Jump to navigation
L'emplaçament actual de l'Escola de Música del Vendrell és fantàstic. Una placeta preciosa, on abans hi havia un cinema, i amb molta, molta llum! Quan jo hi anava era al carrer Isidre Ribas, en un edifici que ja, a la meva època, havia quedat petit. Recordo passar-m'ho molt bé, molt. Recordo que m'agradaven les classes de cant coral i l'harmonia, i que els dictats se'm donaven fatal! I reconec que envejava els companys que podien tocar a l'orquestra i el meu pànic escènic en solitari davant del piano. Com deu haver canviat l'escola en aquests anys?
Tres dècades després del seu naixement són ara gairebé 400 els alumnes que cada setmana estudien llenguatge musical, cant coral, instrument i conjunt a l'escola amb una trentena de professors i, òbviament, una oferta molt més àmplia que arriba ja a la música tradicional i moderna (amb instruments com la gralla o la bateria), una aula de dansa i la música clàssica que segueix sent el punt fort del centre.
- Com ha evolucionat l'escola com a projecte educatiu i musical?Ha canviat l'oferta educativa, l'escola s'ha anat adaptant i el model pedagògic no té res a veure amb el de fa uns anys. I el d'ara poc tindrà a veure amb el d'aquí a cinc anys! Ara hi ha molts més instruments, un tipus de música més divers i, importantíssim, els conjunts instrumentals que crec que són la base de qualsevol escola. Tenim un gruix de conjunts espectacular que dóna sentit i molta vida a l'escola.
- Tots els instruments participen en conjunts?Bé, excepte els pianos, clar!- Ja m’ho imaginava!
- Amb altres escoles de música del territori, hi teniu relació?Amb el trasllat i el canvi de direcció a la Montse Meneses l'escola ha fet dos coses. Una, fer projectes amb altres centres. Un exemple molt clar és la Jove Orquestra Simfònica Penedès-Garraf, una iniciativa de l'EMMPAC d'ara fa tres anys juntament amb el Conservatori de Vilanova i l'Escola de Música de Vilafranca. Hi participen uns 70 o 80 alumnes de nivells avançats, treballen amb un director convidat i els resultats són molt bons!
- I la segona?En aquests darrers cinc anys l'escola ha sortit cap a fora a través de cursos per a professorat, tallers per a nadons, cursos de gralla i timbal... Ja no donem un servei exclusiu als alumnes. Un exemple és la Cantània, una cantata creada per l'Auditori de Barcelona per als alumnes de 5è i 6è de primària. No es fa a gaire llocs i aquí sí que la fem. No hi participen els alumnes de l'escola sinó nens i nenes dels centres de primària del Vendrell i, des del curs passat, d'altres pobles de la comarca. Hi participen 600 infants cada any.
I una altra novetat d'enguany que ha costat molt d'engegar i que jo crec que serà l'inici de més coses, és una nova col·laboració amb l'Agrupació Musical Santa Anna. Ja tenim un conveni pel qual la banda la dirigeix el professor de vent metall de l'escola. Ara, alguns alumnes de l'escola Teresina Martorell accediran a la banda. És a dir, a través de la banda aquests infants podran estudiar trombó, trompeta i percussió. Ha estat un projecte en col·laboració amb el centre i nosaltres hi posem els instruments i el professor, en Joan Margalef. És un projecte molt interessant per arribar a infants que d'altra manera no podrien perquè les seves famílies no poden pagar els preus de l'escola de música.
Penso que el gran canvi del '86 a ara és aquest; que abans només es feien coses dins l'escola i, ara l'escola s'obre. I s'ha d'obrir molt més! Això que estem fent ara no és res! En cinc anys això ha de canviar i hem d'aconseguir que, d'una manera o altra, l'escola arribi a més gent.
- Creus que l'educació musical en aquest país és un xic elitista?La paraula “elitista” no m'agrada gens perquè en aquest camp la trobo pejorativa, però sí que és veritat que les escoles municipals de música, segons els preus que tinguin, hi ha gent que no les pot pagar. Tot i que tenim un ajuntament i hem tingut regidors que mai han posat pals a les rodes, ni durant la crisi, sí que durant els propers anys això ha de canviar; hem d'aconseguir que, econòmicament, l'escola sigui més accessible. Mai podrem tenir uns preus tirats, però segur que podem fer-hi alguna cosa. No sé quina. Tot va lligat a un canvi de model pedagògic.
- Quin valor creus que es dóna a l'educació musical en aquest país?Dins la mitjana europea estem, segur, molt per sota. En altres països els alumnes fan música perquè el sistema està muntat d'una altra manera, segurament no amb escoles de música sinó, a les mateixes escoles de primària. La clau és com ho organitzes. De la manera que estem organitzats naltros no podem tenir 1.000 alumnes, s'ha de fer un altre model d'ensenyament.
- Es dóna prou valor a la música a la nostra societat?Des la política no. Les disciplines artístiques i esportives no estan ben valorades en aquest país i en són un exemple les lleis d'ensenyament a Primària. Cada cop els nens fan més matemàtiques i llengües i, en canvi, la música, la plàstica i l'esport es deixen de banda. I l'educació emocional, ja posats a dir, és una cosa que no es fa gens. El fracàs escolar: pels núvols; últims en competències bàsiques... Fer música vol dir fer un sacrifici, és com la dansa. Jo vinc a fer flauta a l'escola de música però durant la setmana he de fer un treball. És una disciplina que necessita molta constància.
- Què aporta la música a la vida dels infants?Jo podria pensar en la meva experiència. Quan fas música, el component emocional és molt fort. Quan participes en una cantata com la que farem el dia 21 febrer no hi participes sol, ho fas amb amics, amb una orquestra i l'energia que es desprèn és molt gran. Has estat un mes assajant i arriba el dia que hi ha una recompensa i el que vius en aquell moment són unes emocions molt grans.
D'altra banda la música aporta uns valors importants. Quan fas un problema de mates, segurament estàs sol pensant-lo, però quan fas conjunt instrumental aprens a escoltar, a treballar en equip, a esperar-te quan no et toca, a què a vegades has estudiat molt i no et surt, a ajudar el veí quan una cosa no li surt bé. I això ho aporta la música, la dansa i les disciplines artístiques.
- A nivell personal, què és el que més valores d'haver pogut estudiar música?Jo vaig decidir dedicar-me a la música de molt gran. Abans d'anar a l'ESMUC vaig fer magisteri. Jo no era brillant, treia un 5 de flauta! Però crec que vaig fer això perquè m'agradava molt cantar. He cantat tota la vida! Amb tres anys vaig començar al Petit Estel, després als Joves Veus, el Cor Zóngora, i ara a Tarragona. Com que m'agradava molt, és tan guai fer una cantata!, penso que és molt xulo que els nens ho puguin fer. Suposo que va ser per això que em dedico a la música, perquè als qui els agrada tant com a mi també ho puguin fer. Jo m'emociono molt cantant, tocant, vibro! I fent-ho amb gent. El Petit Estel em va marcar molt, jo sempre ho he dit! Segur segur! Podria haver estudiat cant enlloc de flauta! - Somriu i piquen a la porta. Ens reclamen a la roda de premsa!
Cantata “L’Ànell Màgic” escrita per l'ocasió per Albert Solé. 21 de febrer al TÀG del Vendrell (12h i 18h). Hi participaran 200 cantants, 50 músics (alumnes i professors), tres solistes i els alumnes de l'Aula de Dansa dirigits per Montse Meneses.Vespre Musical familiar. 16 de març a l'EMMPACFesta solidària. 17 de juny a la plaça del Tívoli amb alumnes i ex alumnes.Taula rodona. A finals d'any, amb data encara per confirmar, amb la participació dels quatre directors que ha tingut l'escola.
