Jump to navigation
Les 3etes estan repartides per diferents punts del territori. Algunes viuen per aquí a les comarques de ponent, però d'altres són a Barcelona. Així que, a partir d'un grup de whatsapp, van fer llista dels plats que recordaven de la padrina, per anar recollint les receptes. Cadascú recordava una recepta preferida diferent, i es que de la cuina de la padrina tot és molt bo.
Les 3etes és un bloc de cuina ben diferent. Primer perquè no l'escriu el cuiner, sinó que les estades amb la padrina serveixen per proveir el bloc de receptes. Segon perquè no es tracta d'un receptari tradicional, ja que al bloc no sempre s'hi parla de quantitats. La Tresa diu: ‘Depèn dels que sigueu, en fiques més o menys’ o, a la pregunta de quanta estona ha d'estar bullint, els hi respon: 'Quan està cuit, ves nena, això ja es veu' i així es queda, és una altra manera de veure-ho. Al principi, la intenció del bloc no era fer-lo públic, però a partir d'aquest article, han vist que les receptes podien ser d'interès general i han decidit fer-lo públic. Això sí, el que si que té en comú aquest bloc de cuina amb la resta, és que a la Tresa li agradava molt cuinar.
Aquest bloc no és un receptari més, també ens deixa un retrat de la cuina típica d’una època, quan no es tracta només de combinacions d’aliments, sinó cuinar segons la disponibilitat que hi havia dels aliments. Llavors, es menjaven els aliments a la temporada en que tocava, hi havia un repertori menys variat i en fer les quantitats a ull... En aquells temps no hi havia microones, ni neveres, ni peix, perquè tot això era car i, per tant hi havia un menú de “muntanya”. De peix, sempre arribava era el mateix: el lluç i el seitó i es cuinava pocs cops al mes. També hi havia una altra cultura de cuinar, no es dedicaven tantes hores a la cuina com ens imaginem, ja que s’havia d’anar al tros, fer les tasques de la casa o cuidar i educar la nombrosa família, així que hi havia tècniques que reemplaçaven els microones, com per exemple estobar amb aigua. Les receptes no eren matemàtiques com ara, així s'evitaven haver de tenir el rebost ple per poder cuinar. No eren tant importants les proporcions i quantitats exactes, no es buscava tant el gust idèntic, repetitiu i homogeneïtzat sinó que es cuinava segons el que hi havia. Tot i això, amb el pas dels anys, les receptes han anat evolucionant . Però en aquell temps es tirava d’improvisació i d’autenticitat. També hi havia un altre valor, el de reutilitzar els aliments que hi havia, així com el de donar-los-hi diferents usos.
Aquest 2015 és el primer any que la Tresa ja no cuina, diu que el bloc li ha arribat 5 anys massa tard, potser si, però li ha arribat a temps per a que l'assistenta que l'ajuda i també li fa el dinar, pugui agafar alguna recepta del bloc per cuinar a la senyora Vila, al seu estil. Aquest any, a més, ha nascut una rebesnéta de la Treseta. Segurament quan aprengui a cuinar no disposarà dels seus consells i, de ben segur que li seria molt fàcil agafar una recepta qualsevol d’internet, però amb aquest recull disposarà d’unes receptes, herència de la cuina de la seva família, una manera molt especial de conèixer la seva rebesàvia Treseta i així ser recordada per una nova generació. La cinquena!
Aquest projecte també, permet que a través de la cuina i les receptes, s’estableixi un lligam d’intercanvi de coneixements entre els membres més joves que aprenen receptes i la padrina que aprèn i rep tota mena d’inputs informàtics i de la xarxa, que als seus 97 anys la sorprenen apassionadament. No és una forma d'aprenentatge unidireccional, sinó que hi ha un intercanvi de coneixements i experiències, que enriqueix a ambdues parts. Per exemple a la Treseta li sorpreneia molt quan penjaven una imatge o una recepta i algú responeia, que li agradava com havia quedat. Llavors la Treseta exclamava: "Com et pot dir la Thaïs, si és a Bacelona que li agrada la foto, i escriure-ho tant ràpid?", i es que clar unes responeien pel telèfon les altres per l'ordinador... La Treseta tampoc no enteneia d'on havia sortit la fotografia, que il·lustrava la recepta, però llavors les netes li explicaven que havien buscat per internet una foto similar a allò que cuinava la Treseta i la usaven pel bloc. Tot i això, afirmen que el següent pas és cuinar tots els plats i penjar-hi les imatges pròpies, "Poc a poc però ben fet" diu una de les nétes que assegura: "Jo sempre utilitzo aquest bloc, enlloc de mirar-ne qualsevol altre, directament aquest".
Fer família, establir lligams, intercanviar coneixements, un projecte que pot ser un clar exemple per a altres famílies, per dinamitzar les relacions familiars amb projectes que facin sentir útils a uns i altres i dels quals aprenguin moltes coses i es coneguin altres facetes d'una persona. En aquest sentit, hi caben moltes altres disciplines i formats. Potser no tothom pot presumir de saber cuinar, però algú pot explicar les seves vivències en èpoques de no abundància, ensenyar a teixir, a fer hort, a conèixer les propietats d'algunes plantes... en conclusió tenim uns familiars que tenen moltes experiències per explicar-nos, algunes d'elles segur que ens poden aportar solucions inesperades a la vida del dia a dia. De ben segur moltes d'aquestes històries apassionants ens captivaran i ens donaran un nou enfocament d'aquella persona, que al mateix temps es sentirà autorealitzada.
Si us ha interessat aquesta història i us heu quedat amb la curiositat de visitar el bloc aquí hi teniu l'adreça.
Si voleu conèixer una mica més la protagonista cliqueu aquí.
