Cristina Mongay
,
22/12/2016
Arts

Sebastià Caus: 'Mirar és gratis, i caldria fer-ho com un exercici per entendre el món'

Hem entrevistat al fotògraf cerverí Sebastià Caus
entrevista, art, fotografia, Cervera, Segarra, Sebastià Caus, desembre, projecte fotogràfic, ametllers

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Caus durant l'entrevista de Surtdecasa Ponent
L’observació de la natura i la seva imitació han estat una constant al llarg de la història de l’art. La terra suggereix, connecta amb el passat, ens fa conscients del present i de la nostra caducitat i fragilitat. La natura és una font inesgotable d’inspiració, i retornar a ella mai deixa al bon observador indiferent. Des de fa uns mesos, el fotògraf cerverí Sebastià Caus ha pres l’ametller, un element tan característic dels camps de la Segarra, com a motiu de reflexió i observació. La seva mirada és atenta, noble, i el seu objectiu és capaç d’advertir i copsar en una fotografia la delicadesa de les rames i les flors d’aquest arbre. Parlem amb ell!

· L’entorn i la vida segarrenca han estat, al llarg de la teva carrera, una constant. Sense anar més lluny, fa uns anys van ser-ho les escenes de La Passió amb la col·lecció ‘Il·luminatis’. I ara ho és l’ametller, un dels seus elements paisatgistes més característics d’aquesta comarca. Com ens expliques aquesta tornada a la natura?
Vaig començar a treballar amb l’ametller fa uns set anys, en el marc del projecte ‘Solsona’. D’aquest en vaig fer un llibre i una exposició, que va tenir una projecció molt local. Es tractava de fotografies d’ametllers amb els cels negres. I la idea principal era experimentar amb les formes dels ametllers des de dins.

· Com va néixer el projecte ‘Ametller’?
A partir, precisament, del projecte ‘Solsona’, vaig engegar el projecte, fent sessions cada dia a un mateix camp d’ametllers. Una al matí i una a la tarda. La realització del projecte va durar dos mesos! I amb ell, vaig poder comprovar el pas del temps i una certa lluita natural des d’una mirada àmplia. Des d’una flor als arbres i l’amplitud dels camps.

· Una part de la teva activitat fotogràfica se centra en la creació de col·leccions d’art i decoració. Què busques al fotografiar els ametllers? Quin objectiu tens?
L’objectiu més potent que tinc és influir, fer un toc d’atenció a la gent davant de la fragilitat d’aquest arbre. Al igual que donar un toc d’atenció a propòsit de la Segarra, a la qual malauradament hi ha gent que no li dóna el valor que té. La nostra comarca es podria equiparar, per la seva textura i llum, a llocs llunyans reconegudíssims com ara la Toscana. Però no rep el valor que té. En aquest aspecte també cal remarcar el greuge que suposa la sequera per l’ametller, que el mata, tot i que l’arbre s’obstini en florir i produir fruits. Molts propietaris de la Segarra no sempre se’n fan càrrec dels camps d’ametllers, i això, unit a la destrucció dels marges, provoca que molts es morin.

· Les teves fotografies capturen els detalls més delicats d’aquests arbres, i ho fan sobre un fons totalment homogeni, quelcom els retorna el protagonisme que mereixen. Però, per què de vegades les impressions són en blanc i negre i altres en color?
El projecte va començar amb fotografies en blanc i negre, però va arribar un moment en què em vaig adonar que totes les flors morien. I, de cop i volta, en un sector concret de la finca que fotografiava, uns pocs arbres van florir. Eren tardans! I les seves flors eren molt diferents a les dels ametllers primerencs. Les noves eren més rosades, més planes, i per això vaig començar a experimentar amb el color.

· També fas servir diversos formats a l’hora d’imprimir les fotografies.
Sí! M’agrada molt alternar. Tot i que els grans formats donen per incorporar molts detalls, amb els petits tens moltes possibilitats. Per exemple, aplicar-lo com embolcalls d’alimentació. I en aquest cas, no només combino el blanc i negre i el color, sinó també el gris amb blanc i negre i el gris amb color.


Una de les fotografies de Sebastià Caus

· Les teves fotografies d’ametllers s’han imprès sobre llenç i sobre paper. Però, a més a més, també ornamenten tasses, llibretes i altres objectes de papereria.
Es tracta d’apropar al màxim el meu projecte a la gent, personalitzant objectes quotidians al màxim! I és tot un repte adaptar cada peça a un suport i material diferent. M’interessa la idea que les imatges siguin molt més físiques, molt més presents a les persones.

· El projecte ‘Ametller’ es va poder contemplar a la cafeteria ‘El Campanar’ de Cervera a finals de l’estiu. I des del setembre, també a la botiga ‘Fem cadena’ de Tàrrega. Tens previst que el projecte sigui visible en altres indrets de Ponent?
Vull transportar el projecte a espais més grans. I potser incorporar-hi algun concepte més per dialogar, potser teòric, o potser alguna altra disciplina artística que convidi a reflexionar al voltant de la fragilitat d’aquest arbre.

· Hi ha algun lloc en especial on t’agradaria que s’instal·lés?
Sí! M’agradaria també que es pogués transportar a Argelès, fent latent l’arrelament d’aquest arbre arreu de Mediterrani. I, en aquesta instal·lació, m’agradaria que els arbres donessin la sensació de que parlen a la gent amb francès. I, per altra banda, m’encantaria transportar la instal·lació al Japó, on ja hi tinc algun contacte amb alguna sala. Voldria que el públic, vegi on vegi el projecte, es sentís dins d’un camp d’ametllers al veure les peces. I potser, per aquest pas, seria interessant tenir present la poesia o l’art audiovisual.

· Com valores la rebuda del projecte per part del públic?
Penso que ho valoren molt bé. Nosaltres volem treballar sobre el positivisme. Creient o no en la crisi de l’art contemporani, el fet de crear una obra amable com aquesta és capaç d’arribar a tot tipus de públics. Connectes molt més enllà. Des del nens als adults, i a gent amb dificultats. Voldria que tots plegats experimentin amb l’obra. Els arbres són bons conductors de bones vibracions, i tenint-los presents crec que a tots ens ajudaria a reforçar el nostre benestar.

· Creus que som suficientment conscients de la bellesa que ens envolta, de la natura que perdura prop nostre i que és pròpia de les nostres terres?
No en som conscients. El problema és que no hi ha la intensió d’anar més enllà. Mirar és gratis, i caldria fer-ho com un exercici obligatori per entendre el món. Atendre a la llum, la seva intensitat, la seva direcció, la perspectiva, etc. Cal entrenar la mirada, així ens desenvoluparíem millor. Aquest pas és imprescindible per inspirar-se, i desgraciadament l'ensenyament de l'assignatura d'Art en un sentit ampli està menystingut.

· Si poguessis adreçar unes paraules al públic de Ponent i de tot el país, què els hi diries? Com els hi resumiries el teu projecte?
Els diria que una mirada val més que mil paraules. M’agradaria que vinguessin a veure, a observar amb atenció la meva obra. És gratis! I segur que els reconfortaria.

Més informació: 

Sebastià Caus
www.sebastiacaus.com

També et pot interessar