Laia Singla
,
05/06/2017
Família

Escola rural, llarga vida al poble! 

Parlem de les escoles rurals dels Pirineus i la seva lluita per la supervivència
Nenes a l'escola

Foto: 

Cedida
Durant la segona meitat del segle XX, les zones de muntanya van patir un èxode cap a les ciutats, que va provocar una gran despoblació que difícilment es podrà recuperar de la mateixa manera. Millors serveis, comunicacions i, sobretot, possibilitats laborals, van reforçar aquest degoteig des de les poblacions més allunyades cap als nuclis urbans més ben comunicats. La conseqüència directa va ser el tancament de desenes de centres escolars, al mateix moment que els pobles quedaven deshabitats. Aquesta pèrdua va ser dramàtica per molts, però alhora també significa un estímul que en l'actualitat ha esperonat iniciatives per recuperar la vida als pobles. Un dels passos més importants que calia donar era la reobertura de les escoles de poble. D'aquesta manera, a finals de la dècada dels 80, els pupitres, les pissarres i el so de la canalla jugant durant l'esbarjo, van tornar a formar part del dia a dia d'alguns d'aquests pobles de muntanya i es creaven les primeres ZER.
L'escola s'ha convertit en un pol d'atracció en ella mateixa per combatre el despoblament de muntanya

El cinc, la xifra màgica

L'aparició arreu del país de les ZER (Zones Escolars Rurals), va significar la unió d'esforços de petites escoles de poble en organismes més grans que permetien als petits centres augmentar sensiblement els seus recursos econòmics, comptar amb mestres especialistes o estructures de gestió, com la secretaria, que d'altra manera no podrien tenir per ràtio d'alumnes. Donaven oxigen a la comunitat educativa (famílies, professorat i alumnes) en les vicissituds que es trobaven al llarg dels cursos. Sempre eren les mateixes: assegurar la continuïtat de l'escola. I és que el nombre d'alumnes necessari per considerar-se escola és de 5. La dada, encara que pot semblar insignificant, ha empès als petits ajuntaments a fer mans i mànigues per assegurar aquesta xifra en poblacions majorment envellides, disseminades en diversos nuclis de població i en un entorn de muntanya en el que 147 poblacions tenen menys de 500 habitants de les quals 16 no arriben ni a 100. Oferir allotjament i feina a famílies amb fills, convertir antigues escoles i cases de mestres en habitatge social, fer augmentar la nupcialitat amb les mediàtiques caravanes de dones, o assegurar els costos de transport i menjador escolar, han estat algunes d'aquestes iniciatives que han gaudit de més o menys èxit alhora de convertir aquests pobles en pol d'atracció de famílies i joves. 

L'escola és futur 

Que un poble tingui escola, és el mateix que dir que és viu. És molt més que les anades i vingudes de nens i nenes, de famílies o de berenars a la plaça. No haver de fer mitja hora de cotxe de mitjana, o permetre a les famílies amb criatures petites tenir el centre escolar a la vora, en poblacions on el sector econòmic dominant és la pagesia o el turisme, vol dir que s'omple d'activitat durant el dia per deixar de ser un nucli dormitori. D'aquesta manera, es reverteix la tendència de pèrdua de serveis i veïns en edat laboral, per ser un enclavament amb més possibilitats econòmiques. Així, l'escola s'ha convertit en un pol d'atracció en ella mateixa per combatre el despoblament de muntanya. En aquesta línia, i des del curs 2015-2016, el Departament d'Ensenyament, en conveni amb alguns dels ajuntaments dels nuclis amb escola, han integrat les Llars d'Infants Municipals a les Escoles Primàries per assegurar la continuïtat dels centres i llars en els que hi ha pocs alumnes. Igualment facilita que l'alumnat comenci la vida acadèmica en aquella escola, en lloc d'haver d'anar a la llar d'infants de poblacions més grans. Aquest pla pilot, que fins ara s'ha valorat molt positivament, ha donat solidesa i tranquil·litat a aquests centres, que veuen assegurada la seva continuïtat. El curs passat, es va aplicar a 4 escoles, aquest any a 21 i n'està prevista l'ampliació el curs vinent. 

Les escoles més petites 

Dades recents sobre educació corroboren que l'alumnat de les escoles rurals gaudeix de millor nivell acadèmic respecte la mitjana catalana. I és que no tot són dificultats en l'escola rural. El seu funcionament dóna un seguit d'avantatges als alumnes pel fet de ser menys i poder gaudir d'una atenció gairebé personalitzada. Contràriament al que es podria pensar, no es tracta de treballar més per ser menys alumnes, ni de poder aplicar projectes educatius innovadors. L'avantatge rau a aprendre millor en un context on es barregen infants d'edats diverses. Aquesta mixtura de nivells i edats en una mateixa aula facilita un clima de col·laboració entre els nens. L'ambient és com el d'una família en què, els grans ajuden els petits, que aprenen més i se senten protegits. Per la seva part, els grans adquireixen responsabilitats. Els aprenentatges també són compartits, cadascú a la seva mesura, i l'escola esdevé una experiència vivencial. L'entorn en el qual es troben aquestes petites escoles també facilita una descoberta de l'entorn de primera mà. Sortir de l'aula per anar a descobrir cadascuna de les estacions i aprofitar l'entorn per treballar diverses competències, fa que l'ensenyança sigui molt eficaç. Les escoles petites també generen vincles entre tota la comunitat educativa. Famílies i mestres treballen estretament per millorar l'escola i es forma un ecosistema del qual en sorgeixen iniciatives que beneficia tota la comunitat. 

Petita entre les petites 

L'escola Sant Esteve d'Alàs (Alt Urgell) és l'escola més petita dels Pirineus. Compta amb quatre alumnes aquest curs, tot i que les matrícules de cara al curs vinent, auguren un augment d'alumnes. Direcció, Departament d'Ensenyament i Ajuntament d'Alàs s'estan plantejant acollir-se al pla pilot per poder incorporar la Llar d'Infants Municipal a l'escola. Forma part de la ZER Urgellet, una de les tres ZER que hi ha a l'Alt Urgell (juntament amb Naireda i Baridà-Batllia). La seva directora i mestra, és l'Àgueda Betriu. Fa poc temps que és a l'escola però creu que l'escola rural és un èxit. Amb els seus quatre alumnes d'entre 3 i 5 anys, planteja el dia a dia fent que els infants descobreixin la vida buscant en l'entorn el suport necessari pel seu desenvolupament. A les seves classes, assegura, fan un treball molt personalitzat i adaptat a les necessitats i interessos de cada infant. En el transcurs de la jornada, la canalla col·laboren els uns amb els altres, fent créixer valors com l'empatia, el respecte o el treball en equip. En definitiva, l'escola rural ajuda a potenciar les aptituds naturals dels infants, alhora que adquireixen coneixement i assoleixen amb facilitat les fites acadèmiques necessàries en el transcurs de la seva vida escolar.

També et pot interessar