Foto: 

Pixabay

10 recomanacions de llibres per començar el 2018 amb bona companyia

Hem consultat diverses llibreries penedesenques per fer aquest llistat de propostes literàries
Surtdecasa Penedès
,
10/01/2018
Llibres
Un bon llibre és sempre una companyia preuada però, a vegades, la immensitat de la oferta i l’activitat frenètica del dia a dia no ens permeten gaudir-la. Per facilitar almenys la tria del llibre, hem consultat a qui en sap i hem elaborat aquest llistat amb 10 recomanacions per començar el 2018 amb una bona companyia literària. Agraïm especialment als llibreters Pep Garcia (L’Odissea) i Quim Jubert (La Cultural) que ens hagin atès. Us assegurem que esteu en bones mans.

1. ‘Dona al punt zero’, de Nawal Al Saadawi (Angle Editorial)
Escrita a partir d’una història real, ‘Dona al punt zero’, inèdita en català, relata la vida de la Firdaus. En àrab Firdaus significa ‘paradís’, però ella sembla haver transitat sempre per l’infern. Acusada d’haver assassinat un home espera al corredor de la mort mentre explica la seva existència marcada per l’explotació: filla maltractada; obligada a casar-se amb un parent ja vell; treballadora humiliada contínuament; prostituta sotmesa a un proxeneta. Cada nova etapa li ensenya a la Firdaus una amarga veritat: només és lliure qui no desitja res ni té por de res. Nascuda el 1931 a Kafr Tahla (Egipte) i metgessa de formació, Nawal El Saadawi va ser una de les primeres veus egípcies a criticar obertament el sistema patriarcal i en abordar temes com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i l’opressió de les dones. Pel seu activisme va ser acomiadada dels seus càrrecs en l’administració i en institucions, va ser empresonada el 1981 i el 1991 va haver d’exiliar-se per les amenaces de grups islamistes.

2. ‘Sortir a robar cavalls’, de Per Petterson (Club Editor)
Narrada en primera persona per un home de setanta anys, ‘Sortir a robar cavalls’ rememora un estiu d’infantesa en què dos nens, sense saber-ho, reprodueixen en els seus jocs secrets els conflictes dels adults en un poble a Noruega. La vida al bosc, la presència dels animals, la relació amb el pare pocs dies abans de la seva desaparició, el despertar de la consciència davant d’uns fets plens de guerra i d’amor, fan d’aquesta novel·la una obra màgica en què cada episodi es transforma en cosa viscuda. La crítica destaca d’aquesta obra de Per Petterson el control del relat i la subtilesa amb la qual es posa sota la pell dels personatges.

3. ‘Tot és possible’, d’Elisabeht Strout (Edicions de 1984)
‘Tot és possible’ explora l’ampli ventall d’emocions humanes a través de les petites tragèdies de persones que malden per entendre’s a elles mateixes i als altres. En aquest recull de contes coneixem dues germanes: l’una renuncia al respecte per si mateixa a canvi d’un marit ric, mentre que l’altra troba en un llibre una ànima afí que li canvia la vida. El bidell de l’escola del poble veu com una trobada amb un home aïllat que ha anat a ajudar posa a prova la seva fe; la filla ja gran d’una dona anhela l’amor de la seva mare; i la Lucy Barton torna al poble a visitar els seus germans al cap de disset anys d’absència. Articulada a l’entorn dels vincles profunds de la família i de l’esperança que es deriva de la reconciliació, ‘Tot és possible’ confirma la posició d’Elizabeth Strout com una de les autores més respectades i ben valorades dels Estats Units.

4. ‘Esperança dins la foscor’, de Rebecca Solnit (Angle Editorial)
Segons l’editorial, ‘Esperança dins la foscor’ està cridat a ser el “manifest cabdal de l’activisme en el segle XXI”. Rebecca Solnit hi escriu a favor de l’esperança com a motor de canvi. L’autora dibuixa un gran panorama històric de l’activisme, des de la lluita pels drets civils a Estats Units o la caiguda del mur de Berlín, fins a les mobilitzacions socials més recents. I sap posar en valor els èxits aconseguits i les repercussions positives que aquestes accions han tingut per al conjunt de la societat i del món. Seguint les passes dels grans pensadors, Solnit buscar il·luminar a través de la foscor i guiar els lectors i lectores de manera entusiasta cap a un compromís polític efectiu i profund. Rebecca Solnit Escriptora, historiadora i activista, ha escrit setze llibres sobre medi ambient, art, política i història cultural. Ha treballat en campanyes a favor dels drets humans, especialment contra la violència de gènere, i per aturar el canvi climàtic.



5. ‘Ermita’, de Jordi Llavina (Editorial Meteora)
Acompanyem l’escriptor i poeta gelidenc Jordi Llavina en aquesta ascensió a l’ermita, que no deixa de ser una manera de revisitar la terra de la seva mare i els seus propis records. Ho explica millor que ningú Mònica Miró a l’epíleg del llibre: «Jo també he pujat a l’ermita de Sant Pere del Puig, aquests primers dies de setembre, quan tot recomença malgrat un mateix. No he hagut d’arribar-me a la Selva del Camp ni d’ascendir sola al turó, a 500 metres sobre el nivell del mar, que domina la vila. M’hi han portat d’una tirada els 1.400 octosíl·labs, llegits en veu alta, que configuren el llibre més estimat del poeta Jordi Llavina, una obra síntesi del que pensa i del que sent a punt de coronar la cinquantena i per a la qual, fins a mitjan agost, no havia cregut necessaris ni un pròleg ni un epíleg. No li’n calen. Aquest poema narratiu, aquest dret relat, l’escriptura discursiva del qual es desplega com un rotlle mentre els peus fan via amunt, conté, en el seu registre en vers, rimat o no, idees, fets, imatges, records i mancances, alguna mena de certesa que s’imposa de seguida al lector per poc que aquest en capti el gest i n’albiri l’abast, per mica que s’avingui a acompanyar el caminant demiürg en la ruta que ha triat, un cop més, de recórrer.»

6. ‘Cançó de la plana’, de Kent Haruf (Edicions del periscopi)
Al petit poble de Holt, Colorado, un professor s’ha de fer càrrec dels seus dos fills, que s’inicien en l’aventura de viure, després de la desaparició de la seva dona; una adolescent embarassada és rebutjada per la seva mare i es veu obligada a buscar refugi, i dos germans solitaris d’edat avançada que viuen en una granja dels afores veuen com el seu dia a dia s’altera sense remei quan decideixen acollir un hoste inesperat. Les vides de tots aquests personatges s’entrellacen en la cadència lenta d’aquesta comunitat rural que es debat entre la modernitat i els valors tradicionals. Amb una prosa senzilla i plena de detalls, Kent Haruf ens mostra un paisatge humà commovedor on l’amor i l’esperança esdevenen el motor de tota vida humana.

7. ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda (Club Editor)
Nova edició revisada per Arnau Pons que inclou l’assaig ‘Editar el misteri’ sobre la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d’endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Escrita al mateix temps que ‘La plaça del Diamant’ i publicada pòstumament, ‘La mort i la primavera’ és un llibre sobre la sedició. I també la novel·la en què Rodoreda “es burxa més endins d’ella”, com explica Arnau Pons a l’epíleg que clou el volum.

8. ‘Escola de fantasia’, de Gianni Rodari (Blackie Books)
“L’educació del nen passa per la nostra reeducació contínua”; “No el podem culpar de no aprendre, sinó aprendre a ensenyar”; “La lectura és un privilegi i no pas un deure”; “L’atenció i la memòria no són millors que la creativitat i la imaginació”; “Riure és crucial: és un regal inesperat, més enllà de la protecció i la seguretat”; i “Un nen, cada nen, és un fet nou . I amb ell el món comença de zero”. Aquests textos de Gianni Rodari van ser escrits als anys setanta, però la seva aposta insubornable per un ensenyament més ple i creatiu segueix sent del tot moderna. La publicació de Blackie Books ‘Escola de fantasia’, recull articles escrits per Rodari i ve acompanyada d’un subtítol eloqüent: “Reflexions sobre educació per a mestres, pares i nens”. L’autor de ‘Contes per telèfon’ pensava que l’escola no només és el lloc on els nens aprenen i els mestres ensenyen, sinó un espai que ho inclou tot, perquè tot pot ensenyar. Gianni Rodari era fill de forners del Piamonte italià i va saber que la creativitat pot ser apresa i fins i tot ensenyada.

9. ‘Al cor dels homes’, de Nickolas Butler (Editorial Empúries)
Què hi ha dins del cor dels homes? De l’autor del best-seller ‘Canciones de amor a quemarropa’, arriba una novel·la íntima i plena de sensibilitat sobre la construcció de la masculinitat, les relacions familiars, l’amor, la infidelitat, l’honor i l’amistat. ‘Al cor dels homes’ ens parla de tres generacions: un campament de boy scouts l’estiu de 1962, el mateix campament 30 anys després, quan els protagonistes han passat d’adolescents a adults i s’han convertit en «responsables» pares de família, i l’any 2019, quan els seus fills, la tercera generació d’adolescents, arriba al mateix campament. Tres generacions i tres maneres d’entendre la vida. Una mirada tendra i profunda sobre el pas de la infantesa a l’edat adulta.

10. ‘A la Casa de l'Intèrpret’, de Ngũgĩ wa Thiong’o (Raig Verd Editorial)
Ngũgĩ wa Thiong’o és estudiant a una prestigiosa escola de Nairobi quan el Mau-Mau reclama la independència de Kenya. L’etapa de més repressió del govern britànic coincideix amb la seva entrada a l’institut, on se sent protegit. Així, quan Ngũgĩ visita el seu poblat, el troba arrasat i traslladat a prop de la vigilància de les autoritats en un conjunt de pobles a mode de camp de concentració. El contrast de la seva vida d’estudiant amb la seva humil vida familiar, on els britànics exerceixen una violència brutal contra els kenyans, provoca la llavor del seu pensament per la defensa de la justícia i la igualtat. Aquesta obra és una celebració de la implacable determinació de la joventut i el poder de l’esperança. Ngũgĩ escriu la descoberta de la seva passió pel coneixement, la lectura i la mirada crítica per explicar la seva història i la història d’una nació. Tot això fa d’aquest relat un testimoni imprescindible de les experiències que el convertirien en un dels pensadors més importants de la nostra època.

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar