“Ser vegà cada cop és menys difícil”

Laia Garcia divulga la filosofia dels vegans i les novetats gastronòmiques sorgides a Vilanova
Surtdecasa Penedès
,
11/02/2014
Menjar i beure

El veganisme és una tendència molt minoritària, però a l'alça. Diversos restaurants vilanovins han inclòs de manera regular a la seva carta plats i menús complets aptes per a vegans. En bona part, aquest avenç ha estat possible gràcies a la tasca de l'AUDA, que presideix l'advocada Laia Garcia. Parlem amb ella sobre què és el veganisme, quina percepció se'n té des de l'exterior i fins a quin punt és fàcil o no que els vegans puguin viure el dia a dia sent fidels a la seva filosofia.

-Què no pot fer un vegà?
-Trobaràs 30 maneres diferents de definir-ho. T'explicaré la manera com ho interpretem des d'AUDA. Podem fer tot allò que no impliqui ni esclavitud ni patiment de ningú. I ningú inclou animals no humans i també animals humans. Un vegà de veritat també es preocupa quan compra roba que aquella peça no l'hagin confeccionat nens, per exemple. En síntesi, s'intenta que la teva existència no perjudiqui els altres. Això es visualitza molt en l'alimentació, perquè no menges cap producte d'origen animal; ni directament el tros de carn, ni cap derivat. Ni mel, ni llet, ni ous... Tampoc no vestim roba ni calçat de pell, rebutgem els productes testats amb animals i pel que fa a l'oci també intentem no donar ni un euro a ningú que exploti a un altre animal (aquaris,parcs zoològics, etc). Ser vegà és per ètica. Si només és per salut, ets vegetarià o segueixes una dieta vegana. Però el veganisme és un concepte que va més enllà.

  • imatge de control 1per1

-Per què llet tampoc?
-Encara que l'animal no hagi mort, acaba malvivint quatre anys quan sense l'explotació en viuria quinze. En el cas de les gallines, prenent-los els ous no fertilitzats també s'evita que elles mateixes puguin consumir, com voldrien els seus propis ous. Al no fer-ho, pateixen greus problemes de descalcificació.

-Els animals sí que es mengen entre sí... Per què els humans no ho hauríem de fer?
-Molt fàcil. Això és una moneda que té dues cares: l'especisme i el veganisme. Per a nosaltres, o s'opta per una opció o per l'altra. L'especisme és una discriminació més, igual que el racisme o l'homofòbia, però en funció de l'espècie. És cert que els lleons mengen altres animals. Però quan ho fan i, per tant, són especistes entre ells, aquests animals ho fan perquè no tenen cap altra opció. Els vegans també tenim uns mínims. Per exemple, un cotxe o un smartphone tampoc no són vegans, però es fa complicat viure sense ells actualment i els utilitzem. Quan parlem de veganisme parlem de no necessitat. Si et digués que no respiressis perquè mates organismes, s'hauria acabat la xerrada; si no respiro em moro. Si no vas a un aquari o no fas servir Llongueras no et moriràs.

-Alguns medicaments s'experimenten amb animals. Com ho afronteu?
- Ho plantegem al metge i intentem trobar alternatives, que en molts casos n'hi ha. Però de màrtirs en aquesta causa no en necessitem. Quan no hi ha altres opcions, els vegans fem ús dels medicaments que calgui. El mateix amb la quimioteràpia, quan el metge considera que és necessària per combatre el càncer. Als animals no els serveix de res que tu et deixis morir i el José Tomás segueixi viu...

-Hi ha diferents maneres d'entendre el veganisme?
-Sí. Hi ha dues corrents. Els benestaristes i els abolicionismes. Els primers coincideixen a lamentar que es sacrifiquin i explotin animals. Tenen el mateix objectiu, però pensen que és molt complicat fer el canvi d'avui per demà i intenten millorar les condicions de vida dels animals com a primer pas. Que tinguin gàbies més àmplies, menjar de millor qualitat... Un abolicionista pensa el contrari. Si algú hagués demanat millorar les condicions dels esclaus negres, potser ara encara n'hi haurien. El mateix amb el sexisme. Si en comptes de demanar la igualtat, demanéssim que simplement a la dona se la discriminés una mica menys, quedarem a mig camí. A AUDA som abolicionistes. Les dones o els esclaus negres podien parlar. Els animals no.

-Sense les granges, potser molts animals s'extingirien...
-No necessàriament. En tot cas, preferim que una espècie animal es pugui arribar a extingir abans que s'hagi de limitar de sobreviure explotada. Hi ha qui veu bé que als gossos, gats o fins i tot toros se'ls protegeixin... Però quan els toques el que es posen a la boca ja no. Tots som animals.

-Quanta gent segueix les directrius del veganisme a Catalunya?
-Som el tercer país amb més implantació. Fins fa no gaire, si estaves a un hospital i comentaves que eres vegà et miraven estranyats. Ara ja comencen a entendre de què es tracta. I el mateix comença a passar a alguns restaurants o altres establiments comercials. A Vilanova comencem a ser suficients com per no conèixer-nos entre nosaltres.

  • imatge de control 1per1

-Gràcies a vosaltres hi ha restaurants que ja ofereixen opcions veganes...
-Va començar de casualitat. En el meu cas, jo em llicenciava i la família em va fer una festa al restaurant la Fassina. En un altre cas, una companya treballava ambla persona que va obrir el Willy Vins. Amb la Fassina no va costar gens, perquè el seu fill ja s'alimenta vegà per temes de salut. Nosaltres simplement li vam donar a conèixer la part ètica. A Willy Vins sí que el procés va ser més llarg. D'entrada no sabien ni què era, però van ser molt receptius i van començar a buscar receptes i incloure opcions veganes. Per ajudar a arrencar, vam anar-hi amb un grup d'amics per provar i dir-li si anava pel bon camí. Al veure que aquests dos restaurants ho tiraven endavant, vam editar un llibret que vam distribuir a altres restaurants. També fem el possible perquè tots els restaurants tinguin llet de soja. També vam aconseguir que una hamburgueseria passés a tenir hamburgeses vegetals, l'Urban burguer (que ha tancat recentment). Ens vam mostrar estranyats que no en tingués i al cap de pocs dies ja en tenia i havia fidelitzat molts clients vegans vilanovins i de la comarca.

-Ser vegà suposa una despesa afegida a l'hora de comprar?
-Fa quinze anys era difícil i car. Quan va començar, havies d'anar a Barcelona a comprar a un supermercat concret que havia muntat un activista... Un pot de tonyina vegana valia cinc euros! Però actualment pots adquirir aquests productes a més llocs i a uns preus molt assequibles gràcies a la pressió que hem anat fent. Per exemple, des de fa un parell de setmanes al Mercadona hi ha tofu al preu de 2'75 euros els 500 grams. A un herbolari, 300 grams valen 7 euros...

-Ara ho teniu més fàcil, doncs?
-A Vilanova, a més de la meitat de bars hi tenen llet de soja, cosa impensable fa no gaire temps. Fins i tot a la ruta de tapes, al 36 bis, la seva tapa incloïa l'opció vegana i no havies d'explicar-li què era.

-Són plats especials o adaptats?
-Depèn del lloc. A la Fassina o al Willy Vins disposen de plats pensats en origen per a vegans. Val la pena avisar amb antelació per assegurar-se que aquell dia hagin comprat els pintxos o frankfurts vegans corresponents. Però fins i tot sense avisar, sempre ofereixen adaptacions dels plats. Si la torrada és amb botifarra, te la fan amb escalivada.  

A

També et pot interessar