Jump to navigation
Vivim moments de centralisme, de dicotomies entre blanc o negre, del viure frenètic de tenir un ull enganxat al Twitter i la resta del cos absorbint material, informacions i estímuls pels canals més tradicionals. I en tots aquests canals, com no, hi predominen unes imatges, uns missatges i uns valors que algú podria titllar de coneguts, d’explorats, de transitats, de mainstream; en definitiva: la veu d’aquells qui han estat empoderats, la veu d’aquells qui comparteixen la seva realitat i la fan tangible.
Perquè fer-se sentir la veu ja és un acte de visibilització, de reconeixement, de vàlua. I em direu, ¿i què té a veure tot això amb la perifèria? Doncs, la resposta és molt clara: la perifèria es pot asociar amb l’absència de tot aquest reguitzell de conceptes que hem intentat assenyalar. La perifèria pot ser un paisatge, pot ser un artista emergent (i encara no reconegut), pot ser un missatge, pot ser una actitud: l’actitud de buscar contínuament i de manera compulsiva noves maneres de veure i de mirar; de llegir la realitat des d’un altre punt de vista, buscant nous enfocs.
És negativa la perifèria? Negativa no; incòmoda, potser sí. Sortir-se de la norma incomoda. Sortir del confort de les tradicions, també.
Properament tindrà lloc una jornada cultural que es dedicarà, precisament, a aquest gran tema: les perifèries artístiques i culturals. Parlem del XOC (Xarxa, Oberta i Comunitat), que l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), organitza el dia 1 de desembre, al CCCB. Hi assistiran escriptores de la talla de Remedios Zafra, Alicia Kopf i Francesc Serés, així com pensadors, artistes i gestor@s culturals de festivals d’arreu del territori.
Fotograma del documental 'Des dels nostres barris' de Cinema en curs que es projectarà a la jornada cultural XOC’17
Diversos artistes i pensadors han reflexionat sobre aquest tema: la creació, la solitud, la incomoditat, la precarietat, la incomprensió, la perifèria. Fressar camins independents, innovar, qüestionar-se (i autoqüestionar-se) els sistemes on vivim, les relacions que tenim i com mirem el món pot ser una bona manera de fer visible la perifèria. De reivindicar-la.
Laura Basagaña (@LauraBasagana) Editora de Llavor Cultural
