Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, 30è aniversari

Opinió
,
dimarts, 5 abril, 2016
"És llàstima que després de quaranta anys de democràcia, els nostres governs no hagin tingut mai la sensibilitat d’incorporar l’ensenyament obligatori de la música en els dissenys curriculars de l’escola primària"

Albert Solé

El diumenge, 21 de febrer passat, aquesta escola va presentar el primer acte de celebració dels 30 anys de la seva fundació. No és el fet d’haver compost la cantata, l’Anell màgic, que van estrenar, el fet diferencial d’aquesta celebració, sinó l’estructura d’organització, de preparació, estudi, assaig, col·laboració, i totes les interaccions que durant quatre mesos llargs hi van haver entre professors i alumnes fins arribar al punt culminant de tot aquest treball, o sigui, el dia de l’estrena.

Per tant, considerant molt positivament els 30 anys de vida de l’escola, el que encara mereix més importància és el fet que l’obra fos interpretada íntegrament pels propis estudiants. Hi van intervenir una cinquantena d’instrumentistes juntament amb alguns dels seus professors, a la vegada que d’altres instrumentistes que no formen part habitual de l’orquestra s’hi anaven incorporant segons el número musical dels 10 que conformen la cantata. Tots els cants corals de l’escola (alumnes de sensibilització i iniciació, Cor Zongora, Cor de Veus Blanques i Cor Jove), des dels més petits al més grans, així com els alumnes de dansa composaven el cor immens de nens i nenes que van donar vida al text de l’obra, juntament amb tres solistes, la Laia Batlle, l’Ester Batlle i la Júlia Garriga, sota la direcció escènica de la Natàlia Casasús i la direcció musical de la Montserrat Meneses.

Hi ha quelcom important a considerar: l’acte va ser una celebració, però a la vegada va ser un treball important dintre del curs lectiu de l’escola. Per a molts dels integrants del cant coral era la primera vegada que cantaven amb una orquestra. A més de les rodes d’instruments que tenen a classe, durant els assaigs i els dos concerts van poder veure de primera mà els diferents instruments de l’orquestra, van escoltar el seu so, comprovar l’espectacularitat de la percussió, la delicadesa de les guitarres, la fortalesa dels metalls, el timbre malenconiós de l’oboè, la solidesa del clarinet baix actuant de fonament dels altres clarinets i les flautes travesseres mentre cantaven o feien contracants, la solidesa i l’efecte d’unió en els contrabaixos, les complicitats entre els violoncels i les violes, o els cants en els violins. En definitiva, un treball de camp dintre d’una celebració amb un resultat vital, ple de llum, energia i entrega. Això va fer possible que el públic se sentís implicat, se sentís portat dintre del conte amb la pròpia expressió de sensacions i sentiments.

Aquesta manifestació musical multitudinària, juntament amb els concerts de Cantània, impulsats per la pròpia Escola Municipal de Música Pau Casals, amb la participació de diferents escoles públiques del Vendrell i la comarca del Baix Penedès, a la vegada que la implicació de l’Escola de Música a la comarca sempre ha estat molt important durant aquests trenta anys (actualment un 25% dels alumnes de l’escola vénen de diferents poblacions, o sigui, un centenar d’alumnes), és un indicador clar de la incidència i voluntat de ser de l’Escola. L’educació musical és una eina bàsica pel desenvolupament de la personalitat de l’infant. És llàstima que després de quaranta anys de democràcia, els nostres governs no hagin tingut mai la sensibilitat d’incorporar l’ensenyament obligatori de la música en els dissenys curriculars de l’escola primària, equiparant aquesta disciplina a tots els altres aprenentatges. Són les escoles de música les que han hagut de fer aquest paper, fins i tot avui, quan estan desprovistes de qualsevol ajut econòmic de la Generalitat, quan el govern català ja havia començat a fer aquest esforç que després, amb la crisi, va eliminar.

Però cal mirar endavant, cal fer servir aquells paràmetres que el propi Casals deia en vers l’estudi de la música. A la música ens hi hem d’apropar amb seriositat, amb respecte. Només amb aquesta consciència podrem assolir nivells d’excel·lència que facin del llenguatge musical una eina d’expressió, de comunicació, d’agermanament, d’equilibri i dignitat, que contribueixi a fer-nos millors.

Felicitacions a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell. Per molts anys!