Jump to navigation
Quantes bèsties festives hi deu haver, a Catalunya?Són moltes, és un món que ha anat creixent des dels anys 80, quan hi ha haver un esclat constructiu de tot tipus de figures. Les més comunes són els dracs, seguides de moltes altres clàssiques com mulasses, àligues, cuques feres, bous... I a banda d'aquestes han anat sorgint una sèrie de figures més originals, que trenquen totalment esquemes i que barregen fins i tot diferents tipus de figures, cosa que les fa més difícils de classificar: els singulars.
El bestiari festiu té, doncs, bona salut. Es van creant bèsties noves i es conserven les anteriors.Sí, als primers anys de la democràcia es van recuperar moltes festes i es van construir les primeres figures noves. I en aquest recull també apareixen les primeres, com la cabra de Reus, les cuques feres de Vegues, de Castellbisbal, el camell de Molins... totes aquestes figures van ser les primeres més singulars del bestiari català. Després hi ha hagut tota una progressió i molts pobles i ciutats n'han creat les seves. Alguns han recuperat figures més històriques o clàssiques -ja sigui un bou o una mulassa- i d'altres que s'han aventurat a fer-ne de més originals, més estranyes, més imaginatives.
D'on ve la tradició de comptar amb animals i criatures festives a les ciutats i pobles del país?Els orígens més remots no se saben ben bé quan van ser. Ens estem remetent a un temps en què la civilització tenia creences paganes, la seva manera de veure la natura i el món. Amb l'arribada del cristianisme tot això és va canalitzar i tothom més o menys està d'acord que aquests elements es van acumular a la processó de Corpus; ja els anava bé aquest discurs, en la contraposició del Bé i el Mal. Passats segles i prohibicions eclesiàstiques i civils, arribem al període de després de la Guerra, en què moltes ciutats comencen a recuperar figures, com els gegants. El bestiari va costar més que reaparegués. Als anys 70 i 80 la festa i la cultura popular ja no estava tan lligada a les creences religioses i les figures passen a ser festives i fins i tot a ser símbols de la població que tothom reconeix com a seus i els representa en les trobades.
Com es va interessar pel bestiari festiu del país Catalunya?Em bé d'infantesa. Haver nascut a finals dels 70 i ser infant a inicis dels 80 va suposar que veiés una cosa molt màgica que va passar aquells anys, en què tot es començava. Corríem pels carrers i començàvem a seguir les cercaviles, els grups d'animació i les primeres bèsties que es van fer. Tot això són com flaixos, cops de llum que reps. I també em ve per la família, que es van embolicar a fer un drac, i del contacte amb el grup d'amics del Bestiari i la cultura popular i gent com el gran arxiver Ramon Saumell. Recordo nits d'estiu d'adormir-me al sofà veient diapositives i diapositives de bèsties diferents. El món de la festa i el món del bestiari és el meu món.
Des d'aleshores ha escrit llibres sobre dracs, sobre gegants, i ara recull aquests 50 singulars. Li ha costat seleccionar aquests 50 bèsties?Com ens va passar amb els gegants i els dracs, la part més difícil és la selecció. El criteri que sempre seguim és d'una banda territorial, i de l'altra, sobretot, la diferenciació, que es vegin figures molt diferents entre elles, que hi hagi tot un ventall ampli del que hi ha. I també agafar una mica l'especificitat de cada figura, hi ha per exemple àligues que són molt importants de per si, com la de la Patum de Berga o la de Tarragona. Això és com un mostrari, un tast representatiu dels estils i les formes que hi ha.
Al llibre, com apareixen cada una d'aquests 50 singulars? Com es descriuen i com estan il·lustrats.De la part de la il·lustració se n'ha encarregat en JuanolO, amb qui ja havíem treballat als llibres de dracs i gegants. A partir de fotografies els ha clavat tots tal com són, amb els seus respectius moviments i fins i tot de vegades amb la roba que porten els portadors. Pel que fa a la fitxa no volíem que fos molt tècnica, amb pesos i mides, i hem prioritzat aspectes com el "sabíeu que", amb pistes generals, descripció, si té algun conte o rondalla associat, i les dades mínimes necessàries, com l'autor i l'any d'estrena. La gent que vulgui saber-ne molt més, compta amb una extensa bibliografia al final del llibre.
Després de dracs, gegants i singulars, té pensat algun nou projecte relacionat amb el bestiari festiu del país?Porto escrivint sobre la festa durant 20 anys, i ara tanco un cicle. Deixo el tema de les figures festives amb aquests quatre volums i, sense deixar el món de la festa, em vull encaminar a nous temes, amb uns altres paràmetres i una altra dimensió, que tenia pendents.
Repassem amb Heribert Massana algunes de les figures singulars de l'Alt i Baix Penedès i el Garraf.
Capgrossos Humbert i Roseta de Vilafranca del PenedèsVam triar aquests capgrossos, juntament amb els Capis de Ribes i els d'Igualada, per la seva originalitat. I en el cas de l'Humbert i la Roseta, la qüestió també històrica, ja que són molt originals per l'època en què es van estrenar, el 1968. I també com a capgrossos que simbolitzen el món de la vinya, de la terra i la pagesia.
Foto: Garbuix Gràfic
Fil·loxera de Sant Sadurní d’AnoiaVa ser una de les primeres bèsties del Penedès en trencar els esquemes dels dracs. Volien fer una figura diferent perquè en aquella època, a principis dels 80, gairebé tots els pobles feien dracs. Per això van idear aquesta figura simbòlica relacionada amb la plaga històrica: un insecte, la fil·loxera groga, molt adient en una terra de cava i a tocar d'una de vi. A l'inici va ser una figura de cercavila i després es va anar configurant tota la festa de la fil·loxera com l'entenem ara.
Dona d'Aigua de BellveiNo hi ha cap figura semblant a aquesta. El que em va atraure de la Dona d'Aigua són els seus cabells com a flames, i aquesta combinació de tirar l'aigua, cosa màgica, amb la cercavila tranquil·la i festiva. La bèstia i la dona, és una figura molt poètica -i amb el conte que té enrere, encara més. És molt original.
Carpa Juanita i Porró de Vilanova i la GeltrúSón del 86 i a Vilanova i la Geltrú van trencar molt els esquemes, acostumats al drac i la mulassa. Tot va sortir del Museu de curiositats marineres de Francesc Roig i Toqués, que tenia una bassa amb una carpa a qui anava donant de menjar amb un porronet. I un grup de gent va pensar en crear un entremès amb les figures del porró i la carpa. Agraden molt a la canalla, troben divertit veure un porró que balla.
Mulassa de Vilanova i la GeltrúÉs una figura molt estimada, és la part clàssica històrica, amb antecedents des del segle XVIII. Abans havia llençat foc, després ho va deixar de fer i es va convertir en un animal més pacífic. Amb la Guerra Civil va desaparèixer com els altres entremesos, el gegant i el drac, i a partir del 47 ja es van anar recuperant tots els elements. Aleshores se li van fer una mulasseta i una altra de petita. Abans movia molt les orelles i és de les poques (o l'única) que va coberta de dalt a baix amb una xarxa, que arreglen uns pescadors quan es va fent malbè.
Capis de Sant Pere de RibesCap a l'any 71 al poble es va fer una recol·lecta per poder pagar el drac de tres caps. Com els compradors van dir que la bèstia els estava sortint molt cara, els fabricants van decidir regalar-los un parell de capgrossos: els capis. Són mig cos-mig cap, el portador es posa a dins i mira pel barret; les cames li surten per abaix però li queden molt curtes. D'aquí la seva gràcia: semblen capgrossos camacurts. Com a la gent de Ribes els van agradar molt en van adquirir quatre més, fins arribar als sis. Els que actuen ara són reproduccions dels originals de cartró, que tenen guardats i exposats junt a drac de tres caps.
Àliga de SitgesLa singularitat que té l'àliga de Sitges, entre d'altres, és que va ser una de les bèsties dels 80 que van trencar esquemes respecte a altres àligues que hi havia aleshores. La particularitat de la de Sitges va ser que tirés foc, cosa impensable en una àliga en aquella època; i, de fet, n'hi ha poquíssimes que ho facin. Va ser un encert perquè a la festa major de Sitges hi ha moltes colles de foc, i per això van ser hàbils amb el fet de fer una àliga amb l'esperit d'un drac. I diria que és l'única que té la cua acabada en punxa com la tenen els dracs.
Foto: Jordi Roqué
JuanolO és l'il·lustrador de '50 Singulars de la Festa', editat per El Cep i la Nansa
