Jump to navigation
El Wine Spectator l’ha anomenat “a young Penedès talent” i el Decanter, “remarkable single-minded young wine craftsman”, dos tòtems de la prescripció de vins que s’han fixat en els vins que elabora Pié d’una forma molt singular a Bonastre. Aquest reconeixement ha fet que aquestes darreres setmanes rebi trucades de telèfon d’arreu del món i algunes comandes més. “Tot costa, tinc vinya pròpia, no compro raïm i per tant, crèixer és lent; de 7,5 ha de vinya, hi ha vins que encara no s’han produït, vinyes que encara no han tret el seu suc”. El que té clar és que aquests reconeixements l’ajuden a consolidar la filosofia del seu projecte. Això i sobretot creure al màxim en allò que fa, posar-hi valor, força i amor.
L’Eduard parteix de la base que la vinya és l’essència, és l’origen i que per tant, els majors esforços els destina tenir-ne cura. Tot i que a simple vista per un viticultor tradicional, la forma en què porta la vinya no entraria als cànnons: “sempre he tingut el suport de casa meva en tot el que he fet; però han estat molt reacis en la manera com porto la vinya; és que la tinc molt asilvestrada”, confessa. Això significa que si veus les seves vinyes hi ha herbes, no està llaurada i no adoba. “Coberta vegetal, tractaments sostenibles, sense herbicides ni pecticides; afavorint al màxim la biodiversitat, la vida subterrània de cucs i formigues que ajuden a reduir el vigor de la planta i a obtenir fruits més concentrats”. Fets que en un poble com Bonastre, amb d’altres viticultors, se’l miraven amb extranyesa fa un temps. “Al poble, a més de Sicus també hi ha Partida Creus, un celler que també té molta cura de la vinya, del seu entorn; ara, ja hi ha uns quants cellers més i fins i tot fem una fira del vi a mitjans de juliol”, afirma content.
La premisa de Sicus és que els seus vins expressin al màxim el seu orígen, descriguin el paisatge que l’envolta: el mar proper que li aporta salinitat; la mineralitat del sòl i els fruits i flors del bosc del Massís de Bonastre. Per això també treballa amb varietats autòctones: xarel·lo, xarel·lo vermell (que allà anomenen cartoixà marí), macabeu, malvasia de Sitges i monastrell i utiltiza llevats 100% autòctons. Sembla clàssic, però és innovador al Penedès. Com innovadora és l’aposta que fa per fermentar els seus vins en àmfores d’argila (una tendència ara a l’alça, però que fa cinc anys no era tan habitual). Una tècnica que facilita respectar al màxim l’essència del vi; microoxigenar-lo i concentrar les aromes del vi, fet possible gràcies a la porositat de l’argila.
Però Pié encara va més enllà i la gamma més alta dels seus vins, els Sicus Sons, fermenten en àmfores que estan soterrades a la pròpia vinya. “Aquest és un concepte molt romàntic, vull que el vi s’impregni al màxim d’aquest territori, que capti les vibracions sonores passant tot l’hivern aquí, en una àmfora enterrada just al costat dels ceps perquè capti el so dels ocells, del vent, envoltat del medi on ha crescut el raïm”.
Ens acomiadem de la passejada per Vilafranca i, camí de casa, recordo quan vaig visitar-lo per primer cop farà uns tres anys. Era l’hivern, els ceps s’anaven pelant de fulles i amb la copa de vi a la mà, vam caminar per conèixer tots els racons de la seva vinya i vam tastar tots els seus vins al costat dels ceps que el van fer. Tastant i alhora i escoltant aquells sons que l’Eduard Pié vol que s’encomanin als vins i que crec que aconsegueix. Ara, cada cop que bec un Sicus em costa poc escoltar els ocells, el so del vent entre les branques de pi i notar la salinitat del mar a cada glop. Això sí que és una autèntica experiència enoturística. Potser el secret és aquest.
Pàgina web de Sicus Celler
