Jump to navigation
Boix era un adolescent del Poble Sec en esclatar la Guerra Civil i amb la seva càmera va capturar per sempre més la realitat del front d’Aragó i del Segre. Al primer hi va anar mentre formava part de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i al segon com a fotògraf de l’Exèrcit Popular de la República.Però, més enllà de la instrucció bèl·lica dels soldats, també va perpetuar la vida quotidiana a les trinxeres i la relació dels milicians amb els habitants dels pobles del Pla de l’Urgell i la Noguera on es va moure. Per exemple, va capturar com es cuinava a primera línia de front, com s’estenia la roba, com es passava l’estona llegint o escrivint, com es vivia el tradicional ball del 15 d’agost en ple conflicte bèl·lic, etc.Tot i que el seu fons fotogràfic està format per 1.368 negatius, a l’exposició es pot veure una cuidada selecció de tot aquest material. Entre d’altres, es pot veure vistes, veïns i veïnes de Vilanova de la Barca, Linyola, Baldomar, Camarasa, Vilanova de Meià, el Montsec, Penelles, Térmens o Berbegal. També va fotografiar com es desenvolupaven les tasques diàries dels pagesos (el segar, el batre, els carros plens de palla, etc.); la destrucció que provocava la guerra, va perpetuar el funeral del tinent i cap de l’Esquadró de Serveis Locals del Cos de Seguretat de Barcelona, Nicanor Felipe Martínez; i va retratar companys militars de graduació i personatges destacats de l’època, com ara el mític dirigent d’ERC Víctor Torres.Les aventures de Boix, però, no acabaren aquí! El seu compromís polític el va empènyer a l’exili i a incorporar-se a l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), fins que va ser capturat pels nazis i va ingressar al camp de Mauthausen. Allí, fins i tot allí, va tenir el valor de capturar clandestinament les barbàries que s’hi amagaven, uns esgarrifadors testimonis que van contribuir a condemnar a diversos botxins nazis durants els judicis de Nuremberg i Dachau de l’any 1946.El fons fotogràfic de Boix va ser adquirit per la Comissió de la Dignitat a partir d’una intervenció de l’associació Fotoconnexió, creada fa cinc anys per fotògrafs, arxivers i documentalistes amants de la fotografia patrimonial.
