Lokito Lopongo: "Som una banda de bojos amb cert seny, que té alguna cosa a dir"

14/08/2017

Aquest matí m'han tret el queixal del seny. Sincerament, no és una bona manera de començar el dia. Però alguna cosa em diu que tot anirà bé, no fa tanta calor, i es respira a l'ambient un bon rotllo difícil d'explicar.

Avui entrevistem a Lokito Lopongo, al Grans Records. Dels sis integrants del grup, avui ens acompanyen quatre membres, l'Arnau Moreno (veu), el Marc Sánchez (baix), la Irene Garcés (guitarra) i l'Oriol Torrent (saxo). Quan hi arribo ells ja són allí, així que ens saludem, parlem una mica, i anem per feina; deixo la meva gravadora damunt de la taula.

Definiu breument qui són actualment els Lokito Lopongo?

Marc: Som gent que ha canviat d'estil de música, i que té la intenció de fer alguna cosa important a escala de Lleida, Catalunya i Espanya. Som gent que té ganes de fer-ho bé.

Arnau: Crec que som el grup que encara no ha explotat. Som el grup al qual li falta alguna cosa per acabar d'explotar.

Oriol: Encara estem al forn per trobar l'essència.

Irene: Som una banda de bojos amb cert seny, que té alguna cosa a dir, i no ho ha pogut dir encara.

Per què bojos?

Arnau: A Lokito tenim la sort d'entendre'ns en tots els sentits, tant en l'àmbit personal, com d'amistat i sobretot damunt de l'escenari, i això fa que la barreja de tots plegats sigui explosiva.

Després de quasi 4 anys tocant ska, al vostre últim EP "Teoría de Cuerdos" vau decidir canviar d'estil i fer rock. Per què?

Arnau: Actualment estem una mica cansats de tocar ska, no d'escoltar-lo o ballar-lo, però si de tocar-lo. Ja no ens aporta el mateix ni ens il·lusiona igual. I creiem que part d'aquest sentiment és perquè actualment hi ha molta gent fent el mateix, i a nosaltres no ens agrada seguir corrents. Hem intentat buscar un nou gir a la nostra música, i fer alguna cosa que no facin tant els altres. A més, és un estil de música que ens agrada i ens sentim còmodes fent-lo. L'essència Lokito sempre hi és, únicament va canviant l'estil i el recorregut.

Marc: I que les modes són cícliques i el rock tornarà.

Irene: És quelcom que ha sortit de tenir noves inquietuds i també es deu al fet que nosaltres també hem madurat com a persones, i com a instrumentistes.

Arnau: Amb l'edat, penses, compons i toques de maneres diferents, i la música que fas també evoluciona. Per aquest EP hem agafat referències musicals que abans no agafàvem.

I no us feia una mica de por aquest canvi d'estil? No ho veieu arriscat?

Arnau: Sí que és arriscat, però pujar a un escenari a tocar coses que no sents com abans, creiem que és més arriscat encara.

Irene: I que els primers que ens ho hem de creure som nosaltres mateixos, i nosaltres no ens podem negar a allò que sentim, i al cap i a la fi, nosaltres fem el que sentim no que el que està de moda.

Arnau: A més, canviant d'estil i mostrant-nos tal com som de veritat, també és una manera de «fidelitzar l'audiència».

Quan vau decidir fer aquest canvi vau estar tots d'acord?

Irene: Va sortir per si sol per part de tots.

Marc: L'oportunitat de créixer com a instrumentista gràcies a un canvi d'estil a mi em sembla perfecte.

Oriol: El rock dóna moltes més llibertats per fer el que t'agrada i l'ska té coses molt pròpies de l'estil, tot i que òbviament, no és fàcil tampoc tocar ska.

Com va sorgir el nom del nou EP "Teoría de Cuerdos"?

Arnau: Vam haver de triar el nom abans d'acabar totes les cançons de l'EP, i volíem trobar alguna cosa que ens englobés a nosaltres, i a les futures cançons també. Teoria sorgeix perquè és un treball nou, un canvi d'estil, és a dir una teoria nova. I "cuerdos" perquè és el contrari de "locos". Vol transmetre una mica el concepte de canvi estilístic.

Quina està sent l'acceptació del públic?

Arnau: És molt bona. Crec que vam fer molt bé traient el single "Descoloca" abans que la resta de l'EP perquè és una cançó que s'enganxa fàcilment, que agrada molt, i això va fer que la gent esperés amb més ànsies la resta de cançons.

Oriol: Ara mateix ens hem encarat cap a un altre tipus de públic, abans el nostre públic només buscava l'ska i la festa, i ara potser estem intentant arribar a altra gent; gent a la qual l'interessi més la musicalitat.

Ara ja no us podem etiquetar com a un grup de ska, com ho hauríem de fer?

Irene: Jo diria que ara mateix som un grup rock-pop-punk sense estar en cap dels extrems d'aquests estils.

Arnau: Però aquesta etiqueta seria pel nou EP, no pel nostre directe. Al directe toquem cançons dels altres discs, algunes versions també, i aquestes són d'altres estils.

Les vostres lletres sempre tenen un petit toc reivindicatiu, per què?

Arnau: La reivindicació de Lokito, no és cap a res en concret, en tot cas seria un "deixeu-nos fer el que volem fer".

Oriol: Són lletres una mica abstractes, on cadascú pot entendre el que vulgui i donar-li el toc reivindicatiu que vulgui.

Irene: També representen la nostra sensació cap al món i la nostra forma de viure.

Arnau: Les nostres cançons cobren sentit un 50% per les lletres i un altre 50% per la música. De fet aquest nou EP "Teoría de Cuerdos" té una forta càrrega de complexitat en les lletres. No som un grup que vulgui donar mastegat el missatge, sinó que ens agrada que la gent ho interpreti.

Llavors quin és el missatge que vol transmetre Lokito Lopongo?

Arnau: Bon rotllo, damunt de l'escenari, és bon rotllo. A més hi ha una reivindicació social, o millor dit, vital.

Irene: És això, no som un grup polític, simplement volem reflectir com ens sentim en aquest moment davant del món, som joves, volem créixer i tirar endavant. A vegades et pots sentir impotent i ho vols treure fora.

Arnau: Creiem que som molt afortunats d'haver arribat on hem arribat i d'haver transmès el nostre missatge on ho hem fet, però ara mateix volem més.

Ara mateix estem vivint un moment important política i socialment a Catalunya, i vosaltres sou un grup català que escriu les lletres en castellà, per què?

Arnau: Crec que hi ha un error en la ment de moltes persones. Defensar una causa, es pot defensar en l'idioma que et doni la gana. Però la cosa està en el fet que nosaltres no ens hem posicionat mai políticament i tampoc ens volem posicionar, perquè no som un grup polític.

Quan nosaltres escrivim i componem, ho fem en l'idioma que ens surt de dins, i l'idioma que ens surt de dins és el castellà, no hi ha més. I a vegades tenim la sensació que per no haver-nos posicionat políticament, i per no cantar amb català se'ns han pogut tancar portes.

És cert que òbviament el mercat musical català ens interessa, però nosaltres, potser, focalitzem més cap a un tipus de mercat més gran com seria l'espanyol.

Irene: El mercat musical català és molt tancat. Aquí a Catalunya hi ha un cert tipus de públic que és reivindicatiu i a més es considera alternatiu, però que afavoreix festivals, gestionats per grans empreses, que en realitat no donen suport als grups emergents i afavoreixen als mateixos grups de sempre, que, curiosament, si s'han posicionat políticament.

Marc: Nosaltres no parlem de política, no ho hem fet mai, ni ho volem fer.

Canviant radicalment de tema, quin és el toc distintiu de Lokito?

Marc: Sense cap dubte el directe El nostre toc distintiu és el directe.

Arnau: Potser encara no estem al 100% de les nostres capacitats com a músics, però sí, el nostre toc distintiu és el directe, arriba a tothom.

Heu notat ser un grup conegut a Lleida?

Arnau: No, perquè Lleida no té indústria musical. No té un circuit hàbil durant tot l'any de música en directe, com per exemple pot tindre Barcelona. Llavors, no pots sentir l'èxit del teu grup a la teva pròpia ciutat, perquè la teva ciutat no té una indústria musical que et faci créixer i sentir aquest èxit. Clar que és un èxit tocar a les festes majors de Lleida, però quan baixes de l'escenari no hi ha ni notes de premsa, ni hi ha programadors d'altres festes majors que et vulguin contractar. I no entenc com des de les institucions públiques no hi fiquen solució.

Irene: També ens agradaria dir que a vegades a Barcelona, per ser de Lleida, et miren de manera diferent. Sembla que el segell Lleida et tanqui portes, i no sabem per què. Sembla que encara perduri el tabú de que nosaltres som de poble, i no sabem fer res.

Quin és el futur de Lokito Lopongo?

Arnau: Ara mateix estem molt vius, i nosaltres funcionem per objectius. Ens fiquem objectius molt grans, fins que es fan petits, i així anem avançant. Encara tenim moltes cançons i coses a dir. A més, a partir d'ara volem treballar de manera diferent

Com?

Arnau: Volem deixar de treure Eps i Cds i entrar en la dinàmica d'anar traient singles cada cert temps amb el seu corresponent videoclip. Així podrem tenir la ment centrada només tema a tema i concentrar els esforços.

Irene: I potser després, amb el temps, fer un recopilatori. Aquest mètode, creiem, ens farà créixer qualitativament.

Marc: A vegades, quan has de fer un àlbum sencer, amb la quantitat de feina que tens, inconscientment, dones per bones certes coses que no ho estan, perquè prioritzes poder fer tota la feina a temps. D'aquesta manera això no passarà.

Ara mateix podeu viure del grup?

Irene: Actualment, tot el que guanya el grup, és pel grup. Nosaltres encara no podem viure d'això.

Arnau: A vegades has d'anar a tocar a llocs on no cobres el que hauries de cobrar, però on sí que et veurà molta gent. Ara mateix hem de passar per aquí, tot i que és una llàstima que a aquest país passi això i a països com a França sigui tot el contrari.

Amb qui us agradaria compartir escenari?

Marc: Snarky Puppy

Oriol: Streetlight Manifesto

Irene: Extremoduro

Arnau: Greenday o Ska-P

Un artista o grup favorit?

Marc: Avishai Cohen

Oriol: John Coltrane

Irene: Scott Henderson

Arnau: Freddy Mercury

Un lloc on us agradaria tocar?

Marc: Viñarock

Arnau: Woodstock

Irene: Viñarock

Oriol: Un gran festival

Finalment, després d'aquests anys amb què us quedeu?

Marc: Amb l'amistat forjada.

Irene: Amb tot el que he pogut aprendre en l'àmbit musical i personalment.

Oriol: Em quedo amb l'esforç de tirar endavant un projecte.

Arnau: Em quedo amb l'ambició del grup.

Apago la gravadora, parlem una estona més, i ens fem algunes petites confidències La veritat és que ha sigut un plaer entrevistar a Lokito Lopongo. Ells, diuen, que no han explotat encara, doncs el dia que ho facin ja ens podem preparar. Ara entenc el perquè del bon rotllo d'avui.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.