Cristina Mongay
,
30/06/2017
Entorn

A peu per la ruta modernista targarina

Et proposem fer un viatge en el temps i descobrir els nou edificis modernistes de la capital d'Urgell
Modernisme Tàrrega capçalera

Foto: 

Cedida
Detall arquitectònic de la casa Càrcer de Tàrrega
Parlar de Modernisme és parlar de corbes, colors, natura, exotisme, tradició i, sobretot, de molta sensibilitat artística. Les terres de Ponent no van ser una excepció en l'acollida de les corrents modernistes. Sense anar més lluny, a la ciutat de Tàrrega es conserven diversos edificis que materialitzen aquestes idees. I per tal d’impulsar el seu coneixement, s’ha traçat un itinerari que gira al voltant de les principals edificacions d’aquest estil. La Ruta modernista targarina aixopluga nou edificis situats al centre de l’urbs. Fonamentalment, al triangle que es dibuixa entre el carrer del Carme, la Plaça Major i el Carrer de Santa Anna, i també en vies immediates a aquest, com ara el Carrer de la Indústria, el Carrer del Segle XX i l’Avinguda de Catalunya.

· Casa Càrcer (c/ Santa Anna, 10)
Aquest edifici va ser promogut per Enric de Càrcer i Sobies, alcalde de Tàrrega i president de la Diputació de Lleida a finals del segle XIX. L’any 1902, de Càrcer va presentar el projecte arquitectònic de la casa que, finalment, es va materialitzar al 1905. Amb aquesta promoció es creu que la casa Sobies i la casa Càrcer formaven part de la mateixa construcció. En tot cas, ambdues són un clar testimoni de la prosperitat econòmica, i del refinament artístic, viscut a la capital de l’Urgell a inicis del segle passat.

L’arquitecte escollit per alçar aquesta casa fou en Josep Coll i Vilaclara, excel·lent alumne de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona en temps de la direcció de Lluís Domènech i Montaner.

La casa Càrcer crida l’atenció al vianant per la colorista decoració de la seva façana i pel voladís de la seva teulada, el qual es suportat per dues mènsules. S’hi troben adherits materials tant variats com la pedra, el totxo, la ceràmica vidriada, culs d’ampolla de vidre, el ferro forjat, els engrafiats i la pedra volcànica. La lluentor que gaudeix avui la seva façana es deguda, en part, per la restauració a la que fou sotmesa l’any 2008.

· Cal Maimó (c/ Alonso Martínez, 37, cantonada c/ Segle XX)
Cal Maimó s’aixecà entre els anys 1898 i 1899. Pel que fa a la seva autoria, encara avui es dubta de si fou obra de Josep Puig i Cadafalch o de Domènech i Montaner, dos dels principals arquitectes del moviment a casa nostra, tot i que tot apunta a que podria ser obra del primer.

Es tracta d’una edificació amb petits detalls vinculats al Neogòtic. Es compon per una planta baixa i dos pisos. Donat que es troba enmig de dos carrers, presenta una solució en xamfrà. A partir d’aquesta es creà un torreó amb coberta de teula vidriada coronat per un pinacle. Aquest és, sense cap mena de dubte, el seu element arquitectònic més destacat, que alhora caracteritza l’skyline del centre de Tàrrega.

El mur de la façana es compon a partir de carreus de pedra regulars. També hi es present el ferro forjat, a les reixes de les vuit finestres amb balcó.

· Cambra de Comerç (Plaça Major, 10)
La història de l’edifici de la Cambra de Comerç targarina començà a escriure’s al 1673, tot i que avui la configuren intervencions de diverses etapes històriques. És així com s’explica que tant a l’interior com a l’exterior del mateix hi trobem elements propis del Modernisme.

Al caminant li crida l’atenció la magnífica galeria present a la cantonada de la Plaça Major amb c/ Agoders. La seva estructura està feta de ferro forjat i resta totalment coberta per vidres de colors. Aquesta es va construir al voltant de 1920 i, tot i que no se sap del cert qui va ser el seu artífex, tot apunta a que pugui ser Manuel Ballarín i Lancuentra, mestre forjador aragonés autor de la porta del mateix edifici i dels fanals del Passeig de Gràcies de Barcelona.

· Casa Sobies (Avinguda Catalunya amb c/ Santa Anna)
Segons l’arquitecte barceloní Oriol Bohigas, aquest edifici materialitza la concepció social, ètica i estètica del moviment Arts and Crafts. Nascut a la Gran Bretanya de mitjans del segle XIX, el moviment Arts and Crafts s’ideà com a resposta a les agressives mesures a les que es sotmetia a la societat industrialitzada i treballà per millorar la qualitat de vida de les persones a través d’objectes enginyosament dissenyats.

Tot i que l’arquitecte responsable de la Casa Sobies es desconeix, l’edifici es construí entre 1909 i 1910 i hi ha indiciïs de que el seu mestre d’obres fos en Coll i Vilaclara. Destaca de la casa la seva façana a base de pedra ferral i l’arc conopial emmarcat per maó que la corona. La compon també un revestiment a base de lloses planes i codines, i hi són presents bocins de ceràmics de colors en les peces poligonals irregulars i hi ha dos obertures amb falcons de forja.

· Cal Bergadà (c/ del Carme, 6)
Aquesta casa s’edificà durant el primer quart de segle XX. Destaca l’aspecte de la seva façana, que habitualment s’ha vinculat amb el ‘barroc gaudinià’. En ella, l’arquitecte imità amb estuc els perfils de la pedra, i resta rematada a la part superior per motius vegetals.

A la primera planta s’hi troba un gran balcó de forma lobulada i barana de ferro forjat, que també incorpora formes que imiten les flors i la vegetació.

· Cal Sàrries (Avinguda Catalunya, 47 i c/ Urgell, 56)
S’alça l’any 1902, segons la inscripció que es conserva al portal de la mateixa del c/ Urgell.  Els seus materials principal són el maó, la pedra, la fusta, el ferro i el vidre.

Cal Sàrries el composen una planta baixa i tres pisos. Les dues façanes on es projecta es configuren per elements simètricament col·locats. En elles hi destaquen les vidrieres, els finestrals laterals i els portals d’arcs de mig punt. Pel que fa als seus balcons, són de ferro forjat a l’estil ‘cop de fuet’ i els centrals són ressaltats per dos parells de pilastres estriades adossades. La coberta de la casa és a dues vessants i es tanca a nivell de façana per una balustrada d’obra.

Tot i que no sempre està a la vista del vianant, val a dir que aquest edifici conserva l’escala principal, que encara està decorada amb motius modernistes.

· Cal Maginet (c/ Sant Pelegrí, 39)
Cal Maginet es construí l’any 1904 seguint l’estilística modernista, tot i que incorpora diversos elements decoratius propis del Neogòtic. El composen una planta baixa i dos pisos, tot i que a finals del segle passat s’adossaren dues plantes més cobertes, a la façana, per finestrals quadrangulars.

De la construcció original destaquen les tres grans arcades de la portalada, d’arc rebaixat i pedra arrebossada. També les baranes de forja dels tres balcons, obra de Ballarín, i les tres finestres geminades del segon pis, coronades per arcs apuntats.

· Antiga Farinera Balcells (c/ Indústria, 9)
L’edifici de l’Antiga Farinera Balcells és un bon exemple de l’arquitectura industrial a la capital d’Urgell. Aquest edifici, que resta actualment a l’espera d’un nou ús, va ser projectat l’any 1922 per l’enginyer Ramon Casanovas Degollada i les seves obres finalitzaren l’any 1929.

Es tracta d’una construcció eclèctica, que combina entre els seus elements arquitectònics intervencions pròpies del Modernisme i del Noucentisme. Al vianant que s’hi apropi des de la via de ferrocarril l’hi sorprendrà el seu tancament, on destaquen pilastres d’obra cara vista coronades amb petits merlets. Pel que fa a la façana, hi destaca l’ús de materials ceràmics i les monumentals escales d’accés.

· Cal Segarra (c/ del Carme, 29)
Dos habitatges i uns baixos amb altell configuren aquest edifici construït l’any 1911. El seu arquitecte va ser l’Alexandre Solé i March i el seu promotor el comerciant targarí Josep Maria Segarra i Vives. Segarra va comprar la casa del c/ del Carme l’any 1910, l’enderrocà i encarregà el projecte.

Destaca a la façana l’ús de rajola valenciana com a motiu decoratiu de la fita de la finestra de l’altell i sota el ràfec del balcó del segon pis. També la superposició d’obertures i d’elements diversos per tal de donat la màxim llum possible al conjunt, tret que enllaça amb la preocupació dels arquitectes de l’època per millorar la higiene i el confort de les cases del moment.  

També et pot interessar