Jaume Singla
,
13/06/2017
Menjar i beure

Núria Bigorra i Jordi Ruiz. "Anar junts, de costat i units, suma en lloc de dividir"

El millor maridatge pot ser un bon llibre, una bona música, una bona conversa, un bon moment de parella... 
Núria i Jordi de Terrer del Pallars

Foto: 

Jaume Singla
Núria Bigorra i Jordi Ruiz són copropietaris de la bodega Terrer del Pallars, de Figuerola d'Orcau. Per raons professionals, ella pot viure a Figuerola d'Orcau i ell a Manresa, i la seva convivència no se'n ressent. La Núria té cura del vi que produeix la finca familiar i en Jordi dóna menjar i puja el nivell gastronòmic del Bages, al seu restaurant de Manresa. Són una família tan ben avinguda que, per a parlar dels vins del Pallars, els hem entrevistat com a 'Arbres dels Pirineus' a tots dos conjuntament "perquè el projecte és comú". Durant l'entrevista, la seva filla Vinyet dorm plàcidament al costat del seu pare. 
"El que ens està dient ara el sentit comú és que, sense desterrar els nous cultius, cal tornar al conreu dels nostres vins autòctons"

- Per què fer vi al Pallars?
Núria: No hi ha un perquè. És la suma d'un seguit de casualitats. Sóc del Pallars, vaig estudiar enologia, vaig conèixer en Jordi, he treballat a Bodegues Torres... tot va anar sortint de forma natural. D'altra banda, al Pallars s'havia fet vi fins a l'arribada de la fil·loxera. A casa nostra, excepte els meus pares, sempre s'havia conreat la vinya. 

- Heu recuperat varietats pallareses o heu plantat les tradicionals de Catalunya?
Núria: Els padrins ho tenien tot tan ben apamat que quan trobaven una bona planta, fos Macabeu o Monastrell, la clonaven i així varen anar bastint una varietat molt ben basada. Els anys setanta varen arribar les varietats internacionals, els Merlots, els Cabernets.....
Jordi: Els anys seixanta, en l'època del desarrollisme franquista, de la mateixa manera que es tiraven a terra edificis modernistes per aixecar-hi vivendes adotzenades i especulatives, també a les vinyes es van arrencar les varietats de sempre, els Sumolls, Garnatxes o Macabeus i es plantaven varietats que venien de l'altra banda dels Pirineus: Chardonnay, Merlot.... es feien bestieses amb la construcció i també amb la vinya. El que ens està dient ara el sentit comú és que, sense desterrar els nous cultius, cal tornar al conreu dels nostres vins autòctons. Recuperar les Garnatxes blanques, les negres, les Brocades, els Sumolls, els Macabeus i totes les varietats pròpies del Pallars. Més quan la nostra marca es diu Terrer de Pallars, és lògic que vulguem recuperar tot allò que ens era propi, enfocant-lo cap al futur.

- Quines varietats conreeu?
Inicialment ens hem adaptat al que ja existia: Cabernet i Merlot, però hem plantat altres varietats com el Monastrell, el Macabeu o el Sirah. Costa molt de trobar Monastrell, però confiem que en un parell d'anys n'hi haurà una bona producció, com del Sirah, que sense ser una varietat autòctona del Pallars sempre n'hi ha hagut.

Raïm Macabeu

- Quines varietats de vi feu?
Núria: Fem dos blancs, l'un de jove i l'altre envellit en fusta; un rosat que és novetat d'aquest any i es diu Covet; i dos negres, l'un envellit en fusta i l'altre envellit en ciment.

- En ciment?
Núria: Partim que tot el vi s'elabora en dipòsits d'acer inoxidable. És la segona part, la maduració la que es fa en bota de fusta o en dipòsits de ciment. La particularitat és que la bota aporta torrats, fumats, vainilla i fusta que a vegades no voldries. El ciment, en canvi, també oxigena sense aportar res extern. El resultat final és l'evolució del vi a través dels seus propis valors i del temps de maduració. El ciment hi aporta mineralitat, frescor i una suau oxidació que no queda emmascarada per cap altre factor. És un vi més sincer.

- En quin segment del mercat us posicioneu?
Núria: L'avantatge de crear una empresa nova és que et pots posicionar exactament on vols. Ens hem posicionat en una gamma mitjana/alta. Pensem en vins d'entre dotze i quinze euros l'ampolla, que no és un vi de diari, però tampoc és un vi exclusiu.
Jordi: No podem, ni volem, competir en preus amb els productes industrials. Els nostres raïms són collits a mà, en volums de petits productors. Els nostres vins requereixen un treball gairebé diari de battonage, de controls..... ni que volguéssim, no podríem fer molta més producció. Mirem de créixer a poc a poc, sempre buscant la màxima qualitat del nostre vi. No volem ser ni els més cars ni els més barats del mercat, el que volem és no decebre ningú. 

- On es poden trobar els vins de Terrer de Pallars?
Jordi: El 10% de la nostra producció es ven directament al celler. Cada dia hi ha més gent interessada a visitar el celler. També tenim distribuïdors per pràcticament tot Catalunya. Sempre amb petits distribuïdors molt arrelats al territori. No estem als grans supermercats ni a les botigues d'alimentació, excepte a l'Esclat de Tremp, que hi som com a producte km 0 des d'aquest Nadal. També se'ns pot trobar en bodegues especialitzades i en restaurants. 

- Costa molt promocionar vins produïts al Pallars?
Jordi: Hi ha molt camí a fer, però tenim la gran sort de comptar al nostre costat dels vins Castell d'Encús de Santa Engràcia que ha posat els vins d'alçada i els vins del Pallars en un nivell molt elevat a tot arreu. Gràcies a ell disposem d'un punt de referència. No ens costa gens entrar en els àmbits que tenen interès pel bon vi. 

- Com és la relació amb els altres cellers de la subzona Pallars dins la D.O. Costers del Segre?
La relació és tan bona que, fins i tot, se'ns coneix a d'altres zones de producció o DO's, com la Zona unida. Anar junts, de costat i units, suma en lloc de dividir. No ens considerem competència, és justament a l'inrevés. Si el del meu costat ven, farà que jo també vengui. Mitjançant de l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Tremp, que compta amb un equip de treball exclusiu, ens reunim, i fa que treballem en taula comuna tots els cellers de la zona Pallars, siguin o no de la DO Costers del Segre, siguin o no del municipi de Tremp. Deixar a part les línies i fronteres és genial. Ser o no ser d'un municipi o un altre, o formar part o no de la DO, el que volem és fer Pallars, que en definitiva és l'etiqueta que tots cerquem. 

- Pels que no ho coneguin, definiu què són els vins d'alçada.
Núria: Són fets amb raïms conreats del Pallars Jussà en amunt. Per la seva situació climàtica amb molta calor de dia, nits fresques i unes condicions de terreny favorables, el raïm agafa unes particularitats d'acidesa molt interessants i una verema més tardana. El moment més important per a la vinya és quan es produeix el verol. El moment en què el color verd dels bagots agafa el seu característic color groc en els blancs i el fosc en els negres. El Pallars és sec i calorós al de dia, i la nit és fresca perquè baixa l'aire fresc de muntanya i s'estanca a la Conca. Amb aquesta amplitud tèrmica, la planta es protegeix generant acidesa i allargant la maduració. Això fa que els vins dels Pallars siguin més equilibrats. 

- Què és més important per fer un bon vi: el treball de la terra o el treball al celler?
Una cosa va lligada amb l'altra. Si la vinya està ben treballada, donarà bons raïms, per tant, podrem fer bons vins. Després al celler hi ha la mà del bodeguer, que és el cuiner de tot plegat, el que decideix com i quan fer les coses. Actualment hi ha molt més coneixement que temps enrere i gent molt ben formada, igual que una indústria molt més especialitzada. Tot ha fet un gir espectacular en pocs anys. 

Conca de Tremp

- Va ser difícil la decisió de deixar una feina estable i de futur a Torres, per encarar l'aventura de crear una nova empresa?
Núria: En el primer moment no ho va ser perquè jo estava molt saturada. Va ser en Jordi qui em va animar i va planificar molt bé el projecte. I quan tens una persona valerosa i intel·ligent al teu costat, no costa prendre una decisió valenta. Això no passa gaires vegades a la vida i quan pots, ho has de fer. 

- L'un viu a Manresa i l'altra a Figuerola d'Orcau. Com es porta la vida de parella?
Núria: En Jordi es dedica a l'hoteleria i si té un dia lliure entre setmana, puja al Pallars i els caps de setmana, si no tinc visites concertades al celler, baixo a Manresa amb la Vinyet, la nostra filla. Abans, si no dormies cada nit amb la teva parella, no éreu una família, però la vida actual ho ha canviat tot. 

- El futur on el veieu, al Pallars o al Bages?
Jordi: A curt termini com ara. El problema del Pallars és que encara hi puja poca gent i si vols tenir-hi un projecte d'enoturisme, necessites tenir molta gent que hi vingui. Tot i que està creixent, encara falta molt perquè jo pugui deixar de treballar a Manresa. De moment, hem de seguir anant amunt i avall. 

- Parlant de matrimoni, amb què mariden millor els vostres vins?
Jordi:
Els hauríem de maridar amb productes pallaresos. Per coherència amb el nom del celler i perquè creiem en el producte, penso que podem maridar el nostre vi blanc amb la girella o els formatges pallaresos i el negre amb el corder, la vedella, la caça.....
Núria: A vegades el millor maridatge pot ser un bon llibre, una bona música, una bona conversa, un bon moment de parella... el maridatge no cal que sigui sempre amb el menjar. Una copa de vi es pot gaudir de moltes maneres. 

- Per la producció de raïm que teniu al Pallars, podeu arribar a fer molt més vi en el futur?
Jordi:
Pot créixer moltíssim. Pot arribar el moment que hi hagi molt més raïm del que podem arribar a elaborar. La tieta de la Núria diu que en el passat des del Mont de Conques fins a l'altra banda tot eren vinyes. Si es tornés a la mateixa situació, seríem incapaços d'elaborar tota la producció de raïm. No cal que patim que no ens quedarem sense raïm. No ens veig anant més enllà de les quinze mil ampolles. El que em veig és fent-les cada vegada millor. 

- Aquest any presenteu un nou vi.
Núria:
Sí, el Covet, que és el rosat que traiem aquest juny. En l'etiqueta hem volgut representar l'espiral que surt a la porta, que és l'originària, i no la façana que seria més típica. L'espiral es treballa des de les cultures maies o egípcies i té diversos significats: de dins cap a fora, de petit a gran, fins i tot té una fórmula matemàtica per calcular-la, la seqüència Fibonacci i que l'hem posat també. Hem jugat amb la T final de Covet, i l'hem escrit com una creu. Té molt joc aquesta etiqueta. També és força nou el Carràmia. Bé, ja el fèiem, però l'any passat el vàrem polir externament. És un vi que ens agrada molt. El nom de la bodega és Terrer, el nom original de la propietat, que a més coincideix amb el concepte de territori. Les marques que tenim son: Conca de Tremp, Conca d'Orcau i amb aquest vi sortim del terme Conca per anar a Carràmia, que és l'ermita que hi ha al damunt d'Isona. Ens identifica perquè des del celler en veiem la silueta. El que més em motiva és la força que té la paraula. Sempre dic que darrere de qualsevol projecte hi ha una ànima. Carràmia és un nom que sempre havia volgut utilitzar per la seva força.

  
 

 

 

 

 

 

 

 

Arbre dibuixat per la Núria Bigorra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arbre dibuixat per en Jordi Ruiz

També et pot interessar