'Moonlight': Una instantània real

22/02/2017
'Moonlight' arriba a Lleida per fer-nos sortir de casa

“L’art existeix per reflectir. El problema és que no som totalment fidels a les representacions de la vida”, Tarell Alvin McCraney.

A només quatre dies de celebrar la fita més important del cinema, el drama inspirat en l’obra del Tarell Alvin McCraney es prepara per ser la gran triomfadora de l’any. Vuit nominacions als Oscar i vint-i-tres milions de dòlars recaptats a les taquilles de tot el món demostren que el cinema independent no necessita efectes especials, estrelles de Hollywood o pressupostos desorbitats per fer-se un lloc d’honor entre la crítica i el públic. Aquest mes us proposo sortir de casa amb un títol que, si encara desconeixeu, ben aviat sentireu per tot arreu: 'Moonlight'.

“Tot es redueix a sentir-se fora de lloc. Què significa canviar-te a tu mateix per encaixar amb l’entorn? Inclús si sol es tracta de sentir-se a gust o de no tenir problemes amb la comunitat que t’envolta, per què serveix realment?”, Tarell Alvin McCraney.

Quan el dramaturg Tarell Alvin McCraney va escriure 'In Moonlight Black Boys Look Blue' com a projecte escolar, no s’imaginava l’èxit que l’acompanyaria més tard. Criat per una mare drogoaddicta, el Tarell va néixer i créixer a Miami, envoltat per companys que el menyspreaven tant per la seva situació familiar com per la seva identitat sexual. La seva obra semi-biogràfica 'In Moonlight Black Boys Look Blue' va ser tota una declaració d’intencions: el Tarell adolescent es preparava per deixar l’institut i forjar-se una carrera com a dramaturg a la universitat de DePaul, adjuntant el guió teatral a la seva sol·licitud d’admissió. Quinze anys després, el director Barry Jenkins ha decidit portar-lo a la gran pantalla.   

“La meva homosexualitat no em lliura de res. Els policies segueixen traient-me del meu cotxe, posant-me pistoles al cap, immobilitzant-me amb manilles i deixant-me al terra, sota la pluja constant, sense cap mena de motiu”, Tarell Alvin McCraney.

El racisme i l’homofòbia són dues cares de la mateixa moneda que tant el Tarell com el Chiron, protagonista de 'Moonlight', afronten dia a dia. Repudiats tant per la comunitat afroamericana com per l’establishment blanc, ambdós es troben perduts i fora de lloc a un país on el prejudicis racials estan a l’ordre del dia. La clau per sobreviure està, tal com indica el dramaturg, en decidir per tu mateix.

“En algun moment hauràs de decidir per tu mateix qui vols ser. No pots deixar que ningú prengui aquesta decisió per tu”, Mahershala Ali a 'Moonlight'.

Amb aquestes paraules, el personatge del Juan li deixa molt clar al Chiron, protagonista del film, què haurà de fer per sobreviure en la lluita contra el seu entorn i inclús contra ell mateix. Va ser el Juan aquell mentor que li hagués agradat tenir al Tarell quan patia les burles constants  dels seus companys? O es tracta simplement de la seva pròpia veu aconsellant-se a ell mateix? La línia entre la vida real del dramaturg i la ficció que envolta el seu personatge es desdibuixa segons avança la història.

“És curiós que jo no tingués un moment específic en el qual sortís de l’armari. Especialment perquè, com en el cas del Chiron a la pel·lícula, la gent no parava de dir-me que era gay des del principi. Mai  vaig viure aquell moment en què fas que tothom s’assegui per tenir una conversació seriosa sobre el tema”, Tarell Alvin McCraney.

De la mateixa manera que el  seu creador, el Chiron neix sabent que és diferent de la resta. Els insults, les crítiques i les agressions físiques formen part de la seva vida, fins que un dia decideix per ell mateix qui vol ser per sobreviure. La redempció del personatge és una qüestió polèmica per l’autor, que va triar un camí ben diferent a la vida real. “'In Moonlight Black Boys Look Blue’ va arribar en un moment estrany, un moment de finals i de nous començaments”, repeteix el Tarell a la premsa internacional. La seva mare va morir poc temps després i ell va iniciar una carrera d’èxit com a dramaturg, mentre el Chiron, el Juan i tots aquells personatges que ell havia creat descansaven dins un calaix com a part del seu passat.

“La primera vegada que vaig veure la pel·lícula, vaig patir una mena de depressió. La segona, vaig esclatar en llàgrimes a la meitat. És difícil. És dur”, Tarell Alvin McCraney.

Veure alguns dels moments més complicats de la teva vida a la gran pantalla és quelcom inusual que el Tarell ha patit des de l’estrena de la pel·lícula. Tal i com explica el dramaturg, 'Moonlight' és “una instantània palpable dels meus records i somnis”, una història que captiva i commou els espectadors d’arreu del món precisament per això. El món, la vida i la consciència d’un mateix s’obren pas entre els títols de la cartellera per recordar-nos que ens convertim en tot allò que fem.

Entra a la nostra cartellera per consultar els horaris de la pel·lícula a Lleida (inclou projeccions en VOSE).

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Etiquetes