Foto: 

Cedida

Carles Porta: "Lleida és un potent plató, té uns components de ruralitat però alhora de bellesa i d'una virginitat molt potents'

Parlem amb el director de Segon Origen per descobrir-ne tots els secrets , el vilasanenc Carles Porta
Cristina Berengué
,
13/10/2015
Arts
Més conegut com a periodista i com a escriptor Carles Porta i Gaset ha treballat a TV3 com a enviat especial en els conflictes de Bòsnia, Kosovo o Ruanda i també al programa 30 minuts de la mateixa cadena. Nascut a Vila-sana, al Pla d’Urgell, va aconseguir al 2005 un gran èxit de vendes amb el llibre “Tor, tretze cases i tres morts”. Com a productor ha estat responsable de diferents programes amb el seu segell, Antàrtida Produccions.
A una pel·lícula li has de donar una identitat. I per què no Lleida? Pedrolo va escriure la història aquí a Tàrrega, a l’Aranyó, jo sóc Vila-sana, a Bigas també li agaradava i dius perquè no? que el món conegui Lleida

S'acaba d'estrenar als cinemes Segon Origen, la superproducció en la qual ha estat treballant en els últims 8 anys i on s’ha estrenat com a director després de la mort de Bigas Luna.

En el seu tour de presentacions aterrava a Tàrrega, als Cinemes Majèstic on va explicar alguns dels detalls del procés de producció i rodatge d’aquest film.
Amb un carisma natural i un tarannà molt de casa nostra Porta agraeix als espectadors l’assistència:
Sou la primera sessió de públic que ve pagant en la que jo participo i us estic tremendament agraït.

  • imatge de control 1per1

Tàrrega és la terra de l’escriptor Manuel de Pedrolo, autor de “Mecanoscrit del Segon Origen” la novel·la del 1974 de la qual parteix la història.
Al desembre del 2007 vam comprar els drets de Mecanoscrit per fer-ne una pel·lícula i de seguida em vaig adonar que havíem fet una cosa bastant bèstia perquè l’endemà tots els mitjans de Barcelona ho van reproduir. M’atrevia a fer-ho i l’Adelais de Pedrolo es va portar molt bé i ens va vendre els drets del llibre. Per dirigir-la de seguida vam pensar amb Bigas Luna, perquè ell l’havia volgut fer 25 anys abans i ho va acceptar.

Porta explica la dificultat de fer cinema quan no n’has fet mai abans.
Trobar finançament és molt complicat. Però a passió, a intensitat i a perseverança no em guanya ningú i vam començar a caminar. Amb el nom de Bigas Luna es van obrir algunes portes.

El primer preacord es va signar amb una productora anglesa, va ser la primera persona que va creure amb el projecte i que després va esdevenir la coproductora.
Amb aquell primer acord vam començar a convèncer més gent i a passar tràmits. Això vol dir sumar finançament. TV3 s’hi va afegir, no era fàcil, però comptàvem amb l’ajuda del Jordi Serra, una persona important en el món de l’audiovisual i a TV3 que va creure en el projecte.

El pressupost era elevat tal com s’havia plantejat inicialment el film.
Nosaltres ens havíem atrevit a fer un pressupost de 10 milions d’euros perquè volíem fer la pel·lícula en 3D. Però a poc a poc vam veure que ens costaria molt arribar-hi i el 3D queia i no tenia tanta força com havia tingut al principi.

  • imatge de control 1per1

En el procés explica Porta que el va sorprendre la lentitud del món del cinema i assegura que fer una gestió significava setmanes o mesos.
Una de les coses que em fotia malalt és que parlaves amb algú i et deia que quedéssim al proper festival. Sembla com si només es poguessin tancar acords de festival en festival i això ho feia etern.

En la part creativa ell i el seu equip també avançaven més ràpid.
Vinc del món del periodisme i per tant escric ràpid. El guió que vam treballar amb un equip el vam tenir enllestit en dos mesos. Després el vam passar a Bigas Luna que era un home fantàstic i va trigar un any i mig per revisar-lo. Jo pensava que no acabaríem mai. Treballar amb el Bigas Luna era molt interessant perquè era un savi però a mi com a productor també em desesperava molt, però també aprens que s’ha de viure així.

Un cop van tenir el finançament a punt, el treball es va intensificar. En el moment en què van fer la primera lectura del guió amb els caps d’equip un cop estava tancat, al gener de 2013, explica que el Bigas ja estava malalt.
Va anar a fer tractament al Clínic però no m’imaginava que ja no en sortiria. Va anar a casa, em va trucar i em va dir: Carles, tu tira no et deixis parar per a res. Al cap de pocs dies va morir. Això era una putada per a nosaltres. Primer perquè perds un bon amic i després perquè tens un munt d’acords signats amb un director.

En aquest moment es plantejava un entrebanc important.
Com ho farem? No podia explicar la pel·lícula a un altre director perquè jo la coneixia més bé que ningú. I aquí el Jordi Serra de TV3, va tenir un paper fonamental també perquè va creure en mi. I em va dir mira, tossut ho ets, doncs tira! I així va ser. A partir d’allí vaig decidir que la pel·lícula havia de ser meva. Per tant la pel·lícula que veureu avui és meva i si hi ha alguna cosa a criticar, me l’heu de criticar a mi.

Segon Origen és una pel·lícula plena d’emoció, hi ha elements que són fruit del llibre però altres han variat una mica.
Si a la novel·la la causa del cataclisme era d’origen extraterrestre, aquí la causa és un emprenyament del planeta i el valor de l’ecologia hi és molt present. Hi ha la història de l’Alba i el Dídac, una història de superació. L’amor entre adolescents i la idea del complex d’Èdip també s’hi reconeix. L’aparició d’un home anònim, que interpreta Sergi López, representa simbòlicament el món adult qui en aquest cas ha destruït el planeta i de qui mai pot venir la solució al problema.

La part dels efectes visuals es va treballar a Londres amb un equip que havia fet els efectes de Harry Potter 3. Una de les anècdotes que explica Porta és que anaven negociant en percentatges el grau de destrucció de les escenes, ja que el primer cop que li van ensenyar el treball previ no quedava res en peu, assegura.
Els efectes visuals valen una fortuna. El que veureu penseu que és un 40 o un 50% menys de la destrucció del que havien proposat inicialment”.
Per a mi ha estat un viatge molt maco. Espero que la gaudiu i que si us agrada ho expliqueu per a que vingui més gent. Si no és així d’aquí a quatre dies ja no hi serem.

Acabada la presentació encara tenim una estona més conversar amb el Carles. Com està sent la resposta del públic?
De moment la resposta és magnífica. La gent aplaudeix quan acaba la pel·lícula. Estic molt il·lusionat amb això, el que passa és que ara ve la prova més difícil que és a veure què diu el públic en general, un públic més heterogeni que no té perquè conèixer-te, i el públic és autènticament sobirà.

Com vas viure el repte d’agafar les regnes de la pel·lícula després de la mort del Bigas?
Després de bastants anys de treballar conjuntament amb el Bigas, la leucèmia se’l va emportar i jo em vaig haver de plantejar la direcció de la pel·lícula. Havia treballat molt a prop d’ell. Creia que ho podia fer i envoltat d’un equip fantàstic sempre pots fer les coses millor. Dirigir és decidir, jo tenia molt clara la història i no em costa prendre decisions perquè és el que he fet tota la vida. I per tant vaig decidir que jo dirigia la pel·lícula. A partir d’aquí es tracta de treballar, deixar-te assessorar bé i amb la bona inversió que hi ha i un equip fantàstic al teu voltant doncs aquí està la pel·lícula i a veure què diu la gent és el més important.

La pel·lícula ha estat rodada íntegrament entre Lleida i Tarragona, la terra del Bigas. Hi apareixen escenes de Barcelona però en realitat són una il·lusió visual. Que Lleida fos l’escenari era una condició?
A una pel·lícula li has de donar una identitat, hi ha d’haver un punt de partida. I per què no Lleida? Pedrolo va escriure la història aquí a Tàrrega, a l’Aranyó, jo sóc de Lleida, Vila-sana, el Pla d’Urgell i aquests paisatges. Al Bigas també li agradava i dius per què no? Doncs ho centrem a Lleida i que el món conegui Lleida. Només faltaria, per què ens hem d’avergonyir de les coses de casa? Sempre es diu això que lo local és global i més orgullosos nosaltres de lo local ningú.

De tots els paisatges que heu rodat en territori lleidatà quin és el teu preferit?
Osti m’has fotut! Les imatges de Camarasa són molt potents. Hi ha uns quants paisatges de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i d’Utxesa amb boira que també estan molt bé. Però després evidentment el plano final de la pel·lícula que és a Aitona és preciós però la gent l’ha de veure!

Va ser difícil adaptar el llibre? De totes maneres sempre has dit que vau ser molt lliures.
Bigas Luna sempre deia que el llibre pot ser un punt de partida però no una soga que et lligui. Després, adaptar un llibre tal qual és impossible no ho pots fer i després fins i tot quan fas l’adaptació cadascú té el seu Mecanoscrit al cap. Jo he sigut lliure i he fet la meva adaptació del Mecanoscrit, més aviat he fet una pel·lícula que parteix de la història del Mecanoscrit, jo crec que el públic veurà les essències del llibre a la pel·lícula però a partir d’aquí la gent ha de tenir molt clar que està veient una pel·lícula de cine.

Des d’ara i per sempre reivindiques Lleida com a plató de cine?
Lleida és un magnífic plató a part del plató que hi ha al Magical que dóna unes facilitats interessants, Lleida té uns components de ruralitat però alhora de bellesa i d’una virginitat molt potents. La resta de paisatges estan molt contaminats per la presència de l’home. A més el concepte de la pagesia i la ruralitat és molt interessant. Els americans n’han fet moltíssimes de pel·lícules aprofitant aquests conceptes i a nosaltres sembla que ens faci vergonya. A Barcelona no entenen que Lleida només està a una horeta d’AVE però ja ho aniran entenent.

A

També et pot interessar