Cristina Mongay
,
05/12/2017
Activa't

Boira Violeta: "Es fa un gran negoci a costa de la salut de la dona"

Boira Violeta és un jove grup feminista nascut el 2015 en l'entorn universitari lleidatà
Boira violeta

Foto: 

Cedida
Una de les accions passades de Boira Violeta
El feminisme és avui una necessitat ben viva. Davant de la situació que ens envolta, sortosament segueix movent i removent consciències a la recerca de la igualtat d'oportunitats i drets dels sexes. Consciències fermes i amb moltes taules al seu darrere, i també consciències d'una joventut femenina que s'alça per prendre el relleu de la lluita violeta. Parlem amb la Laura Solves, una de les integrants del jove grup feminista ponentí Boira Violeta.

- Per què Boira Violeta?
- Hi va haver diversos noms sobre la taula, però aquest ens va encantar a totes. La boira és quelcom típic de Lleida i, d’alguna manera, com la boira, volem portar el feminisme a tot arreu, de manera subtil. Això sí, nosaltres entenem el feminisme des de l’anticapitalisme.

- En quina situació es troba ara Boira Violeta?
- Ara mateix està en un impàs, ja que feia uns mesos en que vam fer moltes activitats, i ara ens estem reorganitzant. El nostre col·lectiu va nàixer l'octubre del 2015 i ja des de llavors va voler sumar forces amb altres col·lectius. Per exemple, la gent de l’assemblea llibertària, Marea lila, Arran, etc.

- Majoritàriament, Boira Violeta el formen noies estudiants, de l’àmbit universitari.
- Vam nàixer com un col·lectiu de joves i, casualment, en gran part ens vam conèixer a la Universitat de Lleida. Va ser totalment casual, perquè altres companyes no ho eren en aquell moment. Moltes ens vam conèixer a protestes contra el masclisme, tant organitzades per nosaltres com per altres col·lectius, com és el cas de la protesta contra el rapero Arce a la Boite o el youtuber David Suárez a la Universitat

- Quin tipus d’accions heu fet i organitzat?
- Les nostres primeres accions van sorgir arran el 25 de novembre. Vam realitzar com una mena de recorregut amb fulls de paper, que vam col·locar al llarg del carrer Major de Lleida. En cada full, hi havia una frase micromasclista que, malauradament, es diuen amb massa facilitat. Voliem visibilitzar altres tipus d’assassinats masclistes que no surten a les estadístiques, com cap a a les prostitutes, dones trans, suïcidis per transtorns alimentaris, etc.

- També heu fet taller de diverses característiques.
- Sí, n’hem fet d’autodefensa i d’autogestió de la salut. Per exemple, unes jornades on es van fer compreses de tela i unes jornades on es va parlar de com regular desajustos del cos de manera natural (com la candidiasi o les infeccions d’orina). Es fa un gran negoci a costa de la salut de la dona i, a banda del negoci, molts d’aquests productes –compreses, tampons– no són ni ecològics ni són bons per la nostra salut –els estrògens de les pastilles anticonceptives causen efectes súper nocius pel cos–. La nostra alternativa és la natura, per això preferim prendre una infusió de sàlvia o de cua de cavall davant dels dolors menstruals, o de bruguerola o romaní per la infecció d’orina, en lloc d’una píndola química.

- Us heu alçat per reivindicar altres efemèrides?
- I tant! Per l’1 de maig i pel 17 de maig, el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifobia. En el marc d’aquest darrer, vam organitzar, davant de la Catedral Nova de Lleida, una besada popular i una “anti” missa. També hem fet accions davant de successos concrets, com el suïcidi d’Alan a Barcelona, el passat 2015.

- Què és la violència de gènere?
- És un tema molt complex, que de vegades es confon únicament amb la violència de parella, però què és molt més gran. Té diversos graus, i aquí cal parlar de temes com el consentiment, el micromasclisme, etc. Per desgràcia, contribuïm molt més al masclisme del que ens pensem.

- En alguns moments se’ns ha volgut vendre la moto dient-nos que el masclisme estava superat, i que dones i homes vivim en la igualtat, en la nostra societat. Però no ha de ser així sí noies joves com vosaltres us alceu davant d’aquests atacs. És molt perillós, però és real, el fet que la violència de gènere està en auge entre els més joves.
- En alguns aspectes, el camí a la igualtat de gèneres semblava possible, però acaba sent una broma. Jo recordo que a primer d’ESO coneixia un cas de maltractament dins de la parella, i a l’acabar l’institut, els casos es van multiplicar i havia diversos maltractadors i víctimes a la pròpia classe.

- El masclisme és només cosa d’homes?
- Ni parlar-ne! Moltes dones hi contribueixen i per això cal, tant si som joves com si no, apoderar-nos de nosaltres i ser conscients que podem arribar on ens proposem.

- I els vostres companys nois, de la Facultat o dels cercles d’amics, com veuen el naixement i l’organització d’un grup feminista jove a Lleida?
- N’hem parlat sovint. I és complex, ja que tot i respectar-ho, no sempre han sabut veure amb bons ulls que és un col·lectiu no mixt, declaradament. No és el mateix dir que crees un col·lectiu de dones que un col·lectiu no mixt. Allí es crea un conflicte, perquè alguns es mostren reticents! I després crearies un col·lectiu obert en clau feminista i només venen dones (riures)! Però d’altres nois ens han donat força suport. Per sort, n’hi ha de conscienciats. Sense anar més lluny, fa poc un grup d’homes de Lleida va crear un col·lectiu per revisar els privilegis masculins.

- Des de l’aula universitària, creus que es treballa la igualtat?
- Hi ha diferents visions. Tenim una companya a Boira violeta que estudiava Psicologia  i què ens va explicar que van tenir una classe on els explicaven els rols de gènere amb patologies, d’una manera súper essencialista. La dona era la neuròtica, la histèrica, etc. A Comunicació, on estudio jo, sí que hi ha més sensibilitat al respecte: s’han fet xerrades i debats sobre el paper de les dones als mitjans de comunicació o el tractament de la violència masclista.

- En gran part, la tradició ajuda a mantenir certs rols de gènere, i això es veu amb tradicions com Sant Valentí.
- Les tradicions no són explícitament dolentes, però s’han de revisar i haurien de tindre una lectura contínua. També hauríem d’analitzar el sentit real que té l’amor romàntic que ens venen aquell dia, que la finalitat que ha tingut, històricament parlant, és mantenir l’estructura monogàmica de família com a institució econòmica. Per això és important portar el feminisme a altres espais de debat, no només parlar-ne des de l’abstracció. El feminisme ha de tindre una anàlisi econòmica, política, social, etc.

- Com podem tenyir més de violeta la societat?
- El treball més difícil de fer és canviar-nos a nosaltres mateixes, i això implica les nostres relacions. Les dones hauríem de deixar de banda tota la competitivitat que ens han inculcat, i en general hauríem de deixar de jutjar a la gent pel físic, deixar d’atribuir una manera de fer a un rol determinat, etc. Cal canviar les nostres relacions interpersonals i sexoafectives, i el nostre paper a l’espai públic i privat: a la feina, al carrer, etc. Cal qüestionar-ho tot en cada àmbit.

- Ens pots fer un petit avenç de properes accions?
- Doncs tenim pensat fer unes jornades sobre relacions al mes e febrer del 2018, de cara a Sant Valentí. Però encara hi ha molta feina a fer i és aviat per donar detalls.

- Envia un missatge als lectors i lectores de Surtdecasa Ponent.
- Cal repensar-se el que som i el que ens envolta. I si veiem quelcom no ens agrada, ens hem d’alçar i organitzar per canviar-ho.

Més informació: 

També et pot interessar