Jump to navigation
Els inicis literaris de Miquel es van produir a la segona meitat de la dècada dels 90 del segle passat. Des de llavors, forma part d’una generació de poetes (Enric Casasses, Perejaume, Albert Roig, David Castillo o Josep Pedrals) que ha sortit al carrer a expressar amb altaveu a la mà totes les seves reflexions. Miquel ha traspassat les barreres del paper, les llibreries, les biblioteques i de tota manifestació convencional.Molta ha estat la tinta que ha fet córrer la poeta amb la seva ploma. Textos vibrants, passionals, plens d’entusiasme. Textos que s’han recollit en obres ja de referència com el ‘Llibre dels homes’ (1998), ‘AIOÇ’ (2004) o ‘Missa pagesa’ (2006), amb la qual es consolidà definitivament al guanyar el Premi Gabriel Ferrater.La inquieta Miquel comença any amb un nou títol, una obra per la qual va ser guardonada amb el Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia el passat mes de novembre.‘El guant de plàstic rosa’ és un llibre d’una gran potència imaginativa. Marcat profundament per l’humor negre, la trama parteix d’una insòlita i inquietant imatge: el cadàver d’un home podrint-se a l’aigüera. A partir d’aquesta macabra escena, brolla una complexa i profunda xarxa de quaranta poemes. Amb una evident influència del teatre grec clàssic, els lectors i lectores som testimonis d’una reflexió lírica sobre la vivència de la mort. Una lectura que no deixa indiferent i que dóna peu, a l’autora, a demostrar les seves habilitats amb els jocs de paraules, els girs lingüístics, els capgiraments semàntics i les cacofonies.