Joan Masdeu: "Amb 'Dissabte' m'he quedat amb l'essencial, fugint d'artificis musicals"

Joan Masdeu puja a l'escenari del Teatre Cal Bolet aquest divendres 25 d'abril després de 16 anys per presentar-nos 'Dissabte', el seu nou treball discogràfic. Just abans de venir cap al Penedès l'hem pogut entrevistar perquè ens ho expliqui tot sobre el nou disc i sobre què ens espera al concert de Vilafranca. 

Havent passat pel Penedès amb Whiskyn’s, què se sent al pujar a l’escenari de Cal Bolet de Vilafranca per primer cop en solitari i després de tants anys?

La veritat és que en tinc moltíssimes ganes. Amb Whiskyn’s havíem passat varies vegades pel Penedès, i concretament per Vilafranca, on havíem tocat diversos anys per Festa Major. Inclús havíem presentat un petit espectacle en acústic pel disc ‘Lila’ l’any 1998. I tinc molt bon record d’aquella actuació a Cal Bolet. Ara feia molt que no tocava a Vilafranca, tot i que per presentar el disc anterior havia tocat jo sol en sales petites com El Punt o el Forat del Pany.

Com bé dius, en la gira del teu anterior disc, 'Casa Murada', el format dels teus concerts era diferent. Com ha començat la gira, aquest pas d’escenaris petits a d’altres més grans?

El meu primer disc en solitari suposava començar una nova etapa de zero. I és ben cert que potser la majoria de concerts que vaig realitzar en aquell disc van ser més acústics, en un espectacle de petit format anomenat ‘Miniatures’. En el segon disc, després d’haver picat pedra a l’anterior, pretenem fer-li justícia. Fem actuacions partint d’un treball gravat en molt bones condicions amb la gent de Blind Records a la producció i comptant amb una banda amb músics excepcionals.

Tornant a mirar enrere, com se sent un al portar a les espatlles el nom d’un grup tan important en el panorama musical català com va ser Whiskyn’s?

Bé, de Whiskyn’s en tinc molt bons records, ja que va ser el grup en què tots nosaltres ens vam fer grans, musicalment parlant. Tanmateix, vam tenir la sort de poder fer molts concerts, gravar alguns discos i de poder tirar endavant amb una història que ens tenia molt il·lusionats quan vam començar de xavalets. El que passa és que tot té un començament i un final, i el final de Whiskyn’s va ser 5 anys enrere. A partir d’aquí tots nosaltres vam intentar encarrilar noves propostes i encetar noves etapes musicals. Jo he tingut la sort de poder gravar dos discos, i el que presentem a Vilafranca aquest divendres és el segon, que es titula ‘Dissabte’.

Per què ‘Dissabte’ i no un altre dia de la setmana?

Perquè, en l’imaginari col·lectiu de tothom, dissabte ve a ser un crit de guerra. Podem deixar la rutina setmanal de banda i és el dia de relax. Sí que és cert que diumenge també és festa, però el diumenge ja estem pensant més en dilluns que en viure el propi diumenge. Les lletres del disc volen intentar transmetre aquest espai de sossegament, de tranquil·litat, de relax... Poder fer neteja de les coses que ens amoïnen i que ja no volem a la nostra vida per poder passar pàgina. I ‘Dissabte’ representa trobar aquest espai de tranquil·litat.

En les lletres del disc hi trobem nostàlgia, soledat, viatges, records, fugides, despertars i nous començaments. Tot té relació amb la teva situació personal actual? Tornant a començar?

Una mica sí, les lletres reflecteixen molta veritat, moltes vivències personals. I sí que és cert que moltes vegades faig servir les cançons per explicar coses que em passen a mi, o sentiments que tinc, que podrien ser experiències molt universals. Aleshores destil·les aquestes sensacions en les lletres de les cançons, i inevitablement evoquen molta veritat.

Potser sí que estic en un punt de la meva vida on començo de nou. A ‘Casa Murada’ en plantejava el meu començament en solitari després de molts anys treballant amb un grup i acostumat a fer les coses d’una manera concreta. Però al començar una etapa nova, em vaig trobar amb alguns pals de cec. Ara, a ‘Dissabte’ sí que puc considerar que he “fet dissabte” i m’he quedat amb les coses essencials, fugint d’artificis musicals. En aquest disc es reflecteix el concepte menys és més, que s’ha intentat potenciar en la producció. I a nivell personal, crec que potser també és un moment de “fer dissabte”. Jo sentia la necessitat de passar pàgina d’algunes coses i de trobar un espai de relax i benestar, i així ho reflecteixen les lletres.

Veiem un contrast molt gran entre ‘Casa Murada’ i ‘Dissabte’. El procés de composar les cançons ha estat més fluid que en el primer CD? Aquesta vegada sembla que el procés de gravació hagi estat més conceptual, totes les cançons semblen tenir el mateix fil conductor.

Normalment, en tots els discos que havia fet, jo composava una sèrie de cançons de les temàtiques que em despertaven interès i aleshores gravava el disc. Després era qüestió de buscar una etiqueta que bategés aquest conjunt de cançons. En aquest cas ha estat a l’inrevés. Es tractava de tenir clar el concepte ‘Dissabte’, i partir d’aquí, anar explicant les diferents ramificacions en forma de cançó. Per tant, és molt normal que es reflecteixi aquest fil conductor en totes elles.

I per acabar, què et depara el futur més immediat?

Bé, acabem de començar la gira a principis març amb concerts a Luz de Gas, al Teatre Bartrina de Reus, a Girona i a la Fàbrica Damm de Barcelona. I aquest divendres 25, al teatre Cal Bolet de Vilafranca, on tinc moltíssimes ganes d’actuar, ja que des del 1998 que no ho faig, i en tinc molt bon record. A partir d’aquí segueixen molts més concerts, i aquest any es tracta de posar sobre l’escenari les cançons de Dissabte arreu de Catalunya.