Jump to navigation
El del 19 de novembre al Vendrell és l'últim concert de l'any del muntatge que uneix l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i Los Guardians del Pont, la formació de rock dur nascuda de les cendres de quatre grups de l'Alt Empordà (entre ells Sangtraït) amb Quim Mandado (veu i baix), Martín Rodriguez (bateria) i Joan Cardoner (guitarres). De moment no en tenen cap altre al calendari. "No dic que no n'hi hagi cap més però serà amb comptagotes, i per aquesta zona segurament que no. És difícil compaginar els calendaris de l'orquestra i la banda" ens diu en Quim Mandado. Així que ja ho sabeu!
Abans de llegir, play a la banda sonora de l'entrevista!
Ara sí! Canya per un tubo!
Teniu la sensació que Sangtraït va ser la porta d'entrada a un estil de música de rock metal per a molts joves catalans?Potser el que vam fer és fer veure que en català també es podia fer música dura, més agressiva perquè no és el normal. Fins i tot ara no hi ha gaires grups que facin aquest tipus de música. Imagino que vam agafar gent a qui ja els agradava el rock dur i van trobar en nosaltres un grup en català, i d'altra gent que no seguia aquest estil. Hi havia grups més majoritaris però vam tenir la sort de ser allà en el moment del que es va anomenar rock català.
El moviment musical majoritari a Catalunya dels anys 80 i 90 malgrat ser força diferent al vostre doncs us va jugar a favor? Us hi sentíeu còmodes?Sentir-se bé o malament dins un moviment... no ens n'adonàvem gaire. Va haver-hi Sopa de cabra, Sau, Els Pets, Lax'n, força moguda! Sobretot abans de les olimpíades que es programava molta música en català. Actualment, les coses estan més magres, ja no es programa tant. En aquell moment se li va dir rock català i nosaltres érem com un gra que no fèiem el que feien els altres.
El que ens va ajudar molt van ser les ràdios locals que programaven el que volien i molts joves portaven els discos de casa seva, la seva música! Fins que les grans emissores van veure que alguna cosa se'ls escapava de les mans, van comprar moltes ràdios petites i ara s'han convertit en repetidors de les grans cadenes. Estic segur que les petites emissores van ser les que van permetre aquell moviment.
Sent que no teníeu referents en català, com és que als anys 80 decidiu cantar en català?Uf, ni me'n recordo! Em parles de fa molts anys. Al principi fèiem versions de temes que ens agradaven. Avui en dia per Internet trobes partitures, cançons... llavors ho fèiem amb un cassete i anar rebobinant! A bofetades en vam aprendre. Amb el temps, vam començar a fer cançons nostres. Llavors el cantant era el Marc González i va començar en català. I sort! Perquè quan vaig passar a cantar jo, en castellà m'haguera costat moltíssim!
Als Guardians vaig arribar-hi quan estaven a punt de gravar el primer disc. Aquell és en castellà i jo només hi feia cors, no hi cantava. Al segon disc ja hi canto i és en català.
Com sorgeix el projecte de tornar a dur a l'escenari les cançons de Sangtraït?Vaig fer unes col·laboracions amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà perquè necessitaven un cantant i en Carles Coll, el director, m'ho deia, "hauríem de fer un concert de cançons vostres, la gent se les estima!" i la cosa va anar creixent, em va presentar una proposta d'arranjament, vas fent i ja ets dins!
Així doncs ja va nèixer com a projecte simfònic amb l'orquestra.Sí, sí. De fet, fa cinc o sis anys que estem amb els Guardians i estem molt contents, ens ho passem de conya, la gent també i ens va bé. Però vam dir "fem-ho o què?". Tot i que al títol de l'espectacle hi posa 'Homenatge a Sangtraït' dues terceres parts són temes de Sangtraït i un terç dels Guardians. Sangtraït forma part de la història i n'estem molt contents però no ens podem penjar només en això. Als concerts dels Guardians ja fem alguns temes de Sangtraït a la nostra manera, i al concert simfònic no volíem renunciar a presentar en un format així les cançons de les dues bandes. Els arranjaments sonen de conya! Tenen molta força! Al principi pensàvem la força del rock i la suavitat de l'orquestra, però suavitat... l'orquestra té moltíssima força! És sorprenent!
Heu fet una desena de concerts de la 'Simfonia de les pedres i el vent'. Com us hi heu sentit?Molt bé. Realment s'ha de viure perquè per a nosaltres és un concert diferent i amb l'orquetra fa molta gràcia tocar-hi. Ens ho passem molt bé i sobretot quan veus com arriben els temes al cor de la gent. Els veus que s'ho passen bé i alguns ploren...
Les cançons ens transporten...Sí, cada ú té les seves vivències i la música connecta amb la vida, amb coses que ens han passat. És espectacular veure les reaccions de la gent.
I el fet de tocar en teatres i auditoris, què tal? Ha de ser molt diferent dels grans escenaris.El millor lloc per dur aquest muntatge amb orquestra són teatres i auditoris, i tot i això ja és complicat sonoritzar una banda amb bateria, baix i guitarra elèctrics amb l'orquestra. Amb els Guardians hem fet alguns concerts grans com el del Canet Rock però actualment no és el més normal. Toquem més aviat en escenaris petits. Ens fa il·lusió perquè ara toques en un teatre, ara a l'aire lliure, ara en una sala petita... El més xocant d'aquest concert és veure el púbic assegut!
S'hi estan gaire asseguts?Moltes vegades la gent no es pot estar asseguda. Al principi als de l'orquestra això els sorprenia molt, però els músics s'ho passen molt i molt bé.
Com serà el concert del dia 19 de novembre al Vendrell?El que venim fent, un concert on ens basem en Sangtraït més cinc o sis cançons dels Guardians. Hi ha cançons que hi havien de ser sí o sí com 'El vol de l'home ocell' o 'El senyor de les pedres' i d'altres que en la seva època no les tocavem gaire perquè calien teclats, coristes i no sempre podiem fer-ho. 'Sentiments de paper' és deliciosa, a mi em posa la pell de gallina i s'havia de fer obligatòriament. O 'La Reina del Gel', si tens una orquestra aquesta l'has de fer!
Molts dels vostres temes ja sonaven una mica simfònics.Sí, en el nostre estil ja ho féiem una mica, sobretot als discs, però després, a l'hora dels directes quedava més coix. Ara aprofitem que tenim l'orquestra i sona de conya!!!
Tenim un concurs en marxa! Sortegem dues entrades pel concert de la 'SImfonia de les pedres i el vent' al TÀG del Vendrell. Participa-hi! Tens temps de participar-hi fins dimecres dia 16 a les 23:45h. Molta sort!
