Jump to navigation
Comencem pel títol: ‘1714-2014, 300 anys vencent’. Vencent? Us preguntareu. I és que aparentment podria semblar contradictori parlar de vencer quan el que s’està commemorant és, ni més ni menys, que la derrota militar que es va produir al 1714 i que va comportar la submissió a nivell polític, econòmic i jurídic de Catalunya. Però l’autor de la cantata, el junedenc Josep Rosinach ho té molt clar: “parlem de vencer perquè malgrat les circumstàncies clarament adverses que es van anar succeint a partir de 1714, la determinació del poble ha mantingut viva la llengua, la història i la cultura de tot un país. I això, només es pot veure com la victòria d’uns valors, d’una manera de fer i de ser”, explica. Tota una declaració d’intencions que dóna el sentit i la direcció a aquesta cantata.
De fet, el nom cantata se li queda curt perquè el que ha organitzat la Federació de Cors de Clavé és un macroconcert que se sustenta sobre dos grans pilars: el poble i la història dels últims 300 anys de Catalunya. ‘”En aquest concert és el poble qui canta al poble”, no es cansa de repetir Rosinach. I és que són 12 corals de les terres de Lleida i Tarragona, amb més de 300 cantaires, els encarregats de donar vida a les set peces musicals que han estat escollides per interpretar-se en aquesta cantata. Corals amateurs, del poble, gent anònima que posa veu i ànima a aquesta especial commemoració del Tricentenari. Sobre l’escenari, els acompanyaran els 50 músics de l’orquestra simfònica Jove Orquestra de Ponent, a més de tres solistes (Maria Escobar. Soprano; Tànit Bono, mezzosoprano; Gerard Ramon, Baríton) i cinc rapsodes (Magí Pauné, Josep Gelonch, Josep Cruells, Alexandra Olmo i Maria Ibarz). Tot, per fer un repàs musical a la història recent de Catalunya que és una reivindicació en positiu de la història, sense victimismes i alliberats d’antics recels.
“I quina millor manera que celebrar la victòria de la resistència cultural del poble català que amb una cantata?”, Rosinach llença la pregunta a l’aire i respon: “el cant és una eina cultural que ens apropa a qualsevol cultura del món i que va directe al cor de la gent, perquè desperta emocions”, aclareix.
Per això, el macroconcert està concebut com un viatge històricoemocional, amb set peces lligades per un fil argumental que repassa els últims segles de la història de Catalunya. Un viatge que, més que parlar de la història, descriu amb la música les emocions i sentiments que es desprenen de cada capítol històric dels últims 300 anys. Així, el concert transita des de la solemnitat inicial cap a la tristesa per la desfeta i la pèrdua que va significar per al país la derrota en la Guerra de Successió, avançant després cap a l’esperança que naixerà de la capacitat de resistència cultural que manté el poble. Una esperança que s’acaba transformant en alegria, il·lusió i confiança en l’assoliment d’un nou futur en llibertat.
“La cantata condensa en 70 minuts de durada tot el missatge de la reivindicació dels valors que ens han definit i ens continuen definint com a poble”, explica Rosinach.
Amb tots aquests ingredients, la cantata promet intensitat, sobretot pel moment que està vivint actualment Catalunya, tan incert en la qüestió nacional, econòmica i social però alhora tan crucial per al present i futur del país. La cultura es posa, doncs, al costat de la història i posa així el seu granet de sorra a la construcció d’aquest present que, demà, serà també història. Si es tracta de construir la nostra història, què millor què fer-ho amb música?
Més informació a Cantata 1714-2014, 300 anys vencent
