“Jo tampoc no conec bona part dels grups del Faraday”

Xavier Carbonell fa balanç dels deu anys d'un projecte que diu adéu deixant empremta
Surtdecasa Penedès
,
03/07/2013
Música

La desena edició del Faraday, que tindrà lloc al Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú els dies 5,6 i 7 de juliol, serà molt especial. Malgrat l'èxit incontestable de la crítica i la fidelització d'un públic gairebé incondicional, aquesta serà l'última edició del que és un dels festivals més singulars del panorama musical català. En un marc incomparable, amb vistes a la platja del Far i un aforament volgudament limitat que no pot superar de gaire les mil persones, el Faraday ha esdevingut una referència de model de festival fet amb gust perquè els espectadors s'hi sentit còmodes. Les propostes musicals que s'hi duen, generalment desconegudes pel gran públic, no han estat un impediment perquè la resposta fos bona. La marca Faraday, per si sola, ja ha esdevingut una garantia de qualitat i descoberta de noves propostes.

-Què han significat aquests deu anys de Faraday per a Vilanova?
-Això ho han de decidir els vilanovins. Amb els anys hem vist que el projecte ha quallat. No tant per la gent que ha vingut, que al final són un miler i escaig de persones cada any... Però sí que la gent, hagi vingut o no al Faraday, ha interioritzat que és un esdeveniment que a Vilanova li va bé. Fa que se'n parli, surt als mitjans de comunicació generalistes... Tot el que sigui parlar de Vilanova en positiu és interessant. Penso que això ho comparteixen la majoria de vilanovins i vilanovines. Pel que fa a públic, el fet d'haver de pagar una entrada fa que també hi hagi un tall. No és un esdeveniment popular. És un festival que ha anat més enllà de l'assistència. A Vilanova, globalment, potser ha agradat més que el festival hi sigui que no pas el fet d'anar-hi. D'entrada, els grups no es coneixen. Però és que en molts casos no els coneixem ni els mateixos membres de l'organització... Jo tampoc no conec bona part dels grups que actuen.

  • imatge de control 1per1

-Em quedo més tranquil...
-Jo segurament encara els conec menys... Gairebé només escolto el Neil Young i els Kinks (riu). El Faraday l'hem plantejat sempre com una descoberta de grups. Hi ha un parell o tres de persones absolutament fans de la recerca musical continuada a través de blogs, revistes, etc. La resta de la gent no coneixem res. El Pere històricament havia dut la programació i aquest any la porta el Dani.

-Com definiríeu el so que es pot sentir al Faraday? El terme “música independent” és molt ampli...
-L'etiqueta independent fa molts anys que corre. Des dels noranta, aproximadament... Inclou tota aquella gent que se suposa que fa música més enllà de la moda, sense tenir en compte el que dicten les grans multinacionals del sector. L'objectiu immediat dels grups que portem no és vendre molts discos, sinó fer la música que els ve de gust fer. Naturalment, això també genera unes modes i unes tendències, que després moltes vegades s'acaben reflectint en el que passa a les grans distribuïdores i segells discogràfics... La música independent és la que marca tendència. El Faraday podríem dir que és un festival de pop rock independent. Pop rock perquè és el gran ventall.

-Després de deu anys i molt bones crítiques a la premsa, decidiu que ha arribat el moment de tancar una etapa... L'adéu del Faraday està vinculat al futur Vida o són coses que no tenen res a veure?
-No. Vam decidir acabar-ho perquè se'ns feia difícil de gestionar. És un ventall de raons. Començo per la personal. En aquest país, sobretot en l'àmbit de la cultura, la gent fa qualsevol cosa i sembla que hagi de durar 30 anys... Jo distingeixo entre institucions físiques i projectes. El Parlament, la Generalitat, els ajuntaments o alguns grans equipaments culturals sembla que serveixen per alguna cosa i val la pena preservar-los. Però els projectes han de tenir el seu recorregut. L'únic projecte que ha durat molt és l'Església catòlica, però també s'ha sustentat sobre coses físiques molt evidents: els campanars. Però un Fimpt, un Faraday... Dius, anem a valorar el cicle... Això em feia pensar que no passa res si deixem de fer el Faraday. Som joves, podem generar coses noves... No passa res per deixar les coses... I també preferim deixar-ho en un bon moment. Millor això que no pas deixar degenerar les coses.

-Vosaltres no viviu del Faraday...
-Potser per això ens ha costat menys prendre aquesta decisió. Sentíem que el projecte ja estava esgotat. Ja no podíem aportar més del que hi havia. Podíem seguir? Sí. Però la descoberta de grups la fem nosaltres i moltes altres sales i festivals del país...

-Amb la norma de no repetir mai grups encara us ho heu posat més difícil...
-Exacte. També ens havíem atrapat nosaltres mateixos amb aquesta norma autoimposada. Tot i això, de grups n'hi ha a carretades. El tema és que l'espurna inicial ja no hi era. I fer grans canvis per donar un nou impuls dins del Faraday, amb la marca que hem generat, tampoc no els podíem fer. No podíem agafar el Faraday i dur-lo a un gran recinte com la Masia Cabanyes o a un poliesportiu. Si amb el Faraday major o el Faraday tardor ja hi ha gent que ens diu que això no és el Faraday... Clar, ens hem hagut d'inventar unes etiquetes per pagar el Faraday de mar... Tot plegat suma: una mica de cansament del projecte, que les coses tenen un cicle i sentim que ha acabat... I després un factor més organitzatiu: no és fàcil compaginar gent amb una dedicació zero i gent amb una dedicació gairebé al cent per cent, portant patrocinadors i pressupostos importants sense tenir una contrapartida. Ho podíem haver reformulat, però tampoc no semblava just apoderar-se d'una cosa col·lectiva feta entre tots. A més, alguna de les nou persones de l'organització ja havien dit que aquest seria el seu últim any. És clar que es poden buscar relleus, però tot plegat suma...

-Quan vau començar pensàveu que el Faraday podria arribara deu edicions?
-No ens ho havíem plantejat mai. I deixar-ho ara ha estat una decisió d'aquest any, tot i que alguns ja feia més anys que potser hi pensàvem.

  • imatge de control 1per1

-El Faraday, tan limitat en aforament, amb tants grups de fora, la producció... És difícilment sostenible?
-Insostenible per si sol. Sense el suport dels Faraday (major, tardor...) que s'han organitzat al llarg de l'any no seria sostenible.

-I un preu d'abonament relativament moderat tenint en compte els pocs que en podreu vendre...
Els intentes ajustar. De fet, per a algú són cars. No és car comparat amb el Primavera, però tampoc no portes els grups del Primavera. És difícil de qualificar. Sempre hem estat en terra de ningú: ni hem estat barats ni cars. En el temps que corren sí que generen un tall a certa gent a qui els podria interessar. La meitat de gent de fins a 30 anys està a l'atur... S'entén que 50 euros més les copes fan que més d'un s'ho pensi, perquè potser només s'ho pot gastar una vegada en tot l'estiu. Potser per això darrerament no hem acabat d'omplir del tot. Això ens ha afectat, tot i que tenim un públic molt fidel; tan bon punt es posen a la venda els abonaments se'n venen 500 de cop.

-Què podem esperar d'aquesta desena i última edició? De nou, tres dies d'activitat...
-Posem molt d'èmfasi al diumenge. Ja fa un parell d'anys que ho estem experimentant. Independentment que coneguis el grup, que en la majoria de casos no es coneixen, portem un tipus de música molt tranquil·la que combinada amb el sol ponent-se genera una atmosfera molt maca. De fet, les millors crítiques les hem tingut amb els concerts del diumenge: gent totalment extasiada.

-Aquest diumenge, un cartell a cegues i l'Ultrashow de Miguel Noguera per inaugurar la tarda...
-Si es pot demanar alguna cosa és que la gent vingui el diumenge. Una entrada a 15 euros, a l'abast de tothom, i una tarda molt especial. Obrirem amb l'humor de Miguel Noguera i després hi haurà concerts dels quals no es pot avançar massa cosa. De fet, bona part del cartell només el coneix el Dani Poveda, el director artístic. Jo no en sé res de res. De vegades el veig parlant amb gent, sé que els està dient que vinguin aquest dia... Hi haurà sorpreses importants...

-Grups que ja han tocat al Faraday?
-No serà obligat, però en la seva major part sí. Serà un diumenge especial. Esperem que el temps ens respecti. No podem demanar més al temps; en deu anys només ens ha plogut un dia, el diumenge de l'any passat. De fet, un membre destacat de l'organització del Nowa Reggae, l'Eloi, un any va exclamar a viva veu Déu és mod! Això ens ha quedat marcat, i ho dic amb molt carinyo. Hem tingut molta sort; res a veure amb la mala sort amb el temps que històricament han tingut al Nowa reggae... Això és la puta llet; sort. No hi ha més...

-Quins grups destacaries d'aquest desè Faraday?
-Hem pogut portar un grup revival, però que estan en plena forma: els House of love. Els posem com a cap de cartell perquè en la seva època van sonar molt. Tenen un parell de temes que a la gent que anava a l'Uffo's als anys 80 els seran ben familiars. És el primer cop que portem un grup que feia temps que havia deixat de tocar i hem pogut aprofitar que han fet una gira de retorn. Com al Primavera amb els Blur. També tindrem Junip, que és el grup del reputat José González, que malgrat dir-se així viu a Suècia. Un tio molt finet. El John Talabot és un noi que fa electrònica i que està petant a mig món, però que aquí ens ve a fer un live; tocarà en directe com a deferència pel Faraday. El cap de cartell espanyol són els Pony Bravo, que ho fan molt bé... I la setmana passada vam incorporar Bryan Wilson, que el posem com a tercer cap de cartell. No el coneix ningú, però ha produït moltíssims dels artistes de dalt de tot. Gairebé tots! És un molt bon guitarrista amb una veu molt càlida. Serà molt maco.

-També seguiu apostant per la gent de casa. Enguany amb una sorpresa: els Tokyo Sex Destruction, després de molts anys de no voler tocar a Vilanova pels motius que sigui...
-Ens fa molta il·lusió poder comptar amb els Tokyo. Era absurd que no haguessin tocat mai al Faraday, però per atzars de la vida no havia passat... Quan es podia ells no podien, quan nosaltres volíem ells no... Però aquí els tenim! D'aquí Vilanova també tindrem Paco San, el grup del Perico. I ara parlant de gustos personals, The Free Fall Band m'encanten. Són un grup petitet, crec que de Barcelona, amb veus corals.


Enllaços:
Web del festival i Facebook del Faraday.

A

També et pot interessar