Ariadna Caballero
,
09/03/2017
Música

Diego Paqué: "Viure s'ha convertit en una feina més"

El músic presenta a Vilafranca el seu nou projecte en solitari 'Asolasmerguiza' que enregistrarà en àudio i vídeo
Diego Paqué, músic

Foto: 

Joan Moya
Paqué serà el 12 de març, en concert, al Casal Popular de Vilafranca
Pensar en Diego Paqué és imaginar-lo amb la seva guitarra entre les mans i la seva veu inconfusible i carregada de força, contundència i missatge. Inquiet de mena, Paqué té sempre projectes damunt la taula. Alguns en solitari, com 'Asolasmerguiza' que presenta el diumenge 12 de març al Casal Popular de Vilafranca, i d'altres envoltat d'artistes de diferents disciplines. Música, teatre, performances, recitals, treball amb joves amb la música i la cultura com a fil conductor,... Parlem amb ell de la seva música i dels espectacles que veurem properament.
"He viscut en molts indrets diferents i m'he sentit a casa en cada un d'ells"

- La música sempre ha format part de la teva vida?
La música ha estat sempre en mi, des de petit. A casa es cantava, venia molta gent a cantar i els meus germans grans ja tenien afició a tenir discos. En l'adolescència vaig tenir interès en conèixer músiques noves i no hi havia altra manera de fer-ho que buscant els cassettes, discos, vinils. De més gran, ja deidicant-me professionalment a la músca, la majoria de les amistats i gent que m'envolta i amb qui em relaciono són gràcies a la música.

- Estem acostumats a un Diego Paqué amb dos eines, la guitarra i la teva veu. Ara però, a 'Asolasmerguiza' t'acompanyen també sintetitzadors i artefactes digitals. Per què?
Sempre he tingut molt d'interès pels sons, els espais i els climes, no només a nivell de so, sinó també visual; les llums, les aportacions corporals o amb instruments,... I conforme vas creixent musicalment, vas desenvolupant també inquietudis i alguna habilitat. Sobretot busco sons i formes que acompanyin les cançons i les propostes musicals perquè em diguin a un altre espai, a investigar. Suposo que és una inquietut de conèixer altres maneres d'arribar i d'estimular. La música és comunicació i m'agrada utilitzar totes les eines possibles. També em criden l'antenció percussions, instruments de corda, i els artefactes amb els què pots generar formes i sons que, en aglutinar-ho tot amb les lletres o instrumentalment,  poden generar allò que a la ment un s'imagina. Amb molts colors i facetes diverses per aconseguir arribar a una expressió.

- Més enllà dels concerts, t'hem vist com a músic en muntatges teatrals, performances, recitals,... què t'aporten experiències com aquestes?
Treballar en altres muntatges m'aporta riquesa, bàsicament. Aprenentatges i emocions noves que amb la música no hi arribo. Està tot dins el mateix pla de conèixer i experimentar. A més és molt gratificant i m'ho passo molt bé. Penso, però, que les arts totes tenen un límit i que es complementen d'altres arts per arribar a aquelles emocons i sensacions. I m'interessa, em sento còmode desdoblant-me amb altres eines interpretatives.

- En aquests projectes t'uneixes sovint a pintors, poetes i artistes de diverses disciplines. El públic demana espectacles pluridisciplinars o te'ls demanes tu mateix?
És curiós, perquè sembla que tot hagi de ser molt complex i amb molts pluggins d'informació perquè el públic se senti atret. Estar a la cerca d'agradar al públic és molt complicat. Jo crec que la base és que fas alguna cosa perquè a tu t'agrada, i t'agrada veure't agermanat amb altres artistes que parlen i s'expressen d'una altra manera. Després, si coincideix que al públic li atrau i li agrada, millor, per axò estem davant seu, per mostrar el que fem i compartir. Jo ho faig per la necessitat d'experimentar amb vàries disciplines. I més enllà hi ha el reconeixement i la gratitud del públic.

- 'Asolasmerguiza' és el projecte que presentes el diumenge 12 de març a Vilafranca. Quin treball hi ha al darrere?
'Asolasmerguiza' és l'oportunitat de poder gravar en directe, després de cinc treballs discogràfics en solitari. He treballat experimentant amb diferents utensilis i temàtiques per posar-les en pràctica en un mateix pla, en un mateix concert. Vull que el viatge sigui compartit amb el públic de la mateixa manera que quan jo ho estic fent en la intimitat treballant, produïnt i creant.

- Explica'ns qui és la Merguiza!
Merguiza és la guitarra flamenca que m'acompanya des de fa molts anys. El nom del projecte, 'Asolasmerguiza', és precisament una burla, li dic "a soles amb tu no en tinc prou tot i el carinyo, la necessitat, i el valor. A soles amb tu estic molt bé però no en tinc prou". Alhora però li dic que a soles amb ella, jo sol amb aquella guitarra, també estic bé. M'agrada jugar amb les paraules, que el significat sigui ampli i la gent interpreti el que vulgui.

- Què veurà i viurà el públic al concert?
M'agrada molt la pregunta, què veurà i què viura. Freqüentment el públic veu una cosa i en viu una altra, i aquesta és la màgia. La gent veurà un músic proper, en estat pur, i veurà desglossades entre 10 i 12 peces musicals que et porten d'un punt a un altre i, a meitat del camí, sentiràs diferents sensacions. Hi ha una denúncia artística de temes que m'interessen. El que viuran no ho sé, els ho hauré de preguntar després. Però només amb el fet de viure aquell moment i sentir-lo, crec que serà una gran recompensa. Estem en uns camins diaris de tràfec on viure s'ha convertit en una feina més. Si podem ser allà i oblidar-nos de moltes altres coses, simplement ser allà, crec que la màgia sorgirà i viurem coses diferents però totes gratificants.

- A Vilafranca estrenes espectalcle. Girarà per altres ciutats?
'Asolasmerguiza' es presenta diumenge al Casal Popular de Vilafrnaca i és el primer de cinc concerts que faré per intentar confeccinar un treball discogràfic. Les altres actuacions seran dues a Madrid i dues a Barcelona.

- Així doncs, d'aquests concerts en sortirà un disc?
La idea és enregistra-ho en àudio i en vídeo. Sortirà un treball discogràfic si el material ens convenç. La intenció és aquesta.


Foto: Joke Bonte

- Alguna sala o poble del Penedès en el qual no hagis tocat mai i on t'agradaria tocar-hi?
Sincerament, sempre mha agradat tocar allà on no he tocat abans. A Vilafranca i als voltants, Sant Sadurní, Pacs, Ordal (i segur que me'n deixo) he tocat moltes vegades. Potser m'agradaria tocar en algun espai bonic. M'agrada molt la basílica de Santa Maria. Però vaja, que m'agradaria tocar allà on no he tocat.

- I algun indret on hagis tocat on t'hi sentis com a casa?
És una pregunta molt curiosa perquè jo he viscut en molts indrets diferets i m'he sentit a casa en cada un d'ells. Conctetament, a Vilafranca hi vaig viure una època de la meva vida en la qual vaig tenir molt bones expericiències. D'aquí la relació i l'amistat amb molta gent d'aquí. I per això hi segueixo vinculat.

- Tens un nou projecte entre mans,  'A Flote'. Ens en fas cinc cèntims?
'A Flote' és l'última producció que hem fet des de Latiovisual Cultura, l'associació i productora de projectes artístics que tinc amb Leonor Paqué, la meva germana i escriptora, i Zuhaitz Silva, realitzador de cinema. 'A Flote' està codirigida amb David Pozón, el pintor amb qui treballo també en l'altre muntatge, 'Entre jazmines y rosas'. 'A Flote' és una acció; dic acció perquè es treballa activament amb el públic, es un híbrid d'exterior a interior, i la seva espina dorsal és la immigració. Personalment, porto tractant el tema fa més de 20 anys, quan vaig treure la primera cançó que en parlava. Sóc fill de migrants, tinc molts coneguts i molta gent amb qui comparteixo els meus dies que vénen d'altres països que han arribat de diferents maneres i per diferents causes. I també treballo amb joves que han fet aquest peregrinatge llastimós i obligat per diferents motius. 'A Flote' són 40 minuts on es desglossa per mitjà de la literatura, la música i la pintura una posada en escena de sentiments i de consciència del que està passant. És com una patada, la gent surt molt tocada, però en això consisteix, en moure els cors.

 

També et pot interessar