Al ritme d'Enric Granados

La mostra ‘Granados, de París a Goya’ estarà a Lleida fins al proper 30 d’abril

Cristina Mongay

28/02/2017

Arts

Des del passat mes de gener, a la sala d’exposicions temporals es desplega una de les mostres més potents que enguany podreu gaudir a les Terres de Ponent. El seu nom és ‘Granados, de París a Goya’ i es tracta de la gran exposició commemorativa de l’aniversari del compositor lleidatà. A més a més d’explicar el seu vessant com a pianista i pedagog, l’exposició posa de relleu la seva connexió amb el París de la Belle Époque i les avantguardes del moment i la seva vinculació amb el modernisme. Un viatge a un dels episodis més significats i màgics del nostres passat al ritme del mestre Granados.

La Lleida d’inicis del segle XX ens dóna la benvinguda a aquest viatge al passat. La Lleida que veure néixer al capdamunt del carrer Cavallers un dels personatges més importants i transcendentals de la seva història i del món de la música: Enric Granados.

En tot recorregut vital, els inicis són importantíssims i, per això el punt d’arrencament d’aquesta l’exposició es situa a la capital de Ponent. En aquest àmbit, el primer dels set que configuren la mostra, hi advertim diversos materials que ens ajuden a endinsar-nos en el moment històric i la figura del compositor. Com ara, una carta manuscrita (1911) de Granados a Ricard Vinyes, l’altre gran músic de la ciutat; i el diploma amb què Lleida li va atorgar el títol de Fill Predilecte.

Amb la mostra ens transportem també al París de les exposicions universal, al món del teatre, al món dels avenços tecnològics, a la seva mítica Tartana (la cabana on va escriure part de l’obra 'Goyescas', l’any 1015), al Modernisme i a les obres imprescindibles de Granados. Alguns fragments d’elles, fins i tot, poden escoltar-se amb gramòfons durant la visita ('Dante e Virgilio', de Dante, 1909; i 'Improvisación sobre un tema para Goyescas', 1912) i creen un ambient molt acollidor.

A l’exposició s’hi acull tot tipus de recursos que ajuden a submergir-se en el passat. Com ara, impressions de fotografies d’època a gran escala o la projecció d’un fragment del film 'L’inferno', del cineasta Francesc Berolini. Però, sense cap manera de dubte, un dels trets més impressionants de la mostra es la seva instal·lació de dibuixos a escala real pels personatges retrats. Així, el visitant té la sensació d’estar acompanyat pel propi Granados, Enric Morera, Isaac AIbéniz i Adrià Gual, entre d’altres personatges artístics d’inicis del segle XX.

Els materials originals també són algunes de les joietes a identificar a la mostra, com ara un rotlle de pianola, un àlbum de melodies manuscrit per Granados, la seva partitura de 'Petrarca' i apunts per al poema 'Dante'. També un retrat de Granados realitzat per Francesc Miralles (1888) i 'La maja y los embozados', un tapís segons un cartró de Goya que, juntament amb dues copies a escala real dels tapissos 'El cacharrero' i 'El pelele' del mateix pintor aragonès, permeten estar molt més a prop de l’univers de les Majas i els Manolos que encisà al músic lleidatà.

Un definitiva, una delícia que gaudireu amb els cinc sentits!