Gemma Urgell
,
20/11/2017
Música

Xesca Fort: “Hi va haver un moment en què no sabia com expressar el meu dolor, la meva desesperació, i la música em va ajudar”

L’artista vilanovina presenta el seu disc ‘Canción Desnuda’ que plasma l’univers sentimental de les dones supervivents de la violència de gènere.

Foto: 

CEDIDA
Presenta el seu nou disc a Vilanova i la Geltrú aquest dissabte 25 de novembre
És cantant, compositora, lletrista i imparteix un mètode propi d’educació de la veu en la seva escola de tècnica vocal. Va ser la veu d’Alias Galor, una de les bandes clàssiques de l’escena independent espanyola dels anys 90 juntament amb Los Planetas. La veu i la música són el seu aliment i s’hi ha dedicat al llarg de la seva vida. La Xesca Fort entén la música també com a teràpia, com a transmissora de força i apoderament, i d’aquí neix el seu projecte ‘Música contra la violència’, que engloba el seu darrer disc ‘Canción Desnuda’, que plasma l’univers de les dones que lluiten contra la violència de gènere i que ella també ha patit; tallers de conscienciació en instituts de secundària i xerrades a col·lectius de dones víctimes de la violència de gènere. Dissabte 25 de novembre, a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, oferirà un concert molt especial i que, com ella diu, és la cirereta del seu projecte. Estarà acompanyada de grans músics, entre ells Ken Stringfellow, fundador de la banda The Posies i que ha tocat en grups com R.E.M.
"Ens eduquen per a la complaença: les dones hem de ser bones i obeir"

- Donem a la veu la importància que es mereix?
- No. Com a instrument i com a part de la nostra expressió està bastant oblidada. La veu i les emocions van lligades i no som conscients del que podem expressar a través de la nostra veu. No només els cantants o els actors, sinó també periodistes, polítics, professors i fins i tot cambrers. És important tenir cura de la veu. No només de la parla, sinó també del llenguatge corporal. Una vegada decideixes cuidar el teu instrument veus que cal anar més enllà i cuidar també l’expressió.

- Tens un mètode propi de formació de la veu basat en les emocions. Ens l’expliques?
- És un mètode que oriento cap a la feina que faig amb les persones que volen treballar el cant o actors i actrius. L’instrument no només sona, sinó que també ha de dir alguna cosa. Generes i impulses un so, però no només és una nota, ha de dir alguna cosa més. Si intentes enviar un missatge -pensem en la lletra d’una cançó per exemple- estàs fent moltes coses alhora, has de ser conscient que el text, la lletra, també s’ha d’enviar a través del so. Serà un so amb un contingut emocional al darrera. Es tracta de ser expressiu a través del teu so. Ets un instrument que sona i que té contingut. És la part que més m’agrada treballar i que alhora també és la més complexa.

- Som conscients de com diem les coses?
En el dia a dia, quan treballo amb els meus alumnes, en els tallers de conscienciació de la veu, tractem molt el poder de les paraules i de com les diem i la seva potència. Tots sabem la importància del que dius i com ho dius, sempre té una càrrega. Pots millorar el dia a dia en la forma com t’estàs dirigint als altres. Canviar certs patrons, ser conscient de com utilitzes el llenguatge, tant per a tu mateix com pel teu entorn. És salut.

- Dius que la música a més de fer-nos somiar i reflexionar, també ens empeny a lluitar. Explica’ns el projecte ‘Música contra la violència’
- El projecte va néixer de la meva pròpia experiència per haver conviscut amb la violència. Vaig tenir un moment en què no tenia manera d’expressar el meu dolor, la meva desesperació. I, sense rumiar-ho gaire, amb el piano de casa, vaig començar a fer unes melodies. Això m’ajudava a estar més bé. I si això em feia sentir més bé, doncs perquè no fer sentir més bé a més gent? Tot plegat em va fer engegar el projecte ‘Música contra la violència’ i cada cop és més gran. Porto no només la via artística i musical, sinó també la part sensibilitzadora a instituts de secundària que es diu ‘Línies borroses’ i una xerrada que es diu ‘Segona pell’ per a dones que han patit violència de gènere.

- Explica’ns-ho...
- Amb ‘Línies borroses’ implico el contingut musical. El taller va dirigit a nois i noies de 3r, 4rt d’ESO i Batxillerat i els hi mostro continguts denigrants per a les dones a través de cançons actuals i això ens dona l’excusa per parlar i començar a debatre. Intento obrir el debat en si realment ells estan escoltant que el contingut és denigrant, si ho senten així, perquè hi ha una normalització molt gran d’aquest contingut, no s’adonen del que escolten. L’objectiu és que tinguin una capacitat més crítica, que es mirin les coses amb més perspectiva, preservar el propi criteri. Ja he fet al taller a uns 800 nois i noies de Vilanova, una acció que compta amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.  


Imatge d'un dels tallers de Xesca Fort a instituts

- I el projecte ‘Segona pell’?
- Està més centrat en l’experiència pròpia de la convivència amb la violència, una xerrada i debat que faig a grups de dones que tenen ganes de parlar de la violència de gènere, perquè l’han tingut a prop i l’han patit. Intento que sigui experiencial, de superació, que vagi més enllà dels àmbits terapèutics i judicials, perquè pretenc connectar des de la comprensió més honesta. Per acompanyar-les a construir un nou camí. Intento donar eines, les que a mi m’han funcionat, per aplicar-les, amb un to constructiu, d’apoderament i vinculat amb l’art i a música. I desdramatitzar també amb un toc d’humor molt subtil.

- Tu que estàs molt en contacte amb adolescents i joves, com creus que pugen davant la violència vers les dones?
-
 Tenen molt assolits alguns rols que potser jo esperava més dels adult i no d’ells, que són molt joves. Tant ells com elles se senten atrets pels rols de l'amor romàntic. Però moltes vegades no s’adonen del que es diuen entre ells, l’ús de l’insult és molt comú, escolten una cançó de trap o reggaeton que diu puta, perra o veuen els videoclips amb imatges on les dones són objectes o homes que les domestiquen, i s’escandalitzen en un primer moment, quan els hi faig evident, però molts cops ho justifiquen. Hi ha la tendència qüestionar la víctima, com estem veient ara en tot el procés judicial de la violació de Pamplona amb La Manada, reproduint patrons propis del patriarcat. És preocupant, realment, hi ha molta feina a fer. El jovent està assumint aquests rols sense qüestionar-se el respecte cap a l’altre o que la dona pot aportar molt més que no només esdevenir un objecte.

- I les dones que han patit violència de gènere i assisteixen a les teves xerrades?
- De vegades estàs patint violència però no ho saps. Ens eduquen per a la complaença: les dones hem de ser bones i obeir. Acceptem comportaments que són denigrants però ens hem acostumat a uns rols que ens venen donats. A la xerrada ‘Segona pell’ mirem quines són les línies borroses, el límit, quan ja és massa per a suportar. Els hi explico de la ceguesa que portem incorporada, que no veiem què ens pot estar passant i que fins que no te n’adones realment no pots començar a canviar-ho. Aquestes trobades generen molts bons resultats, veuen que hi ha sortides.

- Dissabte 25, és el Dia Contra la Violència de Gènere i fas un concert molt especial a Vilanova
- Sí, i em fa especial il·lusió. Presentaré el disc 'Canción Desnuda', disc que vaig fer fruit de la meva experiència en la violència de gènere, en no saber com podia sortir del punt de dolor on estava. Amb aquestes cançons em vaig anar trobant millor. I per fi les podrem presentar. Primer eren amb piano i veu, i dissabte serem tot en una banda, gràcies a molts amics músics que em volen acompanyar, com Pau Albà, Oscar Ferret, Jordi Mestres, Joan Manuel Celorios i Ken Stringfellow. Aquest concert s’engloba en els actes del Dia Contra la Violència de Gènere i compta amb el suport de la Regidoria de Cultura, Convivència i Equitat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Pot ser una ocasió molt maca per veure i escoltar artistes que portem molts anys en el món de la música, alguns fa més de 20 anys que s’hi dediquen. I a més toco a casa i espero trobar-hi moltes de les persones dels tallers i les xerrades. Aquest concert és la cirereta de ‘Música contra la violència’.

També et pot interessar