Surtdecasa Ponent
,
09/10/2014
Activa't

Jordi Arnau Espuga: 'Als 13 anys vaig començar a fer el meu primer gegant'

Amb només 20 anys, aquest jove de les Borges Blanques és un dels nous talents de la imatgeria festiva

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Ens endinsem a la "fàbrica" de gegants d'un jove de les Borges Blanques, estudiant de tercer de Belles Arts i apassionat del món dels gegants des de petit. El Jordi Arnau Espuga aspira a consolidar-se com un imatger festiu o escultor de la festa. Tot i tenir només 20 anys, ja comença a acumular experiència i el seu segell ja es passeja per algunes trobades geganteres.
'Si no hi hagués relleus, l'ofici d'imatger festiu s'acabaria perdent'

D'on neix la teva passió pels gegants?
Des de petit, em vaig començar a fixar amb la colla gegantera Grup Vivall de les Borges Blanques. Seguint els gegants em va venir l'atracció per les figures i per l'escultura. En el món geganter, m'ha engrescat més la part d'escultura que la de portador de gegants, tot i que també gaudeixo molt portant-los.

Quan vas descobrir la teva faceta creativa?
Als cinc anys els meus pares es van adonar que alçava cadires, toquetejava coses... tot, per a veure si les podia construir. Per exemple, embolicava papers de diari per crear formes. Vaja, es podria dir que tenia una inquietud creativa. En el cas dels gegants m'obsessionava la idea de com estaven fets. Normalment la gent es pregunta com es ballen o com es porten, jo directament tocava les mans, la pell, a veure com està fet això, com s'ha arribat a aquest volum i sempre estava preguntant com es feien.

Als 13 anys vaig començar a fer el meu primer gegant i als 17 vaig fer un curs d'una setmana a l'Empordà amb uns constructors de gegants, on treballes amb ells, hi interactues, veus els materials amb els quals treballen... El més important d'aquest curs és que no te l'ensenyen a fer, sinó que el fas amb ells, colze a colze. Allà es on vaig treure la base i on vaig tenir un gran avanç, sobretot en la utilització dels materials i on es poden comprar.

El problema de fer aquests cursos es que acabes sent una còpia dels propis constructors, acumules els seus errors i els teus. Lo bonic és destacar per alguna cosa que no ha fet ningú, jo he esborrat el xip per a que siguin diferents. El millor és copiar de persones directament i no de gegants, o sigui, basar-se en què vols representar i no en copiar un tipus de nas, de boca o de mà d'una figura ja feta. A nivell d'aprenentatge ja sóc autodidacta, el que em surt bé ja no ho toco, i innovo quan hi ha alguna tècnica que m'ofereix més possiblitats.

Quines creus que són les teves influències?
Inicialment estava anant cap a un estil propi, lliure de formes realistes, però amb el curs que vaig fer vaig evolucionar cap a un estil més professional, sobretot perquè veia que ho podia fer més bé: el que em limitava era la tècnica, no la meva capacitat. Treballar amb fang m'ha permès moltes més possibilitats que abans no podia fer.

T'agrada més la part d'escultura o la de pintura? Una cosa t'ha portat a haver d'aprendre l'altra?
M'agrada absolutament tot, fins-hi tot, el moment de fer els motlles. No sé si serà perquè està tot relacionat amb els gegants però hi gaudeixo en cada pas. El que m'agrada més, però, és fer l'escultura i pintar-la: fer-la perquè en defineixes la cara i pintar-la perquè la realces, treus la vida, però amb fang també hi treus la vida per a que després la puguis potenciar amb pintura, no de tot se n'encarrega la pintura.

Defineix el teu estil.
A nivell d'escultura vaig començar amb els cànons clàssics, però he anat evolucionant, no puc parlar molt d'evolució perquè fa pocs anys que m'hi dedico, però parlo d'evolució de figura en figura. Perquè no m'agrada estancar-me. Els primers que vaig fer estan basats en cànons clàssics, com els de Borges, que tenen el rostre més arrodonit, o els que es feien a Olot amb perfils grecs i boques petites. Però ara el que procuro es que semblin més humans, que s'assemblin a persones reals, trobar personalitats, faccions, m'agrada buscar-ne la bellesa. I els cànons que m'agraden més són els estils de personatges dels actors dels 50 i 60, els cànons de bellesa actuals no m'agraden. Tot i això estic obert a fer altres estils, evidentment. 

T'agradaria canviar de registre, per exemple, més còmic?
El tema còmic o caricaturesc em costa més, però també ho faria, tal i com vaig fer amb el dimoni pels Diables del Grup Recerca: no és tant realista, és més còmic, i m'ho vaig passar igualment bé fent-lo. Però si és per preferència personal o quan faig gegants per a mi, m'agrada més la representació real. Tot i això, si hagués de treballar per un encàrrec ho faria igualment i m'ho prendria amb il·lusió, perquè treballaria del que m'agrada. 

T'agradaria fer una falla i veure que tota la feina que has fet durant tres mesos es crema en pocs minuts?
No, per a res del món, em costa d'entendre com poden estar orgullosos els constructors, suposo que és un xip amb el qual han pujat des de sempre, perquè sinó, no ho entenc.

Què sents quan veus que un gegant fet per tu va passejant per tota Catalunya amb la teva empremta?
Doncs és molt agraït, t'omple molt sobretot quan veus que la gent se'l mira, la gent no et reconeix a tu però reconeix la teva obra, això vol dir que has arribat a la gent.

Quan tardes en fer un gegant i quants n'has fet?
Uns dos mesos. Vaig començar amb el gegant de l'Institut Josep Vallverdú, surt només per les festes de primavera del propi col·legi, el vaig fer com a treball de recerca. Justament va ser el que vaig fer al taller de l'Empordà, el vaig començar a fer aquí però vaig acabar les mans allà, ja barrejava tècnica personal pròpia i tècnica apresa, llavors vaig reconvertir-lo per a que no es vegués massa la diferència entre un estil i un altre i quedés homogeni.

Quan vaig sortir del curs vaig fer la geganta, el que passa és que aquests dos no sé si compten ja que no estan acabats. Després hi ha la Gal·la, l'Astaroth, els dos gegantons de Poboleda, hi ha la geganta que vaig fer als 13 anys, i ara hi ha aquests dos a veure si els puc estrenar l'estiu que vé. Un total de 8.

Creus que hi ha demanda de nous gegants a nivell de Catalunya?
Jo crec que si, hi havia una temporada que semblava que s'anava a estancar, però cada cop hi ha colles que aspiren a tenir noves figures, distingides de les pròpies de la població a la qual pertanyen.

Creus que hi ha altres casos de joves que comencen a fer escultura festiva a les terres de ponent?
Jo tinc amics que van fent coses a nivell de Catalunya però a nivell de ponent no conec a ningú que estigui començant, és una afició que no és massa corrent. A nivell de ponent hi déu haver 6 o 7 escultors importants que s'hi dediquin.

Quins objectius o fites et fiques?
Jo el que vull, és cada cop reptes més grans, que alimentin la meva imaginació. Els gegants que faig, els faig com a mostra perquè la gent vegi que si he pogut fer això també puc fer el que ells es plantegin. Més que ser famós, preferiria que el meu treball fós un dels més apreciats. Busco reptes personals per superar-me a mi, per superar el nivell d'escultura que tinc, no sé si ho aconseguiré perquè és a base de molt temps i molta pràctica. Ara mateix, per exemple, estic fent una representació d'una parella de personatges històrics, però en el paper dels actors que van interpretar els personatges en una pel·lícula. Això és molt complicat, ja que cada figura s'ha d'assemblar a dos personatges, l'actor i el personatge històric. Per mi va ser una parella cinematogràfica molt important, és com un homenatge al cinema clàssic. La gent haurà de reconèixer els actors a partir del paper que van fer a la pel·lícula.

Alguna crítica a l'escultura del món geganter?
La major part dels reis i figures històriques són guapos, i dubto molt que tots els reis fossin tan guapos com surten representats, a mi m'agradaria més que els gegants fóssin més realistes, tot i que també he de dir que tinc una tendència a agafar i potenciar les parts bones.

El que defenso sempre és que no m'agrada la homogeneïtat: les mateixes mans, la mateixa postura... El més bonic és que tothom provi de fer-ne, és la diversitat la que fa la riquesa.

Creus que és una cosa vocacional o professional?
Per sort la meva vocació és una professió directa, que és la de fer gegants. No sé si és bo, perquè també estic tancat en banda, és limitat en aquest sentit. Però també és veritat que quan domini la tècnica corresponent també puc oferir altres coses.

Ets conscient del què significa que algú jove com tu vulgui dedicar-se a la imatgeria festiva?
Jo no vull ser competència, vull ser un relleu, vull treballar per poder-m'hi dedicar a la llarga. Si he començat de tant jove, és perquè els escultors actuals, també ho van fer així. Si no hi hagués relleus, l'ofici d'imatger festiu s'acabaria perdent.

Creus que hi ha algun component de territori en el que fas?
Això només ho podria fer al poble, a Barcelona és impossible: moure grans volums, la facilitat de poder trobar els materials i el tracte de proximitat amb les botigues, els preus també són molt més assequibles, trobar un lloc especialitzat és molt més complicat a Barcelona. També al poble disposes d'espais amplis on treballar i fer els diferents processos, has de tenir llocs disposats a ser embrutats, no són feines netes.

Una curiositat teva?
No m'agrada dibuixar, per mi és més fàcil fer una representació en relleu que en dibuix. De dibuixar no en sé, no em surt, el volum no l'entenc en el dibuix, tinc visió espaial, veig fàcilment com es solapen els plans que conformen els rostres, però sobre pla no entenc els volums. En fang m'és molt més fàcil, entenc el volum i la profunditat que hi ha en el relleu.

I ja per acabar, alguna recomanació per sortir de casa?
Us convido a sortir a les cercaviles amb la Colla Estimem els Gegants.

 

També et pot interessar