Jump to navigation
Tenim la gran fortuna de viure a les comarques dels Països Catalans amb una major concentració de grans Carnavals. Pràcticament tots els municipis el celebren i en els darrers anys, poblacions on aquesta festa no tenia una tradició especial han vist com el seu Carnaval adquiria unes dimensions més que notables. Però al Gran Penedès, i a tot el país, n'hi ha dos que per història i pels models que representen rivalitzen per saber quin és el millor; el de Vilanova i la Geltrú i el de Sitges. Els dos fa segles que es celebren i representen dos estils festius gairebé contraposats.
Surtdecasa Penedès analitza a fons, punt per punt, aquestes dues festes perquè cadascú decideixi quin dels dos Carnavals li agrada més:
-Història: Possiblement estem davant dels dos dels Carnavals més antics del país. Fa més de 250 anys de la primera referència històrica del Carnaval de Vilanova. Sitges també pot presumir de referències històriques molt més antigues que la majoria. Està documentat que a partir del 1870 i el 1877, arran de l'aparició del Retiro i el Prado, el Carnaval sitgetà va adquirir una major rellevància de la que ja tenia gràcies a la rivalitat entre les dues entitats. Per tant, aleshores ja venia de lluny.
Però la prova de foc per verificar l'arrelament d'una festa a un territori és si es segueix celebrant en època de vaques magres. I tant Vilanova com Sitges van mantenir el carnaval fins i tot durant el franquisme. Una ordre del 3 de febrer del 1937 datada a Burgos prohibia la celebració d'aquesta festa, però es va desobeir. Del 1936 al 1939 la Guerra Civil va fer perdre molta notorietat a la festa, però immediatament tant a Vilanova com a Sitges es va reprendre el Carnaval. Primer fent-ho discretament i a les seus de les entitats, encara que fos sota el nom de Fiestas de invierno, però ràpidament la festa va tornar als carrers. Per exemple, a Vilanova, a primers dels 50, dissabte la nit ja hi tornava a haver la Nit de Mascarots. A finals de la mateixa dècada ja es van reprendre les Comparses i l'Enterro de la Sardina; als anys 60 s'introduïa el xató al Dijous gras... Coincidint amb el final de la dictadura, el Carnaval de Vilanova es va acabar de desenvolupar amb l'Arrivo. En síntesi, tant Vilanova com Sitges poden presumir de pedigrí. Empat.
-Participació: El carnaval és participatiu per naturalesa. A Vilanova, tots els actes estan pensats perquè s'hi pugui sumar tothom qui ho desitgi. L'únic acte que requereix preparar-lo amb una certa antelació és la Comparsa, ja que el comparser ha de disposar de l'uniforme de l'entitat on surt i la comparsera ha de tenir un mantó. Però, en general, el Carnaval de Vilanova és més improvisat que el de Sitges, amb la part bona i la part dolenta que això implica. La participació s'afavoreix més a Vilanova. A Sitges, la participació activa per al gruix de la gent resulta més limitada. Anar a les rues implica sovint l'adquisició d'unes disfresses realment cares i altres actes estan exclusivament pensats per veure'ls com a públic. La catarsi col·lectiva dels vilanovins és saltar amb el Turuta entrant a la plaça de la Vila. És l'acte que tot vilanoví intenta no perdre's. En canvi, aquest paper a Sitges segurament el fa més la festa major. Un altre factor és que el de Vilanova és l'únic Carnaval organitzat des de la societat civil; no l'Ajuntament. Aquest duel se l'enduu Vilanova.
-Vistositat per a l'espectador: A tots els carnavals hi ha escenes d'una plasticitat magnífica, però aquí la partida se l'endú Sitges. Amb diferència, el sitgetà és un carnaval de lluïment, que busca l'espectacularitat i no exigeix a l'espectador uns coneixements previs per entendre cap ironia. Qui vulgui veure un Carnaval com marca el cànon brasiler, a les rues de Sitges trobarà el que espera. A Vilanova, de fet, no hi ha cap rua. L'Arrivo és una altra cosa, on més que el lluïment d'unes disfresses o carrosses es busca una crítica, més punyent o menys segons el cas. Segurament, la imatge de les batalles de caramels a la plaça de la Vila podria arribar a ser la més espectacular de tots els carnavals, però hi ha condicionants que no permeten explotar-la a fons. La massificació dels darrers anys (que impedeix les clàssiques anades i vingudes amb uns atacant i els altres defensant), com també l'excessiva publicitat a la plaça (algú s'imagina la plaça de Sant Pere de Berga plena d'anuncis per Patum?) fan que aquest duel sigui per a Sitges.
-Varietat i quantitat d'actes: A Vilanova el Carnaval és una festa amb una diversitat extraordinària de tipologies: àpats, batalles, danses, disfresses, comparses, cors satírics... I tot amb una participació popular massiva. La Merengada del dijous, el concepte d'Arrivo satíric, la Nit de Mascarots, les Comparses, els Coros de Carnaval del dilluns, la nit del Vidalot (que es resisteix a morir del tot), més l'inevitable Enterro (aquest sí, com toca a tot arreu), superen en nombre i en varietat els de la vila del costat. En síntesi, el Carnaval de Sitges són la Rua de la Disbauixa i la de l'Extermini (una repetició), l'Arribo i l'Enterro, a més dels balls i la part infantil. A més, a la capital del Garraf el seu Carnaval no implica exclusivament anar disfressat. Punt per Vilanova.
-Personalitat: La sàtira vilanovina tan reivindicada dota d'una personalitat molt gran el Carnaval vilanoví, com el fet que a cada dia hi hagi com a mínim un acte que només es pot veure a Vilanova. Però la vistositat i la professionalitat (en el bon sentit de la paraula) de les carrosses sitgetanes també creen un segell inqüestionable. La sàtira vilanovina beu d'una estètica vuitcentista, mentre que la ploma sitgetana beu clarament de la tradició brasilera. Estem davant de dos carnavals que marquen tendència i que es repelen com els pols iguals d'un iman. Això vol dir que la personalitat d'un model i altre és fortíssima. Empat i victòria vilanovina als penals.
-Diversió: Si volem anar a veure un Carnaval, el de Sitges dóna més arguments per passar-ho bé. Si volem anar a participar-hi, el de Vilanova permet més flexibilitat i que tothom se'l faci seu. Amb la sàtira es pot riure molt, però també amb les plomes i els lluentons. Cadascú té els seus gustos i són ben legítims. Segur que qui balla una coreografia a les rues de Sitges ho fa perquè li encanta. Segur que qui prefereix no assajar res i deixar-ho tot en mans de la improvisació també està molt orgullós del seu model i no ho sap entendre d'una altra manera. Empat com una catedral.
-Reconeixement exterior: -El Carnaval de Vilanova és una festa declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 1985, i requalificada com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional el 2010. El de Sitges no té aquest guardó, però està considerat entre els 10 millors del món segons el diari La Vanguardia. Tant sitgetans com vilanovins són molt militants de la seva festa i s'ocupen de predicar arreu les bondats de la seva festa. Qui més qui menys sap que a Vilanova i a Sitges, per Carnaval, gairebé tot s'atura. Empat.
