Qui canta… l’Espinguet en fa cinquanta!

Opinió
,
dimecres, 24 febrer, 2016
Teresa Terrades

Què tenen en comú Tirant Lo Blanc i Peter Pan? I el President Tarradellas i Sant Jordi? I Mallorca i Knokke-Heist de Bèlgica? Aquests personatges i llocs, han marcat la història d’una entitat que avui fa cinquanta anys. Parlem de l’Espinguet, una coral infantil que va néixer el 4 de desembre de 1965 a Vilafranca i que ha arribat amb bona salut fins els nostres dies.

 

En aquest mig segle de vida, l’Espinguet ha tingut uns protagonistes que l’han fet créixer i li han donat identitat pròpia. Han estat els centenars de nens i nenes que han fet del cant una forma de descobrir i viure la música. Des d’uns inicis inserits a les acaballes del franquisme, la coral ha evolucionat al ritme dels temps i ha fet dels valors solidaris, marca de la casa. No podria ser d’altra manera. Cantar és tan vell i tan antic com l’existència humana. Cantar és tan vell com bell: ens procura gaudi, serenitat i benestar. Amb el cant traspassem fronteres a través de l’espai i el temps fent-nos evident la seva força generadora. Si mai es declara la pau al món, serà una cançó qui l’anunciï, no en tinc cap dubte.

Vaig formar part de l’Espinguet mentre vaig ser nena fins que vaig convertir-me en rebel adolescent i reconec la coral com un referent fonamental del meu aprenentatge personal. Em sembla que m’equivoco poc si dic que aquesta afirmació la compartim molts dels que hi hem passat. Al davant teníem uns responsables entregats i apassionats per fer-nos viatjar als mons remots o propers de les històries que cantàvem, per apropar-nos al cor de les cultures d’on venien les cançons i per a dur-nos a les cruïlles on les llegendes i la vida es troben. No ens n’adonàvem que, esponges com érem aleshores, anàvem absorbint àvidament un pòsit de virtuts i cultura.

Tots aquells responsables van contribuir més del que imaginen a fer créixer un país i a normalitzar-lo a través de la música. Anomenaria a moltes de les persones que van ser al capdavant de l’Espinguet aquell temps. No me’n voldria deixar a cap, a tots els dono les gràcies per la seva enorme tasca, ara que ja sóc tan gran com la coral. Amb tot, no em puc estar de fer un esment especial al Josep Anton Casas que ja fa temps que no és entre nosaltres. Carismàtic com pocs, volgut i temut alhora, arrastrava a tothom a treure el millor de la música cantada. Era pura passió, foc i entusiasme en acció. Un estil après de mestres com la Dolors Bonal o la Teresa Giménez que al seu torn dirigien corals tan emblemàtiques com L’Esquitx, el Virolet o L’Arc i amb les que sovint fèiem intercanvis de cap de setmana. Una aventura emocionant que ens deixava grans amistats, algunes de les quals han perdurat en el temps. Eren els anys de la Transició, de l’inici d’una democràcia tímida que cridava “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” mentre nosaltres miràvem d’entendre el veritable sentit de “l’Estaca” en cantar-la.

Junts vam fer obres memorables: La cantata de Nadal de Carl Orff que avui encara ens posa la pell de gallina o l’enorme “Tirant lo blanc vas galopant, cap a lluitar i a recobrar la llibertat que ens han robat!!”. Més de cinc mil nens de tot Catalunya vam compartir l’experiència al Palau dels Esports de Barcelona a falta d’un Palau Sant Jordi d’era olímpica que aleshores ningú podia imaginar.

Amb els anys han canviat les cares, s’han renovat els repertoris, s’ha incorporat moviment i l’expressió corporal i s’han relaxat els uniformes dels concerts. Les corals infantils reben ara una formació més tècnica, els seus responsables solen ser persones que han estudiat música i miren de viure d’ella, a diferència de les etapes primerenques. I això ha dut a una millora molt substancial de la qualitat musical. Una evolució lògica i que celebro profundament. Em commou escoltar-los i veure’ls. Darrera les veus d’una coral infantil hi ha bondat i autenticitat, hi ha sensibilitat, hi ha amor i creativitat, el millor de la nostra espècie. Són les veritables veus cantants que ens mantenen en l’esperança de ser millors i fer-nos millors. Aquest és l’eix inalterable que ha vertebrat al llarg de tots aquests anys l’Espinguet . Per molts i molts anys!!

P.D. La Comissió organitzadora dels actes del cinquanta aniversari de la Coral ens convoca a un sopar el dia 4 de març. Aquí teniu les dades per tots els que us vulgueu apuntar!