Som satànics, i què?

L'enginyosa campanya multimèdia de Sitges 2013 ens convida a sortir de l'armari. La reclamació prové de diversos individus que confessen a càmera la seva diferència amb naturalitat. Tot i que ho sembli, no ens parlen de la seva orientació sexual sinó d'una creença oculta compartida: són satànics. Més enllà d'homenatjar 'La semilla del diablo', el clàssic que inspira l'edició d'enguany, els espots reivindiquen metafòricament allò que ja saben els espectadors d'aquest festival: estimar el cinema de gènere (el terror i el fantàstic, però també el d'acció o el d'animació) no és motiu de vergonya. Si vas a Sitges entre l'11 i el 20 d'octubre pots gaudir-ne sense pors: fora màscares!

Resulta estrany que a la programació d'enguany no s'hi hagi inclòs la pel·lícula satànica de Polanski que inspira la citada campanya (i l'encertat cartell, on veiem un cotxet en flames), però la quantitat de sessions programades per les tres sales del festival (l'aclaparador Auditori i els acollidors Retito i Prado) fan que aviat deixis de pensar-hi i comencis a quadrar horaris confiant (i és molt confiar) que les entrades pels molts títols atractius de Sitges no s'hagin esgotat. Cert és que la crisi es fa notar en la reducció del nombre de pel·lícules i en la pèrdua d'una secció dedicada a obres emblemàtiques del fantàstic (Sitges Classics), però, per estrany que sembli en els temps que corren, l'austeritat també té avantatges: el certamen és ara més abastable i hi ha títols amb fins i tot tres sessions. És impossible veure-ho tot, però si no esmorzes, no dines i no sopes, gairebé te'n pots sortir.

En qualsevol cas, la bogeria de Sitges encara et permet enllaçar sessió rere sessió durant 24 hores seguides i això fa imprescindible el disseny d'un itinerari previ adaptat als gustos de cada aficionat. Les possibilitats són múltiples, però una bona manera de començar la tria és escollint els títols en funció de la secció on es troben. En poques paraules, la cosa aniria així: Oficial Fantàstic (grans noms i propostes accessibles), Anima't (animació), Brigadoon (low cost i de culte), Noves Visions (risc i autoria), Seven Chances (la tria de la crítica) i Midnight X-Trem (nocturn, violent i festiu). Si, en canvi, ets dels que preferixes veure els teus ídols cinematogràfics de prop, el millor és anar a les sessions que inclouen presentacions. La llista de celebritats d'enguany no està gens malament, amb Alejandro Jodorowsky, Terry Gilliam, Eli Roth, Carlos Areces i Elijah Wood, entre d'altres.

Aquest article podria seguir ara amb les xerrades post-sessió a la terrassa del Prado, les llargues cues endrapant entrepans, les tormentes de tardor, les maratons nocturnes, la zombie walk o les festes ocultes a una sala de l'Hotel Melià, però ja ha arribat l'hora de les recomanacions. Sé que es tracta d'una temeritat en una programació tan i tan extensa, però m'acomiado amb una tria de tan sols deu títols de Sitges 2013. La resta de joies us les deixo a vosaltres... Visca la diferència!

1. 'Passion', de Brian de Palma. La pantalla es parteix en dos mentre dues dones (Rachel McAdams i Noomi Rapace) entren en guerra empresarial i sexual en aquest virtuós i sensual remake d'un film d'Alain Corneau. El director de Vestida para matar torna amb un thriller tan excessiu com deliciós.

2. 'Why Don't You Play in Hell?', de Sion Sono. Si no coneixeu l'obra de Sono, us esteu perdent un cineasta atrevit, barroc i fascinant, que porta al límit els seus personatges mentre analitza la sexualitat femenina, la doble moral o les pors col·lectives del Japó. Els protagonistes del seu nou film són fanàtics del cinema dins d'una trama delirant que fa l'ullet al Tarantino de Kill Bill.

3. 'Only Lovers Left Alive', de Jim Jarmusch. ¿Us imagineu una pel·lícula amb vampirs hipsters o, millor encara, amb vampirs rockers? Jarmusch l'ha rodada amb la seva habitual elegància i es tracta d'una comèdia minimalista i postmoderna plena de cites i bona música. Beveu-vos la sang en una copa, estireu-vos al llit i deixeu-vos endur pel riff de la guitarra.

4. 'Jodorowsky's Dune', de Frank Pavich. Sí, a Sitges també hi ha documentals i aquest és força especial. Es tracta de seguir la pista d'aquella desproporcionada pel·lícula que mai es va arribar a rodar amb Salvador Dalí, Orson Welles, Pink Floyd... L'impossible Dune dels 70 de Jodorowsky. Què en pensaria David Lynch de tot plegat?

5. 'L'étrange Couleur des larmes de ton corps', de H. Cattet i B. Forzani. És difícil imaginar un millor debut que Amer, una extraordinària relectura del cinema de terror italià (el Giallo) estetitzada, colorista i excitant. La segona pel·lícula de Cattet & Forzani és, per tant, un esdeveniment. Les armes formals semblen aquí les mateixes, però ara és un home i no una dona el que està en perill...

6. 'The World's End', d'Edgar Wright. La fi del món serà còmica o no serà. Així passava a la nord-americana Juerga hasta el fin i així torna a ocórrer a la seva resposta britànica. Dirigida pel responsable de Zombies Party, The World's End és el gran apocalipsi festiu d'aquesta edició.

7. 'Wolf Creek 2', de Greg McLean. Qui deia que les segones parts no eren bones? Pels qui vau gaudir veient com un grup de joves quedava atrapat al bell mig d'Austràlia, ara teniu l'ocasió de tornar al lloc del crim, amb psicòpata inclòs. L'experiència serà igual d'intensa i esfereïdora.

8. '3x3D', Diversos autors. Sitges és un lloc tan estrany que fins i tot s'hi passen pel·lícules d'un cineasta de la nouvelle vague com Jean-Luc Godard. El més sorprenent del cas és que el director francès presenta aquest any un curtmetratge rodat en tres dimensions. Sona a sacrilegi, però estem segurs que l'experiment (on també participen Peter Greenaway i Edgar Pêra) ens sorpendrà.

9. 'Colegialas violadas', de Jesús Franco. Admeto que triar aquest film és una provocació, ja que difícilment formarà part del millor del festival. Però ni que sigui per acomiadar-se del bo d'en Jess (mort el passat abril), valdrà la pena apropar-se a aquesta bacanal d'assassinats i nus femenins.

10. 'Audition', de Takashi Miike. Cineasta compulsiu, irregular i polifacètic, Miike serà homenatjat a Sitges 2013 per la seva extensa trajectòria. Si no heu vist encara la seva obra mestra, el film que va revolucionar el terror i va transgredir els límits de la tortura, teniu l'ocasió ideal per fer-ho.

Consulta el programa complet en aquest enllaç.