Jump to navigation
- Com va sorgir el projecte de l’exposició 'Xavier Gosé. Il·lustrador de la modernitat'?El projecte expositiu va sorgir a iniciativa del Museu d’Art Jaume Morera. Un dels nostres objectius sempre ha estat donar la màxima difusió i visibilitat a les nostres col·leccions, i l’obra d’en Gosé n’és un dels seus actius més importants. Volíem que la tasca de recerca, estudi i divulgació de l’obra d’aquest artista que ha realitzat el Museu d’Art Jaume Morera al llarg dels anys cristal·litzés en una exposició que comptés amb les complicitats necessàries per situar Gosé i la seva obra en una nova dimensió de coneixement i de reconeixement. En aquest sentit, la complicitat del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha estat fonamental i decisiva. Alguns han criticat que l’exposició s’inaugurés primer a Barcelona que a Lleida, com si Gosé només pogués ser presentat a la nostra ciutat. Aquest provincianisme curt de mires hauria d’entendre que Barcelona està tan legitimada com Lleida per fer-ho –Gosé també està representat a les seves col·leccions– i el fet que ells lideressin el projecte ens ha permès aprofitar l’impacte mediàtic que genera el Museu Nacional per projectar el nostre fons i els seus artistes arreu, d’una manera més efectiva i fàcil.- S’han dedicat altres exposicions monogràfiques a Gosé, que òbviament no tenien la magnitud de la present. Quines diferències trobarem durant la visita a aquesta respecte a les anteriors?La primera exposició que marca el procés de recuperació de la figura de Gosé és la mostra organitzada per la Fundació La Caixa al 1984, feta a partir del nostre fons de manera exclusiva. El catàleg aportava les primeres aproximacions a la seva trajectòria i obra. Al 1999, de la mà de la Fundació Mapfre es presentà a Madrid i després a Lleida una retrospectiva en la qual, tot i ser els nostres fons la part més important de l’exposició, s’incorporaren un conjunt significatiu d’obres procedents de col·leccions particulars i es continuà en l’aprofundiment teòric de la seva obra. Les exposicions realitzades amb la Diputació de Barcelona i la Universitat de Saragossa també partien exclusivament dels nostres fons i estaven orientades bàsicament a donar difusió a l’obra i l’artista. La mostra actual, però, no només és la més gran que s’ha celebrat sobre el creador, reunint l’obra de les institucions i de col·leccions privades, sinó que proporciona un salt qualitatiu en l’apreciació i crítica del seu treball. Més enllà de la celebració del centenari de l’artista, amb aquesta exposició hem aportat nous elements per al coneixement i aprofundiment de la seva obra, com són la recuperació de la seva etapa vinculada amb la Barcelona dels Quatre Gats i el conreu incipient d’una estètica art noveau en les seves primeres col·laboracions, la presència i diàleg amb les revistes més importants per a les quals va treballar i que són abastament presents en la mostra, la dimensió crítica i social d’algunes de les seves creacions i la seva especial relació amb el món de la moda, prefigurant el que més tard seria l’art déco.- L’equip del Morera ha treballat durant molts mesos colze amb colze amb el del MNAC, especialment amb la conservadora Mariàngels Fondevila. Com ha estat l’experiència?Bé, jo crec que ha estat molt fructífera. Nosaltres hem aportat el coneixement rigorós de la trajectòria i obra de Gosé i la diagnosi d’allò que calia aportar, i el MNAC ha estat decisiu en dotar la mostra d’una nova mirada sobre l’artista. A banda d’això, hem tingut que conciliar experiències professionals diferents, amb tots els "ais i uis" que això suposa, la de la complexitat d’una estructura organitzada per departaments, dotats de personal, i la simplicitat del nostre equip, força més reduït, però potser més àgil i conscient d’allò que s’anava fent en tot moment.- Repetiria aquest co-comissariat?Aquest no. Ja l’he fet. En faré uns altres.- L’exposició, durant la seva estada al MNAC, va ser guardonada per l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA). Com va rebre la notícia? L’hi va sorprendre aquesta decisió?Doncs amb molta satisfacció i il·lusió. Sempre és important rebre un reconeixement al treball fet, i més si aquest procedeix de veus autoritzades. I, sí, si he de ser sincer, em va sorprendre. De vegades, sents una certa frustració en veure que allò al que dediques molt d’esforç passa desapercebut per manca de difusió i, perquè no dir-ho, de fer-ho en un entorn perifèric que moltes vegades és ignorat des de la capital. Normalment allò que no passa allí no rep cap mena de consideració, i no ho dic pas pels crítics d’art. Però per ser autocrítics he de dir que també passa a casa nostra amb iniciatives que nosaltres mateixos no acabem de valorar en la seva justa mesura.- És probable que molts dels visitants que durant els pròxims mesos s’acostin a la sala d’exposicions temporals del Morera ja hagin vist l’exposició de Gosé a Barcelona. Quines diferències advertiran respecte allí?Jo crec que no moltes. Certament, els vestits, els barrets i alguns complements no hi són, a l’igual que algunes postals i fotografies que ajudaven a contextualitzar les obres. Els nostres espais i els nostres recursos no permetien una transposició literal de la mostra. Però ens hem centrat en l’obra de Gosé, que es pot dir que gairebé la mostrem en la seva integritat en uns espais que proporcionaven una altra experiència. Si la mostra a les sales del MNAC proporcionaven un espectacle visual meravellós, les sales del Museu a Lleida proporcionen una experiència més íntima i immediata amb les obres, es poden contemplar amb més atenció.- Creu que, finalment, amb aquesta exposició, la gent de Lleida i de tot el territori de Ponent coneixerà amb més profunditat a Gosé?Sí, n’estic convençut. Per això treballem cada dia.- Com a director del Museu d’Art Jaume Morera, està satisfet amb el resultat aconseguit amb l’exposició? Quins reptes té, estant a Lleida, l’exposició de Xavier Gosé?Com a director, molt! La mostra és una expressió franca de com ha de treballar el Museu, produint exposicions que excel·leixin, que comptin amb la complicitat del públic i que ajudin a conèixer el nostre passat i el nostre bagatge cultural.- I el Morera, quins reptes immediats ha d’afrontar en el moment que vivim, quan la cultura es veu obligada encara més a ajustar-se el cinturó pressupostari?Certament resta una certa decepció en veure que, si comptéssim amb la infraestructura i els recursos adequats, el nostre treball adquiriria una major projecció i rendibilitat cultural. És per això que necessitem, d’una vegada per totes, donar aquest salt qualitatiu que només pot venir de la mà de que el museu disposi d’una nova seu en condicions i dels recursos econòmics i humans associats.- Amb quina sensació voldria que sortís cada visitant d’aquesta exposició?Amb la que sempre desitgem: que la visita hagi suposat una experiència pel visitant, una experiència sensitiva i de coneixement.- Si pogués dedicar un missatge a aquest conjunt de visitants, què els hi diria?Gaudiu-ne i apreneu-ne!
Exposició 'Xavier Gosé. Il·lustrador de la modernitat'Del 28 d’abril a l’11 de setembre - Museu d’Art Jaume Morera (Lleida) mmorera.paeria.esFitxa d'agenda Surtdecasa
