dimecres, 21 desembre, 2016
Opinió

Regal de nen o de nena? A propòsit dels regals unisex

"Omplim l’armari de colors i mantinguem viva la flama d’aquesta petita revolució"

S’aproximem les festes nadalenques. Això és un fet innegable! Les llars s’engalanen, els Tiós ja estan ben tips de mandarines, als mercats es pengen cartells que revaloritzen el preu dels seus productes, als carrers comencen a brillar metres i metres de llums de colors, i la ‘necessitat’ de consumir i de caure en una tarda de compres torna a picar a la nostra porta.

Enguany tornem a tenir ‘canalla’ a casa, i arriba el moment de fer un pensament i obsequiar a aquesta personeta amb un detall per fer-lo sentir més especial. I vet aquí el dubte: Què li regalem? Amb quin criteri es compra un regal a un nen o una nena? Potser optar per la joguina de moda, amb moltes llums, colors i sons que sobreexcitaran al petit o a la petita? També podem escollir un regal ‘de tota la vida’, un peluix, una nina o un cotxe de policia, quelcom que podríem haver rebut durant la nostra infantesa? O si li regalem alguna cosa d’utilitat i que desperti els seus sentits?

Blau o rosa, aquesta és la qüestió
Estic convençuda que molts de vosaltres us haureu trobat amb aquest dilema, però segur que no tots haureu estat conscients que una elecció precipitada d’aquest regal pot contribuir a fer un petit canvi en el petit o petita o, tot el contrari, pot donar suport a un desigual sistema social.

No siguem ingenus. Amb quelcom tan innocent com una joguina es reprodueixen al 100% els rols de gènere que tant condicionen les nostres vides, dia rere dia. Els nens i les nenes són un viu reflex de la realitat que els envolta, són miralls de les seves cases, escoles i entorn. Però aquesta imatge autoprojectada d’un mateix es condiciona parcialment per una construcció cultural, per uns rols que es mantenen per tradició (perquè sempre les nenes han jugat amb nines i els nens amb cotxets), per desconeixença o per convicció.

En tot cas, de nosaltres depèn provocar un canvi en els ciutadans del futur. I un bon punt per on començar és escollir bé, i meditadament, els seus primers regals de Nadal.

Què és el que habitualment s’acostuma a regalar als nens? Pilotes de futbol o qualsevol altre estri relacionat amb els esports, transports en miniatura, joguines tecnològiques, armes de plàstic, jocs de construcció, ninots de superherois, etc. I, a les nenes? Des de maquillatges plens de purpurina a carrets infantils, nadons de plàstic, cuinetes de miniatura, varetes màgiques, castells de fades i disfresses de princeses.

Per què regalem el que regalem?
Amb aquests obsequis, projectem els rols de gènere imposats pel sistema patriarcal on vivim i que han regit tradicionalment la societat l’arrel judeocristiana. En aquesta, l’home és l’encarregat de prendre les decisions, de manar, de dur els diners a casa, de ser fort i valent, de no mostrar els seus sentiments, dubtes i debilitats. La dona, en canvi, només té ple sentit si resta prop de l’home i compleix amb èxit la seva funció reproductora. Ha de ser detallista, atenta, dolça, tendra i sempre disponible per complaure a la manada.

Sé que pot sembla agosarat però encara, en ple segle XXI, això es manté, ens agradi o no. Per això són tan importants els petits canvis que cadascú pugui provocar en els grans i també en els petits. Una educació respectuosa, inclusiva, igualitària, deixar-se estar de bromes sexistes (micromasclisme), de comportaments acomodats i dels ‘això és així i no es pot canviar’.

Si reflexionem amb profunditat, veurem que hi ha molts mecanismes més enllà de les nostres mires que contribueixen a mantenir ‘el discurs oficial’. Sense anar més lluny, els contes infantils. En ells les princeses han de ser rescatades pel príncep blau, han de ser escollides entre d’altres com si es tractés d’un concurs, han d’esperar estoicament que les besin, han de cuinar per set nans arrogants o han d’enamorar-se de la bèstia que les reté als seus dominis.

No dic que no hàgim d’explicar-los als petits contes infantils (no m’hi atreviria!), sinó que els llegim amb una explicació al darrere, amb un acompanyament, tal com caldria fer sempre que els petits veuen el televisor o una pel·lícula.

Però en aquest mecanisme patriarcal tan ben encaixat també hi tenen un pes molt gran altres eines, com ara la publicitat, el màrqueting o les comèdies romàntiques de Hollywood (ho hem de reconèixer, són els contes de Disney per a les majors de 15 anys).

Es tracta, doncs, de responsabilitat, de no deixar únicament en mans dels grans interessos l’educació dels petits.

Què podríem considerar un regal unisex?
Amb aquest discurs tampoc vull dir que els nens i nenes no puguin jugar a nines, pilota, fades o superherois galàctics. Dic (i proclamo) que no únicament es lliguin a ells. Que vagin més enllà, que s’enfrontin a la tecnologia, als jocs d’enginy, als escacs, a un llenç en blanc i una paleta d’acrílics. Que deixin, en definitiva, volar la seva imaginació, que siguin veritablement infants i que es meravellin de la vida que tenen al davant amb la ment oberta i amb un esperit crític ben entrenat.

Són nenes i nens, que juguin com a tal, no els convertim abans d’hora en adolescents amb comportaments d’adults! Per això, en el moment d’escollir una joguina, crec que el millor és apostar per aquelles que fomenten uns valors concrets i raonables: el respecte, la tolerància, la solidaritat, la llibertat, la inventiva, el creixement personal, l’aprenentatge en clau positiva i, en definitiva, la felicitat.

És obvi que existeixen trets diferencials entre els homes i les dones, que ens vénen de natura i que condicionen el nostre sexe, però aquests no són cap límit i menys els atributs associats als rols de gènere. M’explicaré millor: per natura l’home pot ser més fort i la dona més intuïtiva, però això no vol dir que no hi hagi dones fortes ni homes intuïtius. Ni molt menys que els tradicionals rols de gènere no hagin de ser trencats i compartits per ambdós sexes. Tant un com l’altre han de voler i gaudir cuinant, conduint, cuidant dels fills, practicant esports, etc.

Per això és tan important la tria dels regals de Nadal, i de la resta d’eleccions que tinguin a veure amb els petits. Caldria que les joguines estimulessin aquests valors i que deslliguem a ‘la canalla’ d’uns rols ferotges que pretenen marcar el seu camí des d’un moment tan tendre. Si una nena vol jugar amb camions de bombers, que hi jugui; si un nen vol fer-ho amb nines, també! I si els dos volen jugar a pares i mares o cuinetes, que es diverteixin!

Però no els tallem les ales abans d’emprendre el vol! Deixem-nos estar de les ‘coses de nen’ i les ‘coses de nena’, del blau i del rosa, única i exclusivament. Omplim l’armari de colors i mantinguem viva la flama d’aquesta petita revolució. 

Cristina Mongay
Historiadora de l'Art i Gestora Cultural