrir portes. Voldries tornar-hi, a la televisió?
La valoració general és positiva, vaig aprendre molt mirant i treballant amb gent amb una llarga experiència i trajectòria. Tot suma. Cada cosa té el seu moment. Per mi va ser un luxe poder treballar tot aprenent l’ofici, no havia tingut temps per preparar-me, era molt jove. I sí, també estaria bé tornar a la televisió. El meu ofici és explicar històries, l’objectiu és el mateix, el que canvia és la forma amb què arribes a la gent. De fet, també m’agrada fer de presentadora d’un acte. Sóc comunicadora i és gratificant veure com compten amb tu en diferents formats i estils.

- Inquieta com ets, segur que tens nous projectes...
Poder continuar amb Mrs. Brownie i incorporar-hi tota la banda, com en el disc que hem fet. Treballar molt el duo “La Guitti Di Finizio”, amb el baixista Sergio Di Finizio amb qui experimentem la música que ens agrada i la reinterpretem només amb el baix i la veu, des d’Antonio Machín a Jamiroquai passant per l’Aretha Franklin. I també, amb la meva germana, estem explorant noves idees per treballar plegades.

- No podia acabar l’entrevista sense preguntar-te que, com a celíaca que ets, costa seguir una dieta sense gluten entre tanta gira?
Sempre porto menjar a sobre, no m’agrada passar gana i no saps mai on acabaràs ni a quina hora. Per tant, a la bossa sempre hi duuc pa i galetes. I Mrs. Brownie, a més de ser una addicta a la xocolata, també té en compte els celíacs… Un dels temes de l’espectacle es diu “Orgasmic Cake” i és una recepta d’un pastís sense gluten de xocolata que ella mateixa fa. I no avanço res més, només dir-vos que, els que vingueu al teatre, a més d’alimentar-vos l’esperit, també us alimentarem el ventre.

Sortim del restaurant. És el moment esperat, el de treure Mrs. Brownie de la maleta. Friso per veure-la, tocar-la, escoltar-la. Està recargolada a la maleta, Guiteras la treu amb delicadesa, l’asseu a un banc, s’hi posa al costat i l’hi dóna vida i veu. Em parla amb accent americà, em canta una cançó i diu que m’espera al TÀG divendres vinent. Se senten aplaudiments, un grup d’adolescents han quedat fascinats a la distància, també quatre homes d’orígen marroquí que conversaven a la vora. Qui es podia imaginar que, d’una maleta, al mig de la Plaça Nova del Vendrell, en sortiria una diva de la música negra?

Així que (gravat amb el mòbil), aquí teniu la prova: