“Enlloc més els Tres tombs són la Festa major”

Salvi Alba és un dels organitzadors dels Tres Tombs de Vilanova
Surtdecasa Penedès
,
15/02/2014
Fires i festes

Aquests són dies de molta feina per als membres de l'Associació dels Tres tombs. Ja és aquí el moment més esperat de l'any per a ells: Els Trets tombs. O el que és el mateix, la Festa major d'hivern a Vilanova i la Geltrú. Parlem d'aquesta tradició i les particularitats que té a la capital del Garraf amb Salvi Alba, secretari de l'entitat organitzadora i tot un històric de la festa que cada 17 de gener omple els carrers de la ciutat de centenars de cavalls i carros.

-Com es presenten els Tres tombs 2014?
-Les expectatives creiem que seran molt semblants a les dels anys anteriors. Es preveuen al voltant de 220 cavalls muntats, 70 o 80 carruatges... Calculem que entre tot plegats al final arribarem al voltant de 400 participants.

  • imatge de control 1per1

-Què fan especials els Tres tombs de Vilanova?
-Per començar, la història. Són els Tres tombs amb referències històriques més antigues, encara que fos en un format diferent a l'actual. Quan Vilanova i la Geltrú encara era Vilanova de Cubelles, els seus habitants van triar Sant Antoni Abat com a patró de la ciutat. Van construir una petita església i un dispensari mèdic dedicat al sant. El 1363 es funda la parròquia de Sant Antoni Abat. Aquests són els orígens i la singularitat d'aquesta festa a Vilanova, on és Festa major d'hivern. A cap altra ciutat no tenen Sant Antoni Abat com a patró ni és festa cada 17 de gener. Aquí des de sempre ho fem el dia que toca. A les altres poblacions la festa es trasllada al cap de setmana.

-Des que s'adopta el patró que es celebra amb els animals?
-La benedicció d'animals a Vilanova des del 1363 sempre s'ha celebrat el mateix dia 17. Això no vol dir que aleshores ja es fessin els Tres tombs amb el format que ara coneixem. Però sí que sabem del cert que es beneïen animals des d'aquell precís moment.

-Des de quan podem garantir que es fan els Tres tombs de Vilanova?
-El gener del 1851 apareix al Diari de Vilanova la primera nota* referent als Tres tombs. Des d'aleshores sempre està documentat que s'hagin celebrat, amb l'única excepció de la Guerra Civil. El primer Diari havia sortit al carrer pocs mesos abans d'aquesta primera referència. Per tant, no es pot precisar amb exactitud quants anys feia que s'estava celebrant la festa amb aquest format. Però sabem que des del 1363 es beneïen els animals. No podem precisar en quin moment entre aquestes dues dates la benedicció va evolucionar cap a l'actual model de benedicció i Tres Tombs.

-Per què són tres els tombs?
-Originàriament, es feien tres voltes al nucli fundacional de Vilanova. D'aquí ve l'origen del nom dels Tres tombs. Amb els anys i els segles el recorregut ha anat variant, amb una tendència a ser més ampli. També ha variat el format dels tombs. A Vilanova tradicionalment es feien a la carrera, mentre que a Barcelona es feia passejant. Això també ha canviat.

-Ha anat canviant molt el format de la festa?
-Fins el 1883 a Vilanova i la Geltrú cada 17 de gener hi havia dues benediccions d'animals. Una era a les nou del matí i hi anaven els pagesos abans d'anar a treballar la terra. L'altra era a les 12 del migdia i hi anaven els cotxers i els traginers. Tant en una categoria com en l'altra es treia el penó, que era de la parròquia. El que arribava primer en la seva categoria de Tres tombs tenia l'honor de sortir amb el penó l'any següent.

-Ara Sant Antoni Abat és patró junt amb la Mare de Déu de les Neus...
-El 1784 i va haver una pedregada molt important, que va malmetre les collites. Els vilanovins van demanar a la Verge de les neus que intercedís perquè l'any vinent no se'ls fes malbé la collita. Els va funcionar i en agraïment la van nomenar patrona de la ciutat, però Sant Antoni Abat no ho ha deixat de ser mai. Des d'aleshores a Vilanova hi ha dues festes majors, una a l'estiu i una altra a l'hivern. Aquesta darrera, amb els cavalls com a grans protagonistes.

  • imatge de control 1per1

-Darrerament s'està intentant ampliar la festa molt més enllà dels cavalls...
-És una de les dues festes majors i aquesta darrers anys hem estat incorporat actes típics de festa major. Dansa, una cercavila de cultura popular infantil, les cotonines, els gegants, el drac i la mulassa, la sarsuela que ens ofereix el Grup d'Amics de la Lírica... La idea és potenciar les dues singularitats: la dels animals i la de la festa major, que conflueixin en un programa d'actes únic.

-Al llarg de tants anys, hi ha hagut alts i baixos? La festa ha arribat a perillar?
-Hi ha hagut alts i baixos. No per arribar a desaparèixer, però sí que hi ha hagut anys que s'ha tocat fons. Hem de tenir present que Vilanova, com molts altres indrets de Catalunya, era tant agrícola com industrial. Vilanova estava envoltada de sínies i a cada carrer i, quasi, a cada casa, hi havia cavall i carro. Això va ser així fins els anys 60 o 70 del segle passat, aproximadament. Aleshores els animals i carros van començar a ser substituïts pels tractors i remolcs. Als 80 i 90 les hortes van anar desapareixent... Quasi no en tenim... I ara els cavalls es tenen per simpatia, perquès s'estimen... Molts dels cavalls només surten un dia a l'any. La tendència dels darrers anys és que es substitueixi el cavall i el carro pel cavall de muntura de les hípiques. Encara n'hi ha de tir i de carruatges, però la gran majoria de participants provenen de les hípiques. L'Associació dels Tres tombs de Vilanova tenim al voltant de 60 carros. Alguns comprats i altres regalats per gent que se'n volia desfer. Com a entitat, volem conservar aquest tipus de carros per recordar que tot això existia. A veure quins són els vilanovins que deixen perdre aquesta tradició amb tanta història...

-La crisi incideix en els Tres tombs?
-Mantenir un cavall tot l'any costa diners; menja cada dia dues vegades. Hi ha persones que s'han hagut de vendre els seus cavalls. Tot i això, hi ha gent que en conserva un cavall a la hípica i no desaprofita l'oportunitat de participar a la festa.

-D'on ve el seu vincle amb els Tres tombs?
-La meva relació amb aquesta festa va començar l'any 1964 de la mà d'un amic que ara fa uns anys que ens va deixar; el Jordi Juncosa i Ferret. L'any 1965 vaig ser abanderat. Respecto i estimo molt els animals, però no m'hi veuran gaire dalt d'un cavall. El principal motiu pel qual estic en aquesta festa té a veure amb la meva professió. Sóc tocinaire, i l'animal que acompanya la imatge de Sant Antoni Abat és un porc. Per això, és el meu patró.

-L'any vinent farà 50 anys del dia que vostè va sortir com a abanderat... El veurem commemorar l'efemèride dalt d'un cavall?
-No dic ni que sí ni que no. Ja es veurà... Encara falten 12 mesos (riu).


*La cita del 1851 diu Parece que esta mañana durante los tres tombs, ha habido tambien una desgracia, como sucede casi todos los años... A banda de constatar que la cursa de genets era moguda, queda clar que la tradició estava molt consolidada.

A

També et pot interessar