Sílvia Altadill
,
19/05/2017
Arts

'Twin Peaks' 25 anys després

Parlem amb els autors del llibre 'Regreso a Twin Peaks' per analitzar aquest gran clàssic de les sèries que estrena nova temporada
Enric Ros

Foto: 

Cedida
Enric Ros
Fa 25 anys David Lynch creava 'Twin Peaks' i amb ella tot un fenomen audiovisual que esdevindria una de les icones dels 90. La sèrie, va aconseguir que milions de persones resseguissin les pistes que s'amagaven darrere la incògnita de 'Qui va matar a Laura Palmer?'.
"'Twin Peaks' és una al·legoria sobre la pèrdua de la innocència dels Estats Units, una narrativa de l’apocalipsi"

'Twin Peaks' torna el 21 de maig a les pantalles amb una nova temporada i, per analitzar de nou el fenomen i fer els deures per tornar-nos a endinsar en aquest clàssic de la televisió, ambientat en un petit poble de l'Amèrica profunda, hem parlat amb els autors del llibre 'Regreso a Twin Peaks' (Errata Naturae) Enric Ros i Raquel Crisóstomo, tots dos autors experts en sèries, crítics i divulgadors audiovisuals, que han comptat amb el propi David Lynch en un dels capítols on relata com va néixer i es va gestar la sèrie, i amb David Chase, creador de 'Los Soprano' que analitza la influència de 'Twin Peaks' en sèries posteriors. Uns analistes de luxe!

- Tal com va prometre Laura Palmer, ens retrobem 25 anys després. Suposem que estareu intrigats en resoldre aquesta tercera temporada. Què espereu trobar en aquest retorn al poble?
Raquel Crisóstomo: Doncs segurament retrobem el poble efectivament amb aquest temps que ha passat, però dintre dels canvis lògics, bastant immòbil dintre del seu aïllament entre les muntanyes. I segurament de nou trobem el mateix imaginari lyncheà que tant ens apassiona...

Enric Ros: Espero retrobar-me amb l'imaginari de l'obra de Lynch en tota la seva extensió, un món que l'analista Michel Chion ha anomenat Lynchtown. A més, estic segur que Lynch no ha volgut fer un simple exercici de nostàlgia. Crec que hi haurà nombroses innovacions i molt sentit del risc.

- 'Twin Peaks' sacseja el gènere com una vertadera revolució fins a esdevenir una de les sèries més mítiques de la televisió. Quins elements ho van fer possible
R.C.: Segurament no es degué a la qüestió tant del context de la seva època, sinó a un moment d'incipient llibertat creativa i de segell ineludible del director. Pensem que els 90 no van ser època de grans sèries especialment encara que ara ens despertin certa nostàlgia (amb excepció de 'The x-files', per descomptat)

E. R.: Per a mi, l'aparició de 'Twin Peaks' va significar l'any 0 de la nova televisió. Una sèrie que partia de gèneres tradicionals (el culebrot coral, el whodunit) per desmuntar-los completament. 'Twin Peaks' va aconseguir introduir a l'espectador en un somni que semblava sortit d'un vell film del surrealisme i sense haver de renunciar a ser un producte de masses.

- Com a guionistes i experts en la matèria hauríeu desvetllat també a l'assassí de Laura Palmer en plena segona temporada? L'enginy dels guionistes sempre pot donar més de si i això obliga als creadors a superar-se? Com hauríeu continuat vosaltres amb la sèrie?
R.C.: Les sèries de TV necessiten un final. A ser possible, un bon final. Però com a espectadors, moltes vegades no estem disposats a acceptar-ho i 'Twin Peaks' hauria necessitat acabar amb una primera temporada i no amb dos.

E.R.: El mateix Lynch ha manifestat posteriorment que va ser una errada desvetllar tan aviat qui era l'assassí. Personalment, sempre em va agradar que ho fes. Això deixava amb un pam de nas a tots aquells que encara creien que era una sèrie de misteri. A partir de llavors, el veritable misteri era saber de què anava la sèrie.

- Què n'opineu de les anades i tornades de Lynch durant la segona temporada i com va remuntar les audiències. Quedava demostrat que era una sèrie d'autor on els altres directors no hi eren benvinguts?
E.R.: Penso que sovint es deixa massa de banda el paper de Mark Frost. El problema va estar en què la sèrie demanava un ritme de producció massa fort. Però bé, sóc dels que gaudeixen amb la segona temporada malgrat les nombroses irregularitats. Eren una mena de variacions 'Twin Peaks' que apuntaven altres possibilitats de desenvolupament, algunes estimulants.

- Era i és 'Twin Peaks' una sèrie d'arquetips?
R.C.: Possiblement... com totes, d'alguna manera. Al final en totes les sèries de TV podem reconèixer arquetips que ens remunten a Jung o a Campbell, i que de fet estan presents a tota la història del cinema. En el cas de 'Twin Peaks' només cal pensar en la Laura Palmer, amb el seu doppelgänger i en el referent inexorable de la Madeleine de Hitchcock.

E. R.: Crec que parteix dels arquetips. Al cap i a la fi, l'agent Cooper és un heroi unidimensional, com Gary Cooper. Però els arquetips comencen a enrarir-se, a tornar-se cada cop més marcians, com acostuma a passar als relats de Lynch.

Welcome to Twin Peaks

- Creieu que en la quotidianitat i en la tranquil·litat d'un poblet es poden amagar misteris a l'alçada d'aquest mític assassinat?
R.C.: Només cal mirar les notícies. En realitat si fem zoom a qualsevol comunitat podem trobar qüestions similars, tal com han narrat altres sèries com 'The Killing' o 'The Bridge'.

E. R.: Bé, per a mi 'Twin Peaks' és una mena de conte de fades sinistre. No crec que hi hagi voluntat de versemblança. Els pobles de vegades també poden ser sinistres, és clar, però de manera més depriment, sense tots aquest elements màgics. 'Twin Peaks' no és un poble real, malgrat que recordi el poble de la infància de Lynch. És una al·legoria sobre la pèrdua de la innocència dels Estats Units, una narrativa de l’apocalipsi.

- A quin personatge teniu més ganes de retrobar? Algun que trobareu a faltar especialment?
R. C.: L'agent Cooper.

E. R.: Molts! Adoro a Audrey, a Albert Rosenfield, a Gordon Cole, a Benjamin Horne... Trobarem a faltar els actors que han mort, com Frank Silva, l'home que va interpretar a Killer Bob.

- De tota la simbologia que creen Lynch i Frost de la sèrie, quina és la més magistral? (preferida... La que en sou fans i el motiu).
R. C.: L'habitació vermella. La definició definitiva de l'espai oníric i atrapat en un malson, amb elements molt simples que suggereixen que no hi és tot el que veiem.

E. R.: Els troncs, els mussols, l'Home d'un Altre Lloc i la garmonbozia, una mena de manà daurat que acumula tota la tristor del món.

- Com vau decidir gestar el llibre? Ens sou fans o us empeny l'anàlisi del fenomen 'Twin Peaks'?
R. C.: Doncs estàvem pensant a repetir l'experiència d'un llibre col·laboratiu com el de 'Mad Men' o 'La fragil bellesa de los sueños' (Errata Naturae, 2015) i l'Enric ho va proposar perquè ell és un gran apassionat de Lynch. A més, 'Twin Peaks' és una d'aquelles sèries que s'ha de revisitar sempre perquè sense ella probablement no tindríem el moment d'esplendor serial que estem vivint en aquests moments.

E. R.: Era una excusa perfecta per passar una temporada a 'Twin Peaks'. I vam gaudir molt de l'experiència amb el llibre de 'Mad Men' que també vam fer amb Errata.

- Com s'aconsegueix que al mateix David Lynch hi col·labori?
R. C.: ... els camins editorials són llargs i inexpugnables...

E. R.: Bé, en realitat és una entrevista que li va fer fa anys Chris Rodley, en la qual parla extensament de la sèrie, i que calia recuperar.

- David Chase, creador dels 'Soprano', un altre bon contacte marca de la casa Crisóstomo- Ros. Feu-nos una mica d'speakers del que n'opina del retorn de 'Twin Peaks'.
R. C.: Per això haureu de llegir el libre.

E. R.: En aquest cas, és una entrevista per New York Magazine, en la qual Chase explica com el va marcar el visionament de la sèrie.

- Amb quins/es altres col·laboracions compta el llibre?
R. C.: Amb textos del director Nacho Vigalondo, que n'és un gran fan i d'altres acadèmics especialistes en cinema, sèries i Lynch, com ara Fernando de Felipe, Iván Gómez, Ivan Pintor, Carlos Losilla, Hilario J. Rodriguez, Michel Chion, Aarón Rodríguez...

- Com expliqueu el fenomen sèries dels darrers anys? Va en detriment del cinema o són dos tipus de consumidors totalment diferents?
R. C.: Poden i han de conviure magníficament bé perquè al cap i a la fi parlen el mateix llenguatge.

- Tenen un denominador comú els personatges que han fet història a la ficció televisiva els darrers anys?(femenins i masculins).
R. C.: Potser que són personatges difícils, complexos i amb una gran quantitat de problemes per resoldre 

E. R.: La inadaptació, la feblesa, la disfuncionalitat...

- Cinc sèries imperdibles per aquest 2017?
R. C.: Per diferents motius: 'The Handmaid's Tale', 'Westworld', 'The Good Fight', '13 reasons why' i la tornada de 'Twin Peaks'.

E. R.: Em temo que he decidit donar-me una petita pausa de veure sèries compulsivament. Ara mateix no estic seguint massa l'actualitat i les noves que he vist darrerament no m'han tocat especialment...

- No som ningú si no hem vist ...(a part de 'Twin Peaks')?
R. C.: 'Lost'.

E. R.: Bé, en realitat no passa res si algú no veu sèries. De fet, darrerament tinc la sensació que hi ha massa persones veient sèries compulsivament i fins i tot escrivint sobre elles. Però bé, respondré posant-me una mica provocador, si m'ho permeteu. Trobo imprescindible la sèrie 'The Prisoner' de Patrick McGoohan i George Markstein, una sèrie de finals dels anys seixanta que podria ser l'origen de tot...

També et pot interessar