Cristina Mongay
,
06/03/2017
Arts

Edith Schaar: "La natura és la font de la vida. Cal cuidar-la com mereix!"

Shaar és una creadora incansable i polifacètica, que sobretot destaca com a mestra tapissera
entrevista, natura, art, teixit, La Floresta, Edith Schaar, tapís, tapisseria, gener, 2017, Surtdecasa Ponent

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Shaar durant la nostra entrevista
La llum i els colors dels paisatges de les Garrigues van ser l'impuls definitiu perquè l'artista alemanya Edith Shaar (1926) decidís assentar el seu taller i la seva casa a la Floresta. Això passava l'any 1996, a partir d'una visita que feu al seu amic Diether Rudloff, el pensador i historiador de l'art que havia restaurat el castell en ruïnes d'aquesta vila i hi vivia per motius de salut. Shaar és una creadora incansable i polifacètica formada en l’expressionisme, l’abstracció i el cubisme. Però, per damunt de tot, és un exemple d'il·lusió i de creativitat, i un reflex de què tenir un esperit jove no depèn exclusivament dels anys que es compleixin. Surtdecasa Ponent hem parlat amb ella!

- Tot i que la seva creativitat traspassa etiquetes, parlar d'Edith Shaar gairebé és sinònim de parlar de l'art de la tapisseria. Què sent que teixeix un tapís?
Sento moltíssima pau! Teixir em tranquil·litza i m’evadeix d’on sóc. Quan començo a teixir, vull veure fins on poden créixer els fils, com evolucionen, com es mouen i creen formes, com s’enllacen entre ells i com es relacionen amb els objectes trobats que incorporo a les meves creacions. Quan teixeixo no m’interessa copiar cap obra artística en concret, sinó que em deixo endur.

- Va formar-se artísticament a l'escola d'Stuttgard, a la vora d'artistes com l’informalista Willi Baumeister i Friedrich Karl Gotsch. Com va aprendre a teixir?
Quan era molt joveneta vaig aprendre aquesta tècnica, ja que era una de les que més s’adreçaven a les dones a l’entorn de la Bauhaus. Era una afortunada, perquè vaig poder-me formar artísticament, quelcom difícil en aquella època, quan tantíssimes dones havien de quedar-se a casa. La tècnica del tapís la vaig aprendre a la vora de l’Elisabeth Kadow, però amb el pas del temps també vaig voler experimentar amb altres tècniques d’arreu del món (Marroc, Brasil, Hawai), que he incorporat a la meva manera de fer. En els tapissos vaig trobar la forma d’expressió complementària a la pintura que em permetia reflectir el moviment, les formes i els colors. 

- Tinc entès que vostè mateixa és qui tenyeix la llana que empra per fer cada peça, i ho fa amb productes naturals.
Així és! Hi ha molt més color a la natura del que sembla, tot és qüestió de saber-lo trobar i tractar-lo amb cura i respecte. Per exemple, amb l’escorça de les anous s’extreu tons marrons, amb arrels d’ametllers, tons vermells; i amb fulles d’olivera i líquens, tonalitats groguenques molt potents.

- Hi manté una relació mística però, exactament, què és per vostè la natura?
La natura és la font de la vida i dels colors. Cal cuidar-la com mereix! Avui en dia, en general, no fem bé aquesta tasca. Només pensem en tallar arbres i omplir-ho tot de ciment. Ha de quedar tot molt net, molt higiènic! No pot ser que ens molestin les fulles dels arbres al terra! Aquestes també tenen la seva funció, i no deixem que la facin. Aquest és un tema que em preocupa. Cal que petits i grans ens vinculem més a la natura, al Planeta! Cal que els nens i nenes juguin amb la terra, que experimentin amb les mans i, si s’embruten, ja s’espolsaran. Jugant només amb plàstic i consoles no exerceixen la seva imaginació.

- Què és per vostè la seva casa, el seu taller, l’Illa Verda?
És el meu refugi, un petit paradís on sovint m’acompanyen els ocells i les papallones. Aquí creo, teixeixo, tenyeixo els fils, creo la meva pròpia roba, pinto amb olis o aquarel·les, cuido el meu jardí, ensenyo als meus alumnes, etc. Quan vaig arribar fa vint anys, vaig plantar-hi tants arbres com vaig poder, ja que era un desert. Calia tractar la terra, tornar-li a incorporar microorganismes que la fessin fèrtil, que permetessin la vida.

- Com és un dia normal en la vida d'Edith Shaar?
M’aixeco a les 6 del matí i ara, a l'hivern, encenc el foc de l’estufa i preparo l’esmorzar. Al matí endreço una mica, teixeixo una mica als telers petits i faig la primera de les tres sessions de gimnàstica del dia. A les 13h dino, seguidament vaig una hora de migdiada i torno a exercitar-me amb la gimnàstica. A la tarda continuo treballant i, sovint, preparo galetes noruegues a base de mantega, sucre, suc de cactus, estèvia i xocolata negra. Al vespre sopo poc, mai menjo carn, i me’n vaig a dormir.

- Vostè és pura font d'inspiració! No només artística, sinó també en l'àmbit humà. En tot cas, tornant al tema artístic, sota el seu mestratge ha nascut un petit nucli d'artistes, el Laberint Blau. Què me'n podria dir d'ell?
El Laberint Blau té el seu origen en un grup d’amics que es reunien al Castell de la Floresta abans de la seva restauració. Tots ells, molt sensibles al món del patrimoni, l’art i la cultura. De tant en tant, es reuneixen per pintar, i jo els he donat alguns cop de mà que l’altre a l’hora d’aprendre les tècniques. Entre d’altres iniciatives, tenen la voluntat de crear una Fundació al meu voltant per tal de preservar les meves idees i peces artístiques. També tenim la intenció de convertir casa meva en un museu.

- Com veu vostè el panorama artístic i cultural actual?
Falta molta sensibilitat davant de l’art i la cultura, avui en dia. A excepció d’algunes expressions concretes, com la sardana o els castellers, la resta de manifestacions artístiques autòctones catalanes no s’entenen ni recolzen. A la gent li interessa més la música alta i el menjar d’influència americana! Hauria de produir-se un canvi en la societat.

- Quins consells ens podria donar per millorar-lo?
Hauríem de parar una mica el ritme frenètic que condueix la majoria de les nostres vides. Caldria educar als infants amb uns altres valors. Cal educar la imaginació, i no prioritzar tantíssim la vessant intel·lectual en tant tendra edat. Tractem als nens com adults i aquests tenen moltes sensibilitats per desenvolupar. Caldria pintar més, experimentar, aprendre música, despertar allò sensible que tots tenim. Els adults haurien d’aprendre a relaxar-nos, a viure més pausadament, ja que les presses ens fan inconscients del que vivim. Cal tocar més terra, més cera i menys plàstics. Avui vivim massa de nit i no descansem prou. Cal cuidar més l’entorn on vivim, les plantes i els animals amb qui compartim el medi, recuperar les bicicletes, el paper,... i serem més feliços.

 

 

 

 

 

 

 

També et pot interessar