Cristina Mongay
,
01/06/2017
Arts

José Mellinas: "Una obra audiovisual ha de provocar alguna reacció al públic, tant si agrada com si no"

Parlem amb l'actor i director lleidatà José Mellinas, recentment guardonat al FANT Bilbao
Mellinas Capçalera

Foto: 

Cedida
José Mellinas durant el rodatge de 'Fish face'
Entusiasta, camaleònic, apassionat, enèrgic, positiu,... així és l’actor José Mellinas. El lleidatà, però, va debutar fa un parell d’anys com a director amb el curtmetratge ‘Mermelada’. Ara presenta el seu nou projecte, ‘Fish face’, un sals tràiler que recentment s’ha premiat al Festival de Cinema Fantàstic (FANT) de Bilbao. Parlem amb ell!
"Cal viure també el cinema en la seva màgia original, a les grans sales"

- Parlar de José Mellinas és parlar d’arts escèniques, parlar de teatre. Quan vas introduir-te al món de la interpretació?
Doncs jo em vaig aficionar al teatre de ben petit. La meva relació amb el teatre va començar al col·legi, com a extraescolar, quan em donen el paper de Déu número 6 a una adaptació de Medea. Llavors vaig descobrir que m’agradava treballar amb els amics, perquè és una eina que t’uneix i potencia el treballs en equip. Al institut i l’Aula de Teatre això va continuar i faig del teatre quelcom quotidià per a mi. Suposo que era la necessitat d’explicar històries el que em cridava, ja que des de petit a casa m’agradava, era bon narrador i volia explotar davant del públic.

- Què t’ha donat el teatre?
Jo de petit era molt tímid, outsider, i gràcies al teatre he canviat i he après a ser més complert, comunicatiu i feliç. Introduir-se en el món del teatre és una experiència molt bonica. Jugant t’adones que pots comunicar coses molt boniques al públic, i així et vas descobrint.

- També formes part de la companyia Improsia Teatre. Què et dóna la improvisació?
La improvisació sempre l’havia volgut treballar. De fet, durant una etapa vaig exercir de professor d’improvisació sense conèixer ben bé la tècnica. I de cop i volta un dia em vaig topar amb l’Albert Anguera, mestre de mestres, i em proposa entrar al grup d’improvisació teatral Improsia. I des de fa dos anys, cada dijous creem històries noves, personatges nous, i ens trenquem la closca per a que la gent s’ho passi bé. La improvisació, al cap i a la fi, també forma part de la vida i està en tots nosaltres, i senzillament cal trobar la clau per desbloquejar-nos.

- Improvisant no depèn tot de tu, com passa a la vida!
Exacte! Tens una idea preconcebuda d’una història però la seva evolució depèn del que diguin i facin la resta. I ningú et garanteix que surti bé el resultat. És quelcom fantàstic. Improvisar és un pas imprescindible per tot actor i actriu!

- Ets una persona molt polivalent! Actor, guionista, model, escriptor i, des del 2015, director. Com t’atreveixes a donar aquest pas?
Tenia ganes de dirigir. Em veia capaç de dirigir quelcom, de transmetre quelcom a altres actors, de crear una història i partir d’una ficció que d’alguna manera estava consolidada a la ment de molts per crear un resultat molt boig. I ja veus que, a l’agradar-me, he repetit!

- Els teus dos treball parteixen d’històries anteriors: ‘Mermelada’ de la famosa llegenda urbana de Ricky Martin, i ‘Fish face’ del fenomen viral de Youtube ‘Cara Anchoa’.
‘Mermelada’ és una història que funciona aquí, i n’he estat sempre conscient del límit cultural que això tenia. Però ens ho vam passar genial fent-lo! Va ser un experiment boig: agafar un Iphone i començar a contar quelcom. I al cap i a la fi dirigir també va enllaçat a la interpretació, ja que tu mateix ets director de tu mateix i de la resta d’actors i actrius implicats.

- Com va ser el rodatge de ‘Fish face’?
Amb aquest fals tràiler hem millorat tècnicament. És un treball més complert a nivell narratiu i d’edició. Anem aprenent poc a poc, i millorant.

- Vas rodar aquest segon projecte, també, als carrers del centre de Lleida.
Ens hem tornat a centrar en Lleida perquè té escenaris molt bonics en càmera. I no tothom els aprofita! Nosaltres en un dia vam fer el rodatge, de 9 del matí 5 de la nit, i ens vam centrar en l’eix comercial. I la intenció és que el proper projecte també es gravi a Lleida, si tot va bé i trobem bones localitzacions. Crec que tenim un ciutat preciosa que hem d’utilitzar d’alguna manera.

- El protagonista del projecte, l’Arnau Boces, és actor i mag. I també vas comptar amb l’Albert Anguera, la Núria Castells i l’Anna Maria Camps. Repeties amb ells?
Sense dubte! A tot l’equip els estimo molt i els dec molt. La meitat tornen de ‘Mermelada’, tenim feeling i entenen molt bé el que els demano. Ells també proposen molt, i això m’encanta. 

- Com se sent un guanyant un dels guardons del reconegut festival FANT de Bilbao?
Encara ho estic assimilant! Va sortir de cop i volta, sense previ avís. Jo no m’ho esperava perquè tenia entès que els premis els donaven el dia de clausura del festival i me’l van donar el dia abans, just després de la projecció. I de sobte em vaig trobar a Bilbao rebent l’estatueta de la mà de l’actriu Barbara Crampton, una llegenda del cinema dels vuitanta. Tot va ser molt surrealista!

- O sigui que tampoc t’havies preparat cap discurs, al rebre-ho?
Doncs no! En aquell moment la clau de la improvisació va girar al pany i has de treure quelcom! De cop veus un munt de gent que ha aplaudit el tràiler, que crida de l’emoció, que sembla que els agrada. I dius ‘uau’, però si això va començar un dia dient: “Ei, nois! Tinc una idea, molt boja, qui s’apunta?”.

- Quins nous projectes tens en ment?
Doncs ja n’estic gestant un totalment diferent. Una història original, i d’entrada sense cap reinterpretació. L’escric juntament amb l’autora Rosario Curiel, i aprofundirem en el feminisme, un tema encara molt necessari de discussió. Serà protagonitzat per dues germanes que recentment s’han quedat orfes de mare.

- T’atreviries amb un llargmetratge?
Em ve molt lluny encara (riures). Però jo escolto la vida, i potser sortirà més endavant. Jo sóc molt d’autodidacta i quan més veus, més llegeixes, més fas, el cos té més possibilitats d’improvisar i crear. Qui sap!

- Va saber seguir els teu instints!
Cal escoltar a la vida, i el que et proposa, el que et pot aportar i el que pots treure tu d’ella. Al cap i a la fi és el teu llegat! Una obra audiovisual ha de provocar alguna reacció al públic, tant si agrada com si no. Ha de moure, ja que estem massa sobrecarregats d’informació.

- On podem veure ‘Fishface’
De moment ‘Fishface’ està a Youtube, disponible a tot el món, la qual cosa és fantàstic. Hi ha moltes joies independents que lamentablement no tenen tanta exposició com les comercials, però cal deixar-se sorprendre. Descobrir noves històries a Youtube, Netflix o a les sales independents. Ara el món audiovisual és molt canviant, i podem veure pel·lícules fins i tot al mòbil! Però cal viure també el cinema en la seva màgia original, a les grans sales amb bona acústica, bon aïllament i com una experiència en grup. Crec que han de saber coexistir bé els dos formats de visionat.

- Llança un missatge als nostres lectors i lectores!
Els diria “Deixeu al món ser!”, i que el que tingui que sortir, sortirà. I que cadascú tiri endavant les seves pròpies propostes i projectes. Cal deixar al món ser ell mateix perquè es propiciïn noves històries i que ens puguem alimentar d’elles, inspirar-nos i ser millors persones. Ja que, al cap i a la fi, un aprèn de la cultura en tots els sentits.

Més informació: 

També et pot interessar