Les 15 lectures imprescindibles del que queda d’estiu

Si no saps què llegir durant les vacances, aquí va una selecció eclèctica i per a tots els gustos que hem fet una mica “entre tots”

Goretti Martínez

10/08/2015

Llibres

El dia a dia se’ns sol menjar i no hi ha temps per a submergir-se en la lectura. Llegir és un plaer al qual renunciem massa sovint i, quan el recuperem, pensem allò de “i com és que fa tant que no llegeixo?”. Ara que és temps de vacances (per a molts) us volem proposar algunes lectures que podeu gaudir durant el que queda d’estiu. Ens han ajudat a fer aquest llistat els nostres seguidors a Facebook i alguns llibreters i bibliotecaris penedesencs, que són els primers en copsar els interessos i les preferències dels lectors. Aquí va la selecció de lectures imprescindibles d’estiu de Surtdecasa Penedès.

1. Sèrie del ‘Departamento Q’, de Jussi Adler-Olsen
La sèrie de novel·les negres del ‘Departament Q’ és la joia de la corona de l’obra de l’escriptor danès Jussi Adler-Olsen. La saga es va iniciar l’any 2007 amb ‘La mujer que arañaba las paredes’, per continuar després amb ‘Los chicos que cayeron en la trampa’ (2008), ‘El mensaje que llegó en una botella’ (2009), ‘Expediente 64’ (2010) i ‘El efecto Marcus’ (2012). L’inspector Carl Mørck és l’heroi autodestructiu i obstinat dels casos, sempre foscos i recuperats de l’oblit. Les novel·les del ‘Departament Q’ tenen algunes coincidències de fons amb les obres d’Stieg Larsson (l’extrema crueltat de gent de classe alta, la dona com a víctima…) però també beuen de la novel·la negra americana del segle passat. Per cert, hi ha peli de dos dels llibres: Profanación (2014) i Misericordia (2013).
Més informació

2. ‘Algú com tu’, de Xavier Bosch
El llibre més venut en català del darrer Sant Jordi i premi Ramon Llull ‘Algú com tu’ és un gir en la trajectòria literària del barceloní Xavier Bosch. Tancades les trames periodístiques i de corrupció protagonitzades per Dani Santana amb ‘Eufòria’ (2014), l’escriptor planteja en aquesta novel·la una història de sentiments i de dues visions contraposades sobre l’amor.
Més informació

3. ‘La felicitat no és completa’, de Vicenç Pagès Jordà
La història de l’Àngel Mauri i una pintada inacabada en una paret de Cerdanyola que resa "La felicitat no és completa. Fal..." són els elements sobre els quals Vicenç Pagès Jordà construeix aquesta novel·la hiperrealista que planteja una visió poc habitual de les dècades dels 70 i els 80 del segle passat. En el fons, l’escriptor ens regala un retrat de la generació del baby-boom, aquella que va néixer amb l’assassinat de JFK i amb la pèrdua definitiva de la innocència, tot a través de fets, deixant que el lector descobreixi per ell mateix el fons dels personatges.
Més informació

4. ‘El arquitecto de sueños’, de Teresa Roig
Ja n’hi ha hagut uns quants, de llibres que s’erigeixen al voltant d’un edifici, alguns de molt coneguts i reeixits com ‘La catedral del mar’. En aquest cas, Teresa Roig ens transporta a la construcció de La Pedrera a través dels enamoraments de José Guardiola i Antoni Gaudí amb dues dones rebels i incorformistes que es van avançar a una època. Dues històries d’amor que transcorren en paral·lel durant anys i que es creuen en el moment precís.
Més informació

5. ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’, de Joël Dicker
L’any 2008, Marcus Goldman, l’estrella més jove de la literatura americana, se sent incapaç d’escriure la seva segona novel·la després de l’èxit del primer treball. En plena crisi, li arriba la notícia que els seu amic i antic professor, l’escriptor de culte Harry Quebert, és acusat d’haver assassinat fa molt de temps una noia de 15 anys amb qui va mantenir una relació amorosa quan ell en tenia 34. El suís Joël Dicker ens enganxa amb una trama de personatges molt ben construïts, amb un paisatge, el de New Hampshire, que és un més a la narració, i un secret que no es desvetlla fins al final. L’escriptor també ens fa entendre la pressió a la qual està sotmès el creador, un cop ha conegut l’èxit.
Més informació

6. ‘Un fill’, d’Alejandro Palomas
Després de ‘Una madre’ i ‘El curioso incidente del perro a medianoche’, Alejandro Palomas ens presenta el Guille, un nen introvertit, amb un somriure permanent, que només té una amiga. La seva aparença tranquil·la amaga un món fràgil i un misteri per resoldre en el qual prenen part un pare en crisi, una mare absent, una professora intrigada i una psicòloga que vol entendre el que li passa al nen. La tendresa i la intriga van de la mà en aquesta novel·la que ens recomanen des de la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca.
Més informació

7. ‘Dispara, jo ja sóc mort’, de Júlia Navarro
Podríem definir ‘Dispara, jo ja sóc mort’ com una novel·la de novel·les pels múltiples relats que amaga i que entrellaça amb moments importants de la història. Si us agrada llegir sobre ciutats, aquí trobareu retrats sobre Sant Petersburg, París o Jerusalem. De la Júlia Navarro també ens recomanen ‘Digue’m qui sóc’, que té un estil similar però en aquest cas passa pel final de la guerra civil espanyola fins a la caiguda del mur de Berlín.
Més informació

8. ‘Persona’, d’Erik Axl Sund
Tornem-hi amb els nòrdics i la novel·la negra. Aquest cop amb el duet suec d’autors Erik Axl Sund, pseudònim de Jerker Eriksson i Håkan Axlander Sundquist. Erik Axl Sund signa els títols ‘Persona’ (2010), ‘Trauma’ (2011) i ‘Catarsi’ (2012). Els tres volums junts formen la trilogia de Victòria Bergman. Aquestes novel•les fosques i addictives van ser un èxit immediat a Suècia convertint la trilogia de Victòria Bergman en l'últim fenomen literari de novel•la negra sueca. A ‘Persona’, una psicoterapeuta i una detectiu es pregunten arran dels casos que intenten resoldre quant de sofriment pot infligir un ésser humà a un altre abans de deixar de ser humà i convertir-se en un monstre. I nosaltres ens preguntem… què els hi passa, als nòrdics?
Més informació

9. ‘Soy Pilgrim’, de Terry Hayes
Una de les recomanacions que ens fan des de la Llibreria L’Odissea és aquest thriller de Terry Hayes que connecta diversos crims que succeeixen en diferents parts del món: un home linxat en una plaça pública a Aràbia Saudita, el cos sense vida d’una dona jove a un hotel de Manhattan, un expert en biotecnologia sirià torturat i localitzat en un abocador de Damasc, la troballa d’una substància bacteriològica a les restes d’uns cooperants internacionals a una regió remota de l’Afganistan… Només Pilgrim, un ex agent que ha esborrat el seu passat, podrà dibuixar la línia invisible que uneix tots aquests fets. Entreteniment i consciència del que està passant de debò al món en un llibre indispensable.
Més informació

10. ‘Gegants de gel’, de Joan Benesiu
La gent que es reuneix al voltant d’una taula al bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, i les seves experiències vitals són l’eina que fa servir Joan Benesiu per a parlar-nos de la cerca de la identitat i del mite de la frontera. A ‘Gegants de gel’ trobem una veu personal i una prosa enigmàtica i única que alguns crítics han qualificat com a narrativa “d’alta volada”.
Més informació

11. ‘El temps de cada cosa’, de Raquel Ricart
El darrer premi El lector de l’Odissea narra la història del professor Tomàs Bel, que troba entre els seus alumnes la viva imatge de l’americana Mary Castaway, el seu amor perdut vint anys enrere. Aquest fet tanca una història extraordinària, amb multitud de ramificacions insospitades. Si el Consell dels Cent Lectors va triar aquesta obra de Raquel Ricart guanyadora, devia tenir una pila de motius. Per cert, coneixeu el premi El lector de l’Odissea?
Més informació

12. ‘Matar a un risueñor’, de Harper Lee
Harper Lee ha estat autora d’un sol llibre. La “bíblia civil” i lectura indispensable en la que es va convertir ‘Matar a un ruiseñor’ la va retirar de la vida pública l’any 1964. Va ser quatre anys després de publicar l’obra que, en plena era de lluita pels drets civils, parlava sobre la segregació racial al sud dels Estats Units a través de la història de l’advocat Atticus Finch i la seva defensa d’un home negre acusat de violar una jove blanca. Harper Lee va anunciar fa poc que publicava la seqüela, ‘Ve, aposta un centinela’. La nova novel·la ha dividit la crítica perquè ha generat cert desconcert. Sembla que ens parla de la desil·lusió, de com cauen els mites. Però la clau està en què aquest text està escrit abans que ‘Matar a un ruiseñor’. La qüestió és que aquest retorn inesperat ha fet revifar les vendes d’aquesta obra mestra. Doncs ens sembla meravellós!

13. ‘La noia del tren’, de Paula Hawkins
Aquest llibre és la sensació de l’estiu. Va arribar a primers de juny després de convertir-se en best-seller als Estats Units i al Regne Unit. Es tracta d’una proposta de l’escriptora i periodista Paula Hawkins sobre una noia que cada dia fa un trajecte en tren i, cada dia, durant els pocs segons que el seu comboi s’atura davant d’un semàfor, observa una parella amb una “vida perfecta”. Un dia, però, serà testimoni d’una escena que la deixarà perplexa. I, de sobte, tot haurà canviat. Qui no es mori de ganes de saber què hi passa amb aquesta sinopsi que pràcticament transcrivim del llibre, és que deu ser de pedra.
Més informació

14. ‘La pequeña comunista que no sonreía nunca’, de Lola Lafon
Us recomanem efusivament la lectura d’aquest experiment valent i compromès de l’escriptora Lola Lafon. La figura de Nadia Comaneci és un mite que ningú s’havia atrevit a explicar com ho fa Lafon en aquest llibre. Amb un estil atrevit i fresc, visual i equilibrat, Lafon ens endinsa en la vida de la millor gimnasta de tots els temps i ens fa reflexionar sobre els estralls de viure a la Romania comunista, sobre la imatge de la dona i sobre la dura vida dels esportistes d’elit. No us perdeu aquesta gran novel·la que transcriu paraules de la mateixa Comaneci en persona. A veure quan tardeu a revisar a YouTube l’exercici de les paral·leles de Montreal. Vinga, va... us l'enllacem aquí.
Més informació

15. ‘El impostor’, de Javier Cercas
Als que som periodistes ens fa posar la pell de gallina la lectura d’aquest magnífic llibre de no ficció que reconstrueix amb el màxim detall la gran farsa d’Enric Marco, el fals deportat a un camp de concentració nazi que va arribar a ser president de l’Amical Mathausen. Esgarrifa perquè et fa adonar de com de malament arribem a fer la feina. Això que fa Cercas aquí, sí que és periodisme. Amb una sinceritat lloable, l’escriptor s’enfronta a ell mateix i aconsegueix enfrontar-nos a cadascun de nosaltres amb el que som realment quan ens posa cara a cara davant la història de Marco, un impostor que, en realitat, era com la majoria. Interessantíssimes les reflexions sobre l’enredada de la memòria històrica que ens han fet empassar.
Més informació